Més informació sobre els autors i compositors a Brotons & Mercadal, Edicions Musicals.

Compositor, director i flautista.

Salvador Brotons

Combina una agenda extensa com a director amb la composició de nombroses comissions de diversos gèneres. És professor de composició i direcció d'orquestra a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

Salvador Brotons va néixer a Barcelona en una família de músics. Va estudiar flauta amb el seu pare i va continuar els seus estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona, obtenint els títols superiors de flauta, composició i direcció d’orquestra. El 1985 va ser guardonat amb una beca Fullbright i es traslladà als Estats Units, on va obtenir el seu Doctorat en Música de la Florida State University.

Com a compositor ha escrit més de 150 obres, majoritàriament orquestrals i de cambra, i ha guanyat diversos guardons, entre ells el Premio Orquesta Nacional de España (1977), el premi Jove d’Or (1980), el Premi Ciutat de Barcelona (1983 i 1986), el Southeastern Composers League Award (1986), The Madison University Flute Choir Composition Award (1987) i el Premi Reina Sofia de Composició (1991). Un bon nombre de les seves obres han estat editades i també enregistrades en diversos CD, tant a Europa com als Estats Units.

Al nostre país ha estat director titular de l’Orquestra Simfònica de Balears “Ciutat de Palma” (1997-2001 i 2009-2013), l’Orquestra Simfònica del Vallès (1997-2002) i la Banda Municipal de Barcelona (2007-2018). Des de l’any 1991 dirigeix la Vancouver Symphony (Estats Units) i, actualment, és també el principal director convidat de la Banda Municipal de Barcelona. Com a convidat ha dirigit diverses orquestres a Israel, Alemanya, Xina, Bèlgica, Corea, França, Itàlia, Mèxic, els Estats Units i al nostre país. A més, compagina una intensa agenda com a director d’orquestra amb la composició d’un bon nombre d’encàrrecs d’obres de tot gènere. És professor de direcció d’orquestra i composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC).

L’any 2020 va ser distingit amb el Clark County Arts Commission Lifetime Achievement Award pels seus anys al servei de la comunitat artística de SW Washington.

A

Compositor, clarinetista, professor

José Alamá-Gil

Clarinetista de la Banda Municipal de València. Medalla d’or al mèrit de la Bellas Artes colectiva.

(*1952, Llíria)

José Alamá-Gil neix a Llíria i comença la seva formació, tenint entre d’altres professors, a José Ma Malato Ruíz. Continua els seus estudis al Conservatorio Superior de Música Joaquín Rodrigo de Valencia, amb el professor Lucas Conejero, amb qui es titula en l’especialitat de Professor de Clarinet, obtenint per oposició el Diploma de Primera Classe de Final de Carrera i el Premio Mercedes Massi al millor expedient acadèmic de la promoció. Amplia els estudis de clarinet amb José Taléns, harmonia amb José Ma Cervera, piano amb Mario Monreal i  contrapunt i fuga amb Francisco Tamarit.

Ha estat alumne durant la seva estada a Madrid del professor Rodrigo de Santiago, amb qui ha desenvolupat àmpliament estudis de composició, orquestració i transcripció d’originals d’orquestra per a banda simfònica. És autor de la sintonia-indicativa de Radio Autonomía Valenciana Radio 9 i del disc Dolçaina, vent de llevant, 1a Edició del segell discogràfic Radio 9 Música, així com de diverses peces populars i de música de cambra, transcripcions i arranjaments per a banda, cors i grups instrumentals.

Ha estat candidat amb 2 nominacions al Mejor Autor de Música Clásica en la Va Edición de los premios de Música de SGAE. Es membre actiu de SGAE (Societat General d’Autors i Editors) i SDAE (Societat Digital d’Autors i Editors).

Les seves composicions s’estan donant a conèixer de manera internacional a través de les editorials de música Piles, Albadoc, Molenaar i B&M. Posseeix la medalla d’or al mèrit de la Bellas Artes colectiva. Actualment compagina la seva tasca de compositor amb la de professor de la Banda Municipal de Valencia.

(1785 - 1823)

Jaume Alaquer

Compositor i organista menorquí

Jaume Alaquer i Reyes fou un compositor i organista menorquí. Els ordes sagrats els va rebre a Madrid. Més endavant va anar cap a Cuba per ampliar els coneixements personals, on va morir poc després de la seva arribada, dia 12 de setembre de 1823.
Compositor, director de banda i professor

Antoni J. Alburquerque

Antoni Josep Alburquerque i Subirats neix a Sant Carles de la Ràpita el 1969. A l’edat de tretze anys inicia els seus estudis musicals a l’escola de música de la Banda de la Agrupació Musical Rapitenca en la especialitat de llenguatge musical i trompa, estudis que més tard ampliarà en els conservatoris de Tortosa, València i Barcelona, on estudia trompa, harmonia, contrapunt, fuga, composició-instrumentació i direcció d’orquestra amb l’obtenció de diferents premis i mencions d’honor en les respectives especialitats, així com estudis de direcció i composició especialitzada per a banda de música.

Des de l’any 1997, és el director de la banda de música de l’Agrupació Musical Rapitenca, càrrec que compagina amb el professorat a secundària del Col•legi Xaloc de Barcelona, així com professor de trompa, conjunt instrumental i història de la música del conservatori de Vila-seca i de l’Escola de música de Sant Carles de la Ràpita. Ha estat professor col·laborador al Conservatori Municipal de música de Barcelona, així com professor de metall i conjunt instrumental a l’aula de música 7 de Barcelona, a l’escola de música de La Lira Ampostina i l’Escola municipal de música d’Ulldecona.

Ha compost música de cambra, cobla, orquestra i banda, centrant la seva producció en el repertori pedagògic per a trompa i els instruments i conjunts de vent respectivament, essent aquestes últimes interpretades en cursos i congressos internacionals, alguna de les seves obres també formen part del pla de estudis i obres obligades en molts conservatoris de l’estat. Ha rebut encàrrecs de formacions i solistes internacionals entre els que cal destacar el “ Israel Philarmonic Brass Quartet”, el quartet de Trompes Luses. Les seves obres  han estat editades per Omnes Bands, Periferia música, Tutto Musik i Brotons & Mercadal.

Les seves inquietuds per la música i les seves aplicacions a l’educació, l’han portat a fer un màster en musicoteràpia.

Fagotista, pianista i compositor.

Òscar Álvarez

Professor de l’Escola de música i Conservatori municipal de Terrassa. Va ser fagot co-principal a l’orquestra Reial Filharmonía de Galicia i és col·laborador habitual de les orquestres espanyoles.

Nascut a Barcelona l’any 1979, inicià els estudis musicals  a l’Escola de música “Joan Valls” de Caldes de Montbui i va continuar al Conservatori de Manresa, on  finalitzà els estudis de fagot, piano i composició-instrumentació amb els professors Ramon Aragall, Carles Julià i Lluís M. Bosch respectivament. Entre 2002 i 2006, cursà els estudis corresponents al títol superior de música en l’especialitat de fagot al Centre Superior de Música del País Basc “Musikene” amb el professor David Tomàs i continuà, posteriorment, estudis de perfeccionament amb el professor Gabor Meszaros.

Com a pianista va obtenir el primer premi del IV concurs de piano “7 Plomes” de Mollet del Vallès l’any 1996 i  va actuar com a solista amb la Jove Orquestra del Vallès Oriental, dirigida per Alfons Reverté l’any 2001.

Entre 2006 i 2007, va ser fagot co-principal a l’orquestra Reial Filharmonía de Galicia en la qual segueix posteriorment com a col·laborador. També col·labora amb la Sinfónica de Galicia, Sinfónica de Navarra “Pablo Sarasate”, Filharmónica de Málaga, Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Simfònica del Vallès, Grup Barcelona 216, Orquestra de Cambra de Granollers, Orquestra Terrassa 48, etc.

Com a compositor les seves obres s’han interpretat a Barcelona, Lleida, Cervera, Prades, Donosti, A Coruña, València, Benicarló, Freiburg am Briesgau i Bad Säckingen (Alemanya), Zurich (Suïssa), Utah i Arizona (USA) comptant amb intèrprets com Anna Alàs, David Villa, Alicia González Permuy, Rosalía Gómez Lasheras, Francisco B. Ortega, Esteve Casanova, Ricardo Ríos, Zoar Ensemble, Sul Tasto Sextet, Trio Ausiàs March, Solistes de l’O.B.C, Solistes de la Staatskapelle Weimar (Alemanya) o Sundance Trio (USA).

La seva obra “Bufonesques” ha estat enregistrada i forma part del primer CD del Zoar Ensemble.

Des del curs 2016-2017 és professor de l’Escola de música i conservatori municipal de Terrassa.

Clarinetista, compositor, director

Francisco Amat

Subdirector de la Banda Municipal de Música del Excmo. Ayuntamiento de Alicante.

(*1952, San Vicente del Raspeig – Alacant)

Francisco Amat neix a San Vicente del Raspeig, Alacant. Als 9 anys comença els seus estudis de solfeig a la Academia de la Sociedad Musical La Esperanza, amb el mestre D. Luis García i posteriorment amb Emilio Gómez Barberá. El 1964 es matricula com a alumne oficial al Conservatorio Oscar Esplá de Alicante, on cursa estudis amb els professores Rafael Casasempere, Joaquín Chicano Sotoca, Jesús Mula Martinez, Jaime Mas Porcel, Esmaragdo Iñesta Sepulcre, Ildefonso Sancristobal Muñoz, Jose Peris Lacasa i Oscar Esplá Triay, entre d’altres, obtenint amb ells les màximes qualificacions. El 1972 obté el primer premi de final d’assignatura amb l’especialitat d’harmonia i el 1975 el premi extraordinari amb l’especialitat de contrapunt i fuga en aquest conservatori. Posseeix els títols de solfeig, clarinet, piano i composició.

El 1969 obté per oposició la plaça d’interí de clarinet a la Banda Municipal de Música de Excmo. Ayuntamiento de Alicante. El 1972 obté també per oposició la plaça de sargent músic de la Banda de Música de la Marina, i l’any 1976 aconsegueix per oposició la plaça en propietat de professor de clarinet de la Banda Municipal de Música del Excmo. Ayuntamiento de Alicante. Durant 10 anys ha estat clarinet solista de la Banda Municipal d’Alacant. Ha estat fundador del Quinteto Beethoven, així com del Quartet de Clarinets Shay Music. Ha format parte com a clarinetista del Sextet Verge de la Pau. Ha ofert nombrosos concerts com a solista.

Ha realitzat cursets de clarinet amb Joaquín Chicano, Francisco Florido, entre d’altres, també ha realitzat cursets de direcció amb figures tan importants com l’alacantí il·lustre, gran director i gran amic Vicente Spiteri. Ha tingut l’honor de dirigir a grans solistes, com José Ortí, Vicente Zarzo, Enrique Rodilla, Gumersindo Berná, entre d’altres.

La seva dedicació a la música comprèn també el terreny de la composició i direcció, havent compost obres per a grups de cambra, com són els seus temes per a piano, duets, trios, quartets i quintets. Entre les seves obres per a grans agrupacions destaquen el poema simfònic Quintañon, la suite Añoranzas, la suite Mediterránea, la suite De Festes, la Obertura Sencilla, i composicions per a la festa, com pasodobles, marxes mores i cristianes. És autor del Himno de Fiestas de San Vicente, així com del Himno de Bicentenario de la Iglesia Parroquial.

Ha actuat com a director convidat a la Banda Municipal de Bilbao i amb les Bandes de Sella, Finestrat, Villafranqueza, etc. Ha estat director titular de las Bandes de San Vicente del Raspeig, San Blas (Alacant), Algueña, entre d’altres. Ha estat professor de solfeig, clarinet i harmonia del Conservatorio Superior de Música Oscar Esplá d’Alacant. Actualment és subdirector per oposició de la Banda Municipal de Música del Excmo. Ayuntamiento de Alicante.

Katharina Apostolidis

Autora de llibres i publicacions, violinista, professora d' educació musical. Actualment viu a Hamburg.

Katharina Apostolidis va estudiar el violí a la seva ciutat natal Lübeck (Alemanya) amb el Prof. P. Munteanu (Romania) i amb el Prof. A. Skwortsow (Rússia) on es va diplomar en educació musical. Com a professora del Conservatori d’Hamburg (1980-2003), va ensenyar violí i viola a alumnes de nivell elemental i mitjà, i a partir de l’any 1987 també a estudiants de nivell superior. Actualment la Sra. Apostolidis és professora i intèrpret “free-lance”. La seva gran experiència professional inclou des del repertori orquestral amb la Filharmònica de Kiel (1984-1987) al jazz, rock, pop, folklore internacional, percussió afro-brasilera y la creació del seu propi conjunt de samba. Ha destacat per la seva creativitat en integrar en el seu ensenyament musical elements de les noves tecnologies, improvisació, MET (Meridien-Energy-Technics), kinesiología en música i PNL (Programació neuro-lingüística).

És autora de diverses publicacions a la revista de la ESTA (European String Teacher Association- Associació de professors d’instruments de corda d’Europa), de redaccions i dissertacions  musico-medicinals (amb el tema: desviament de la pelvis degut a les classes de violí, diagnosis, teràpies i profilaxis), de critiques de materials musicals a la revista “Neue Musikzeitung”, i de poemes.

Clarinetista, compositor, professor de clarinet

Guido Arbonelli

Arbonelli té 350 obres contemporànies de clarinet dedicades. També és autor de Mètodes d'ensenyament, arranjaments i composicions per a clarinet.

(*1962, Perugia – Itàlia)

Guido Arbonelli (nascut a Perugia, Itàlia) va completar els seus estudis, amb els màxims honors al conservatori de Perugia. Ha estat intèrpret i solista a Itàlia i a orquestres estrangeres: Guido D’Arezzo, Orchestra RAI de Torí i Nàpols (Itàlia), Orchestra Sinfonica di Perugia e dell’Umbria (Itàlia), Nis Simphony Orchestra (Sèrbia), Stettino Orchestra (Polònia), Arturo Toscanini Orchestra i Queen’s College Orchestra (USA), Symphonic Orchestra a Constanta (Romania) i ha col·laborat amb el Teatro Lirico Sperimentale a Spoleto i CRDM. Actualment, Arbonelli és professor a la facultat del Conservatoria a Adria; ha arranjat composicions i és autor de nombrosos mètodes pedagògics per a clarinet. Arbonelli té 350 obres contemporànies per a clarinet dedicades.

Arbonelli ha col·laborat a nombrosos festivals italians i ha participat en concerts a Finlàndia (Brinkhall Summer Concert), Líbia (Leptis-Magna), Rússia (Conservatori de Moscou, Saint Petersburg Sound Way Festival), Grècia (Argostoli), Eslovàquia (Acadèmia d’Art), Hongria (Filharmonia i Acadèmia Liszt), Xipre (Nicosia College), Eslovènia (Acadèmia de Ljubliana), Alemanya (Freiburg, Heilbronn, Stuttgart, Ingolstadt), Regne Unit, Països Baixos (Middelburg Festival), (Universitat VIII a París, Musiques en Euroregion, Nuova musica Strassburg, Nuova musica a Marsella) França, Suïssa, Espanya (Escena contemporánea y C.D.M.C. Madrid, Salamanca, Ávila, Conservatorio Superior de Málaga), (Universitat d’Aveiro) Portugal, Suècia (Stockholm New Music Festival, Fylkingen and Boras), Sèrbia (Review of Composers and NIS Symphony orchestra), Malta (Fest-Malta), Bèlgica (Orpheus i Anvers), Brasil (Bienal international-Musica Nova), Albània (ISCM), Àustria (Spectrum-Villach, Aspekte-Salzburg, Shoenberg center- Vienna), Romania Filarmonica Mihail Jora a Bacau, Orquestra Simfònica a Constanta, USA (New music-Miami), Chicago (Art Institute), Hartford University, Baltimore (Goucher College), New York (Wagner College), Boston (Cyber-art), Washington (Allegamy College), Xile (Universidad de Valparaíso), Colorado (Colorado College), Xina (Contemporary festival a Pequín), Canadà (New work Calgary), Japó (Tokyo i Kagoshima) i l’Institut Italià a Turquia, Albània, Belgrad, Estocolm, Budapest, Pequín i Madrid.

Ha enregistrat per a Hyperprism, RaiTrade, Sinfonica, Music Fund (Bratislava), Alia Music, AFM, Ipsar, Phoenix, Domani Musica, Aliamusica, Auralit/Mnemes, Rara, Cemat, Crescendo, Extraplatte (Àustria), Rustyrecords, Pentaphon, MPA, Agenda, Pizzicato, Eridania, Egea, MPS and UK M2 (Regne Unit), Capstone i New World Records USA i per ràdios a Turquia, Australia, França, Itàlia, Hongria, Holanda, Brasil, Suècia, Malta, Àustria, Eslovènia, Israel, Califòrnia, Bèlgica, Romania, Xile, Estats Units i Canadà.

La seva música ha estat publicada per Brotons & Mercadal (Espanya), Sinfonica, Eridania, Map, Santabarbara, Pagani, Pizzicato, Agenda, Lantro (Bèlgica), Tactus, Mnemes i Comar.

Premis: De 1984 a 1994, Arbonelli va guanyar el 1r premi en 12 concursos nacionals i internacionals. El 1995, va guanyar el Premi Internacional Gaudeamus (Rotterdam). Arbonelli també ha guanyat concursos a Itàlia amb les obres Images from Auschwitz i Tarata-ta.

Hola, sóc Guido Arbonelli. Per damunt de tot, jo sóc un intèrpret de música contemporània. Abans de començar un concert, sempre penso “NAMASTE”. La salutació índia Namaste significa ” Yo honoro el lloc dins teu on el paradís sencer resideix.” Si tu ets en mi i jo sóc en tu, estarem units. És un missatge d’unitat, amor i alegria. És l’emoció d’oferir una sensació especial a través de la música. És el desig que l’oient estigui amb mi i en mi i que la unitat, l’amor i l’alegria no estiguin presents només a la música, sinó en tots els moments de les nostres vides.

Compositor, violista

Ali Authman

Nascut a la regió iraquiana del Kurdistan, va començar la seva formació musical a Baghdad i va finalitzar-la a Holanda, on viu actualment.

Ali Authman va néixer l’any 1973 a Sulaymanyah, a la regió iraquiana del Kurdistan. La seva formació musical comença als 14 anys a càrrec de Adil M. Said. Del 1991 al 1994 realitzà els estudis de viola i música a la Facultat de Belles Arts i Música de la Universitat de Baghdad. Del 1994 al 1996 fou professor de música del departament de música de l’Institut de Belles Arts de Sulaymanyah. Des de 1997 ha estat vivint als Països Baixos. L’any 2002 la UAF (University Asylum Funds) va començar a donar-li suport per a poder realitzar els estudis de composició amb el compositor Alex Manassen. Després de finalitzar la llicenciatura el 2006, Ali Authman va obtenir el postgrau al Messiaen Academy – ArtEZ Conservatory in Zwolle l’any 2009.

Les seves composicions són interpretades arreu del món. La seva obra White darkness, per a cor i orquestra, va ser interpretada l’any 2008 al Concertgebouw Amsterdam. La seva composició Invocation per a orquestra simfònica, un encàrrec de Deutsche Welle fou interpretada per la Jove Orquestra Nacional de l’Iraq, dirigida per Paul MacAlindin al International Beethovenfest Bonn 2011.. Ha escrit per a formacions molt diverses; per a solo, música cambra, música simfònica, vocal i coral.

La inspiració que caracteritza les seves obres es basa molt sovint en la interacció entre la música de l’Orient i la música occidental.

(1803 - 1881)

Benet Andreu

Sacerdot, compositor, mestre de capella i organista

Benet Andreu Pons fou sacerdot, compositor, mestre de capella i organista de Santa Maria de Maó (Menorca). Realitzà els seus estudis musicals sota la direcció del mestre organista Jaime Alaquer.
(1851 - 1935)

Damià Andreu

Organista i compositor menorquí

Damià Andreu Sitges fou un organista i compositor menorquí. Va estudiar amb Benet Andreu i amb Joan Fuxà. Va ser organista de les parròquies de Sant Francesc i del Carme de Maó, com també de Santa Maria a partir de 1876, on tingué entre altres alumnes en Llorenç Galmés Camps.

Name

Name

B

Compositor, director i flautista.

Salvador Brotons

Combina una agenda extensa com a director amb la composició de nombroses comissions de diversos gèneres. És professor de composició i direcció d'orquestra a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

Salvador Brotons va néixer a Barcelona en una família de músics. Va estudiar flauta amb el seu pare i va continuar els seus estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona, obtenint els títols superiors de flauta, composició i direcció d’orquestra. El 1985 va ser guardonat amb una beca Fullbright i es traslladà als Estats Units, on va obtenir el seu Doctorat en Música de la Florida State University.

Com a compositor ha escrit més de 150 obres, majoritàriament orquestrals i de cambra, i ha guanyat diversos guardons, entre ells el Premio Orquesta Nacional de España (1977), el premi Jove d’Or (1980), el Premi Ciutat de Barcelona (1983 i 1986), el Southeastern Composers League Award (1986), The Madison University Flute Choir Composition Award (1987) i el Premi Reina Sofia de Composició (1991). Un bon nombre de les seves obres han estat editades i també enregistrades en diversos CD, tant a Europa com als Estats Units.

Al nostre país ha estat director titular de l’Orquestra Simfònica de Balears “Ciutat de Palma” (1997-2001 i 2009-2013), l’Orquestra Simfònica del Vallès (1997-2002) i la Banda Municipal de Barcelona (2007-2018). Des de l’any 1991 dirigeix la Vancouver Symphony (Estats Units) i, actualment, és també el principal director convidat de la Banda Municipal de Barcelona. Com a convidat ha dirigit diverses orquestres a Israel, Alemanya, Xina, Bèlgica, Corea, França, Itàlia, Mèxic, els Estats Units i al nostre país. A més, compagina una intensa agenda com a director d’orquestra amb la composició d’un bon nombre d’encàrrecs d’obres de tot gènere. És professor de direcció d’orquestra i composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC).

L’any 2020 va ser distingit amb el Clark County Arts Commission Lifetime Achievement Award pels seus anys al servei de la comunitat artística de SW Washington.

Compositor i pianista

Santiago Báez

Docent al Conservatorio Superior de Música de Jaén.

Neix a Còrdova el 1982. Realitza els seus estudis pianístics al Conservatori Superior de la seva ciutat natal amb Mª Paz Ramos Millán, Juan Miguel Moreno Calderón, i posteriorment perfecciona la seva formació amb Peter Bithell i Manuel Carra.

En el camp de la composició rep una gran influència d’Antón García Abril, i realitza els estudis acadèmics amb Francisco Novel Sámano i Daniel H. Sprintz al Conservatorio Superior de Música “Bonifacio Gil” de Badajoz. Ha rebut els premis “Andrés Segovia-José Miguel Ruíz Morales”, “Intercentros”, “Pedro Bote” i “Alnafir”.

Les seves obres formen part del panorama interpretatiu internacional actual, i comprenen des del gènere líric fins al simfònic, passant per diverses obres de cambra. Dins dels seus darrers encàrrecs cal destacar els realitzats per a Arno Bornkamp, amb qui va presentar el seu “Arlesienne Fantasy Concert” en el Congrés Mundial de Saxòfon de 2012 a Escòcia, el “Concierto para piano y orquesta nº 1”, realitzat per a l’Orquesta de Córdoba a través de la AEOS i la Fundación Autor, “Himno de la Provincia de Jaén”, encarregat per la Diputació de Jaén, i “Denebola”, peça encarregada per Luis González i Pacho Flores.

La seva tasca com a docent ha tingut lloc en els Conservatoris Superiors de Música de Badajoz i Sevilla, i actualment al Conservatorio Superior de Música de Jaén.

(Barcelona, 1931- 2017)

Josep Maria Brotons

Flautista, compositor, arranjador

Josep M. Brotons i Cervera (*Barcelona, 1931,† 14 de setembre de 2017)

Cursà el seus estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona, solfeig amb el mestre Gálvez i harmonia, contrapunt i fuga amb el mestre Zamacois, amb els quals aconseguí notes excel·lents. Va estudiar flauta amb el seu pare, i posteriorment es va examinar al Conservatori Municipal, també amb les màximes qualificacions.

Més tard, va ampliar els seus coneixements amb el mestre Francesc Casanovas, músic eminent que va ser un dels primers professors del prestigiós director d’orquestra Zubin Mehta.

Als 16 anys era solista de la Banda Municipal de Barcelona, el més jove de tota la història d’aquesta institució. Més tard ingressà a l’Orquestra Municipal (actualment Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) on va ser durant 41 anys, fins a la seva jubilació.

Ha realitzat nombrosos concerts com a solista, destacant l’estrena a Barcelona de Belvedere, obra per a flauta i orquestra del mestre Joan Manén amb l’Orquestra de Ràdio Nacional, sota la direcció de Rafael Ferrer.

Ha format part de diverses agrupacions de cambra, com el Quartet Germans i el Trio Santa Cecília, i també del Conjunt Català de Música Contemporània i el grup Diabolus in música. És fundador i membre del quintet de vent Aulos.

Durant molts anys, va formar part de les orquestres Filharmònica i Simfònica de Barcelona. Ha actuat diverses vegades a diferents emissores de ràdio i televisió, i ha fet nombrosos enregistraments discogràfics.

En el terreny de l’escriptura musical, ha escrit diverses obres de cambra i són molt apreciats els seus arranjaments, transcripcions i harmonitzacions. Ha estat professor del Centre d’Educació Musical Diaula on va impartir classes.

Anys després de retirar-se va continuar essent part del conjunt de cambra Aulos, tocant la flauta i fent arranjaments, dels quals en va arribar a escriure més de 200.

Compositor i director de banda

Ricardo Baixauli

Ricardo Baixauli Ferrer (*1963, Alfafar – València) nicia els seus estudis de musicals a l’Escola de Música de l’Agrupació Musical “Santa Cecília” de Sedaví (València) i posteriorment ingressa al Conservatori Superior de Música de València on obté els títols de Professor en les especialitats de Clarinet, Solfeig i Teoria de la Música, Transposició i Acompanyament, Harmonia, Contrapunt, Composició i Instrumentació, i Professor Superior en les especialitats de Clarinet, Harmonia, Contrapunt, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors i Musicologia; obté, a més, les “Mencions Honorífiques fi de carrera” en les assignatures de “Clarinet” i “Contrapunt i Fuga”.

Ha format part de diverses agrupacions instrumentals com ara el “Quintet de vent” del Conservatori Professional de Música de Salamanca o el “Quartet de clarinets” de les JJMM de València, amb les que realitza diverses actuacions al llarg de la geografia espanyola (Barcelona , Salamanca, Lleida, Albacete, Moguer (Huelva), etc …) i valenciana (València, Sagunt, Benicàssim, Vinaròs, Peníscola, etc …), amb el “Quartet de clarinets” de les JJMM de València obté el 2n Premi del “Concurs Nacional Permanent de Música de Cambra” organitzat per JJMM d’Espanya i celebrat a la ciutat d’Albacete el setembre de l’any 1987.

Ha exercit com a Mestre-Director de les Bandes de Música “Societat Artístic-Musical” de Castellnovo (Castelló) (octubre 1997-julio2001), “Joventut Musical” d’Albal (València) (setembre 2001-julio2002) i “Agrupació Musical Santa Cecília “de Sedaví (València) (setembre 2002-julio2009), amb les que desenvolupa nombroses activitats i participa en diversos Festivals i Concursos dels que es pot destacar l’obtenció del 3r. Premi en el Certamen Provincial de Bandes de Música de la Diputació de Castelló (3 ª Secció), celebrat a Castelló, l’abril de l’any 2000, o l’obtenció del 2n Premi en el Certamen Nacional de Bandes de Música “Ciutat de Leganés” (1 ª Secció), el juny de 2004.

Ha exercit com a Professor de l’assignatura de “Clarinet” al Conservatori Professional de Música “Pablo Sarasate” de Pamplona (Navarra) (curs 1986/87) i al Conservatori Professional de Música de Salamanca (curs 1993/94), i com Professor de les assignatures de “Formes musicals”, “Harmonia” i “Anàlisi” al Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València (cursos 94/95 al 96/97) i al Conservatori Professional de Música de València (cursos 97/98 al 2003/04): des del curs 04/05 exerceix com a Professor de l’assignatura de “Anàlisi” al Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València.

Ha desenvolupat diverses ponències relacionades amb temes diversos (elaboració de Programacions didàctiques, estudi de fragments d’autors diversos (Stravinsky, Falla, etc …), aproximació a l’Anàlisi musical, etc …), que han estat exposades al llarg de la celebració de diferents “Cursos” organitzats pel Servei de Formació del Professorat de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, que s’han impartit en localitats com ara València, Alacant, Godella (València), etc …

És autor d’algunes composicions musicals, destinades a agrupacions instrumentals diverses, com ho són, per exemple, les següents: “Preludi i Fuga”-piano sol-, “Tres peces per a flauta estival”-flauta sol-, “Tres peces per a clarinet “-clarinet sol-,” Capricho “-clarinet i piano-,” Quartet “-quartet de clarinets-,” Tempo di scherzo “-quintet de vent-,” Quatre miniatures “-orquestra-, etc …, algunes d’aquestes peces musicals han estat interpretades per solistes o agrupacions com ara: Miguel Alvarez-Argudo-piano-, Oscar Oliver-piano-, Alberto Ferrer-clarinet-, Arturo Llacer i Carlos Apellaniz-clarinet i piano-, Quartet de clarinets Vert, Quartet de clarinets a tempo, Quartet de clarinets de les JJMM de València, Quintet de vent del Conservatori Professional de Música de Salamanca, Orquestra de l’Horta-Nord, etc …, i han estat executades en llocs com ara: Palau de la Música de València, Palau de Congressos i Exposicions de Castella i Lleó (Salamanca), Teatre Romà de Sagunt (València), l’Auditori (Torrent (València)), Casa de la Cultura de Dénia (Alacant) etc.

Violinista i professora de música.

Núria Batalla

Actualment imparteix classes de música en diversos àmbits, des de llars d’infants, passant per escoles de primària i secundària així com en una escola de música.

Cursa els estudis de Grau Professional en l’especialitat de violí al Conservatori Professional de Música de Vila–seca amb els professors Rafael Fabregat i Evelio Tieles, on també forma part de l’Orquestra Haendel amb la qual realitza concerts per Catalunya, Espanya i Europa i del Cor Sant Esteve amb el que realitza concerts per Catalunya y Espanya i enregistra dos CD’s.

L’any 2012 finalitza els estudis de Pedagogia del Violí a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) amb la docent Raquel Castro, obtenint una matrícula d’honor al projecte final de carrera tutelat per la pedagoga Marisa Pérez; fruit d’aquest projecte neix el material Violinades: Iniciació al violí a través de la classe de grup.

Actualment imparteix classes de música en diversos àmbits, des de llars d’infants, passant per escoles de primària i secundària així com en una escola de música.

Compositor, director, cineasta, violinista

Arnau Bataller

Compositor per a cinema i televisió, format a Los Angeles, que treballa amb els directors espanyols de més prestigi.

Sóc cineasta i la meva aportació és la meva música. Sóc compositor. Creo música a partir d’històries perquè escolto la imatge per veure’n la música.

Arnau Bataller Carreño neix a Alzira, València el 1977. Gràcies a la influència dels seus pares, s’interessa des de ben petit per la música, el teatre i la lectura.

Arnau és un compositor de cinema espanyol per a cinema i televisió, que treballa amb directors espanyols de prestigi com Jaume Balagueró, Cesc Gay, Fernando León de Aranoa, María Ripoll, Pau Freixas i Mariano Barroso entre molts altres.

Amb seu a Barcelona, ​​ha estat un compositor sol·licitat durant els darrers 10 anys, amb una gran varietat de projectes que van des de funcions de gran pressupost com Way Down, Rec4 o A Perfect Day, fins a programes de televisió dramàtics més independents com Sé quien eres Are o Polseres vermelles: fins ara, inclou uns 25 llargmetratges, 8 sèries de televisió i moltes comissions de música de concerts.

En l’esforç de triar el millor color musical per al quadre, Bataller sempre treballa amb Marc Blanes, un dels enginyers més sol·licitats d’Espanya, assegurant així la màxima qualitat en la seva música. Ha gravat amb la majoria de les orquestres de música de cinema d’Europa i va ser el primer a gravar una partitura de pel·lícula amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, l’Òpera de Barcelona. També li encanta explorar nous mons sonors, des d’instruments ètnics o sintetitzadors, sempre buscant una paleta sonora única per a cada projecte en què treballa.

La música de Bataller ha estat reconeguda amb més de 15 premis i nominacions com el Premi International Film Music Critic Association Award (IFMCA) a la millor banda sonora original per a televisió o el VII Premi de la crítica musical de cinema espanyol al millor compositor espanyol. L’any 2022 guanya el Premi Gaudí a la millor música original per “Mediterráneo”.

Es va graduar a la Universitat del Sud de Califòrnia a Los Angeles (USC) on va estudiar en el prestigiós programa Scoring for Motion Pictures and Television, gravant més de 10 vegades als Estudis Paramount. L’Arnau també és llicenciat en violí.

L’Arnau treballa normalment al seu estudi amb el seu simpàtic gat Tofu a qui li encanta dormir, molt acollidor, darrere dels monitors de l’ordinador. L’Arnau és un pare orgullós de bessons, Lluc i Laia (noms catalans de Luke and Leia).

Compositor i professor de música

David Bozzo

David Bozzo és compositor i també professor de música. Actualment treballa a Europa International School de Sant Cugat del Vallès (Barcelona, Espanya).

David Bozzo és un compositor català de Sant Cugat del Vallès (Barcelona, Espanya) nascut al 1980.

Va estudiar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, a Barcelona (Espanya), amb els compositors Xavier Boliart, Albert Sardà i Carles Guinovart entre altres, i al Conservatori Superior de Música Salvador Seguí de Castelló, a Castelló de la Plana (València, Espanya) amb el mestre Ferrer Ferran i els compositors Claudia Montero, César Cano i Emilio Calandín entre altres.

També ha estudiat violí a aquests conservatoris amb Francesc Guarné, Iwona Burzinska i el mestre Eduardo Arnau. La seva obra Recitatiu i Fuga EAG per a violí sol, editada per Clivis i revisada estrenada pel violinista Francisco Jimeno, és un homenatge al seu professor de violí Eduardo Arnau.

Les seves obres, incloent-hi el quartet de corda A la Muerte de un Ángel i un Concert per a Violí, s’han interpretat al Regne Unit i Espanya. Moltes de les seves partitures es poden trobar editades per Clivis Publicacions i Brotons & Mercadal. A més, les seves obres per a violí sol escrites fins al 2014 van ser gravades en un LP, disponible només a iTunes i Spotify, al 2014 pel violinista Francisco Jimeno.

David Bozzo és també professor de música. Actualment treballa a Europa International School de Sant Cugat del Vallès (Barcelona, Espanya).

www.davidbozzo.info

Guitarrista, compositor

Giuliano Belotti

Giuliano Belotti nasqué el 1974 a Bergamo (Itàlia)  i començà els seus estudis musicals a l’edat de set anys. Més tard, estudià durant deu anys sota la tutela de Giorgio Oltremari,  el qual va tenir una gran influència en la seva educació musical. Es graduà al conservatori “Gaetano Donizetti” i rebé el seu diploma final amb els honors més elevats. Durant els seus estudis a Bergamo, Giuliano Belotti va participar en diverses classes magistrals concedides per Alirio Díaz, Tilman Hoppstock i David Russell.

Des del 1992 Giuliano Belotti, guitarrista clàssic, ha fet diverses presentacions públiques i ha ofert nombrosos recitals i concerts a Àsia, Europa, Estats Units i Mèxic. S’ha presentat en escenaris com el Weill Carnegie Hall, l’Alice Tully Hall, The Juilliard Theater, l’American Irish Historical Society i el Spanish Institute, a la ciutat de Nova York; l’auditórium Manuel de Falla a Sevilla i a la Sala Galvé de Saragossa, Espanya; la Salle Cortot a París; el Teatro Gaetano Donizetti i l’Auditórium Piazza della Libertá a Bergamo, Itàlia; el Teatro Juárez de Guanajuato i el Teatro de la República de Querétaro, a Mèxic; el DBS Auditórium a Singapur. Les seves execucions han estat transmeses per televisions de Singapur i Mèxic, entre d’altres. A Itàlia s’ha transmès en directe la seva execució de El Concierto de Aranjuez amb l’Orquestra Nacional Txeca.

Ha estat honrat amb diverses beques i ha obtingut l’Advanced Certificate en Interpretació de Guitarra al The Juilliard School, a la ciutat de Nova York, sota la tutela de Sharon Isbin per a guitarra clàssica i Carol Wincenc per a música de cambra.

El 1998 se li va concedir el Diploma Superior d’Interpretació de manera unànime pel jurat a l’École Normale de Musique “Alfred Cortot” a París, sota la tutela d’Alberto Ponce. Un músic italià a qui Ponce ha descrit com “un guitarrista dotat de gran finor musical”.

Compositors com Marcel Khalifé, Simone Iannarelli i Ricardo Llorca, entre d’altres, li han dedicat obres per a guitarra. Ha realitzat diversos enregistraments.

Compositor, clarinetista

Daniel Bimbi

Nascut l’any 1971 a Carcassonne (França), va començar la seva educació musical a L’École Nationale de Musique de Perpignan, on va obtenir 4 Medailles d’Or en clarinet, solfeig, repentització i música de cambra.

És professor de clarinet en diverses escoles de la regió de Vallespir, i aprofita per a treballar amb el mestre Guy Deplus, i obté el Premier Prix de Clarinette de la Ville de Paris. L’any 1994 obté un Prix d’Exécution en Clarinette de l’École Normale de Musique de Paris.

Aquell mateix any guanya el concurs per a la plaça de primer clarinet de la Musique des Equipages de la Flotte de Toulon, i n’esdevé primer clarinet fins l’any 1997. Actualment és solista de clarinet requint d’aquesta prestigiosa formació i ensenya el clarinet a l’École de Musique de Bandol.

També es dedica a la composició, la seva passió des dels 15 anys.

És membre de la SACEM, i les seves últimes composicions són sobretot encàrrecs d’intèrprets i conjunts orquestrals.  Des de l’any 2007 segueix els consells de Jan Van Der Roost, compositor reconegut mundialment dins l’especialitat d’orquestra de vent (bandes).

Saxofonista, compositor, pedagog musical i musicoterapeuta

Joan Josep Blay

Joan Josep Blay i Màñez

(*Gavà, 1955)

Estudià al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona i hi obtingué el títol professional de saxòfon amb Adolf Ventas, i contrapunt, harmonia i composició amb Xavier Montsalvatge, Manuel Oltra i Josep Soler i Sardà. El 2009, obtingué el títol de Master en Musicoteràpia atorgat per la Universitat de Vic, a la vegada que es formà en Psicologia Integral.

En els seus inicis formà part de diferents grups de música lleugera i cobles de sardanes. Fou membre fundador del grup “Blay Tritono” que, enquadrat dins del que es conegué amb el nom de “Música Laietana” dins del cercle de la sala “Zeleste” de Barcelona, va contribuir al desenvolupament del Rock Català, i del “Quartet Sax de Saxofons”. Ha tocat la tenora en les cobles La Principal de Collblanc i Mediterrània. També ha dirigit cobles, com la Ciutat de Cornellà i la Marinada (2006), o corals, com la Coral Jovenívola de Gavà o la Coral Bruela de Sant Feliu de Llobregat.

La seva tasca compositiva s’ha desenvolupat en diversos camps, malgrat tot, ha estat la música per a cobla la que ha gaudit de la seva predilecció. Seves són algunes de les sardanes que, per les seves innovacions, més polèmica varen originar en ser estrenades, com Lleugerament borratxo, Nacional II o Cançó de falda per l’Albada. Ha estat, durant 24 anys, professor de música a primària i secundària a l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat. Sota la seva tutela els seus alumnes van ser mereixedors d’un “Premi Baldiri Reixach” atorgat per la Fundació Jaume I.

És cap d’estudis, i professor de saxòfon, llenguatge musical, cant coral i conjunt instrumental a l’Escola Municipal de Música de Sant Feliu de Llobregat. Ha col·laborat amb “Invitació a la Música” des d’on porta la seva música a col·lectius marginals com frenopàtics, presons, hospitals etc.

Entre altres reconeixements públics, ha estat nomenat: Gavanenc del any 2002 Per la seva trajectòria professional. el 2003 rebé el Premi Joan Cererols i Fornells, de Música, atorgat en el marc dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.

Compositor mallorquí

Llorenç Borràs de Riquer

Llorenç Borràs de Riquer, comte de la Casa Dávalos.

Nascut a Palma de Mallorca el 13 de juliol de 1925, quan tenia set anys ja va mostrar gran interès per la música. Va iniciar els estudis amb els reconeguts professors Jaume Roig, piano, Concha Villella, solfeig i piano amb Jaume Mas Porcel.

Va estudiar també composició, orquestració, contrapunt i fuga amb el Rvdo. Antoni Matheu, subdirector del Conservatori de Palma i organista de la Catedral.

Més endavant va obtenir el títol professional de piano, atorgat pel Conservatori Superior de València, amb la màxima qualificació. És compositor de nombroses obres per a piano; piano i violí; piano i violoncel; guitarra; veu i piano; composicions corals; concerts per a piano i orquestra; fantasies per a piano; cor i orquestra simfònica; orquestra de cambra i per a trios, quartets i quintets acompanyats amb piano.

Les estrenes de les seves composicions orquestrals ha estat presentades a l’Auditorium de Palma de Mallorca, entre les quals, l’obra musical Brisas (fantasia per a piano, cor i orquestra) interpretada per l’Orquestra Simfònica Ciutat de Palma, sota la batuta del seu director titular Julio Ribelles. L’octubre de 1990, l’Associació ADEBA, Institució de Belles Arts de Balears, li va retre un merescut homenatge al Teatre Principal de Palma de Mallorca, lliurant-li la placa de Membre d’Honor per la seva dedicació a l’art.

Artista prolífic, polifacètic i de temperament inquiet, ha desenvolupat la seva sensibilitat, tant en el camp de les arts plàstiques com la pintura, l’escultura, el repujat, així com també a través de la sublimació de la composició musical.

Compositor, pedagog, musicòleg

Lluís M. Bosch

Professor al Conservatori Professional de Manresa (Barcelona), on dóna classes d’Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Formes Musicals. Creador de diversos espectacles per a infants.

Lluís M. Bosch i Daniel neix a Barcelona l’any 1966. Obté els títols superiors de Composició i Instrumentació, Pedagogia Musical i Musicologia.

Ha compost unes quaranta obres, la major part de petit format (solo, duo, trio o quartet) i especialment pensades amb finalitats didàctiques (algunes d’elles estan publicades). Guanya diferents premis de composició i les seves obres han estat interpretades al nostre país i a França.

És professor per oposició des de l’any 1989 al Conservatori Professional de Manresa (Barcelona), on dóna classes d’Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Formes Musicals. Des del 2002 és Cap de Departament d’Assignatures Teòriques d’aquest centre. Creador dels espectacles per a infants MÚSICA DIBUIXADA (2002) i MÚSICA ENCANTADA (2008) amb els quals ha ofert vora dues-centes representacions arreu del país.

Lluís M. Bosch i Daniel resumeix així el seu pensament: «Explicar la meva petita història mitjançant la música, oferint tota mena de detalls sense explicitar-hi res, es per a mi un alliberament, una catarsi que m’asserena i em dóna la pau i l’assossegament necessaris per continuar essent optimista. Estic plenament convençut que només amb paraules no hagués pogut restablir amb tanta facilitat el meu equilibri intern».

Compositor, violinista, professor de música

David Bozzo

David Bozzo Puig és un compositor i violinista de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), nascut el 1980.

Va fer part dels seus estudis al Conservatori Municipal de Música de Barcelona (Barcelona) amb el violinista i violista Francesc Guarné i la violinista Iwona Burzyñska així com els compositors Xavier Boliart, Carles Guinovart i Albert Sardà entre altres. També va estudiar al Conservatorio Superior de Música de Castellón (València) amb els compositors Ferrer Ferran, Claudia Montero, César Cano and Emilio Calandín entre altres, i amb el violinista Eduard Arnau. També va rebre lliçons de piano com a part dels seus estudis.

Com a compositor a desenvolupat una carrera freelance amb estrenes al Regne Unit i España. Les seves obres inclouen música per a instrument sol i música de cambra així com obres simfòniques (amb i sense solista) i música incidental per teatre. Ha rebut encàrrecs de músics de prestigi i grups instrumentals com Patricia de No (amb un concert per a flauta), Orquestra Simfònica Sant Cugat amb qui ha desenvolupat una relació de treball (un nou pojecte està programat pel 2021), Orquestra de Valencia, Banda Municipal de Música de Palma de Mallorca, The Angel Orchestra i el London City Quartet entre altres. Tota la informació sobre el seu catàleg d’obres es pot consultar en aquesta pàgina web.

Dintre del seu catàleg d’obres val la pena destacar Adagio y Fuga (2012) estrenada al Regne Unit i Espanya i interpretada en diverses ocasions, un Concert per a Violí (2013) estrenat al 2015 a St. James’s Church Piccadilly pel violinista Francisco Jimeno amb l’orquestra Philharmonia Britannica dirigida per Peter Fender, Pendus per violí i orquestra de vents (2015) encarregada per la Banda Municpal de Música de Palma de Mallorca i interpretada en diverses ocasions, Légende (2019) encarregada per l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, i música per a violí i piano per l’obra de teatre La Vida en un Tren (2018) de l’escriptor Víctor Alexandre escrita per a la celebració del centenari de l’arribada del tren a la ciutat de Sant Cugat del Vallès (Barcelona).

Algunes de les seves obres han estat editades per Clivis Publicacions i Brotons & Mercadal Edicions Musicals. A més, hi ha disponibles dos àlbums amb les gravacions de la seva música, ambdós disponibles a Spotify: Un amb totes les obres per a violí sol, gravat pel violinista Francisco Jimeno al 2014; i l’altre gravat el 2018 pel London City Quartet amb els seus dos quartets de corda, encarregats pel quartet de corda britànic Billroth String Quartet el 2011 i el London City Quartet el 2017 respectivament.

Com a violinista David Bozzo està fent concerts amb la pianista Clotilde Manuel sota el nom de Duo Cocteau. El duet neix de la col·laboració a l’obra de teatre La Vida en un Tren, amb música composada per David Bozzo.

David Bozzo combina la seva carrera compositiva i interpretativa amb l’ensenyament instrumental. Ha sigut professor privat i en acadèmies des de 2003, i actualment és professor de violí i piano a la European International School of Barcelona, on també acompanya els seus alumnes als exàmens del Trinity College London, audicions i concerts, i organitza les sessions dels exàmens del Trinity College London.

Pianista, compositora, professora

Anna Briz

Actualment és professora de llenguatge musical i d’altres assignatures a l’Escola de Música-Conservatori Municipal de Sant Cugat del Vallès

A nivell acadèmic obté el títol Superior de Piano l’any 2004 (estudiant al Liceu amb la professora Margarita Serrat) i la diplomatura de Magisteri Musical el 2003 (UAB).
Ha estudiat uns quants anys música moderna al Taller de Músics de Barcelona i ha estat força temps alumna d’en Lluís Vergés d’instrumentació, arranjaments i harmonia. També ha realitzat nombrosos cursos de pedagogia musical i de piano.

En l’àmbit de composició infantil obté els següents premis: 1r premi (2016), 3r premi (2015) i accèssit (2015) als premis Ziryab de composició per a conjunts instrumentals infantils de Balaguer; dos premis ex-aequo al XXIV Premi “Ciutat de Reus” de composició per a corals Infantils (2015) ) i un premi i 3 accèssits al mateix concurs en  la XXV edició (2017).

Actualment és professora de llenguatge musical i d’altres assignatures a l’Escola de Música-Conservatori Municipal de Sant Cugat del Vallès on està implicada en l’equip de metodologia REMIS. Allà força nens han anat interpretant les seves composicions infantils i arranjaments.

Té altres composicions infantils com ara Fantasmades musicades (5 cançons+obertura per a cor infantil a partir de poemes de l’escriptora Núria Albertí. Ed. Brotons Mercadal) i Reciclapaires (cantata infantil a una veu amb text de Carles Espelt. Ed. Brotons Mercadal).

Ha fet arranjaments pel grup A l’aire (quartet de saxos + veu).

Fagotista, compositora, co-propietaria d'una empresa de música i media

Nicole Buetti

Nicole Buetti és una compositora premiada, amb gairebé 400 obres musicals enregistrades en una gran varietat de gèneres.

Nicole Buetti ha fet moltes composicions per a grups de cambra i grans formacions de diverses configuracions, així com música infantil i música per a mitjans. Va passar diversos anys a l’àrea de Los Angeles treballant com a compositora a les indústries del cinema i la televisió, i ha tingut encàrrecs i música que ha llicenciat per al seu ús a tot el món. Va ser nomenada “Composer in residence” del Assisi Performing Arts Music Festival a Itàlia l’any 2013. Nicole ha publicat diverses obres per a orquestra, grups de cambra i bandes de vent, que estan disponibles a Forton Music, Brotons & Mercadal Publishing i JW Pepper. La seva obra orquestral més recent, Odyssey, va rebre una gran ovació per la seva estrena. Actualment està treballant en un encàrrec per a l’aclamat violista Brett Deubner.

Ha estat guardonada per la seva banda sonora al Wild Rose International Film Fest, a l’Associació Dodge Grant i a l’Associació Telly Awards. A més de tenir música a promocions de televisió, tràilers de pel·lícules i menús interactius en DVD, també té la música temàtica a la popular sèrie de televisió francesa “Foudre”. Nicole és copropietària de Goes to Eleven Media, una empresa de música i media especialitzada en música gravada per a cinema i televisió i cançons educatives infantils. El 2017, va llançar el seu sisè àlbum de cançons per a nens anomenat Just Be You! que va ser guardonat amb el “Parent’s Picks Award for Top 5 Best Preschool and Elementary Music CD’s of 2018” i“2017 Educational CD of the Year” de la revista Creative Child. La seva cançó, Halloween Masquerade Waltz va guanyar el favorit dels fans als desè Premis anuals de la música independent (categoria de millor cançó de vacances) i ara és el vals de mitjanit destacat per a l‘Anual PDX Vampire’s Masquerade Ball.

Nicole també toca el fagot i contrafagot i actua amb diverses orquestres al nord-oest del Pacífic. Quan no compon ni actua, Nicole ensenya fagot a la Universitat de Portland i té el seu propi estudi d’ensenyament privat.

Name

Name

Name

C

Compositor, informatic, pianista

Sergi Casanelles

Té un doctorat i un MM en Composició Musical de Cinema per la New York University NYU, un BM en Informàtica (UPC, Barcelona), i un BM en Composició (ESMuC, Barcelona) i Interpretació de piano (Liceu, Barcelona).

Sergi Casanelles Abella, nascut a Barcelona l’any 1980, es trallada a New York l’any 2009.

Sergi Casanelles va finalitzar el seu doctorat en Música de cinema el 2015. La seva investigació se centra en com s’utilitza la tecnologia a la música per a la pantalla i com l’ús de la tecnologia influeix en l’estètica de la música de pantalla. Està especialment interessat en com la tecnologia serveix per ampliar les possibilitats tímbriques de la música i les noves metodologies per analitzar la música des d’una perspectiva tímbrica. En la seva tesi, va definir l’Hiperorquestra com un conjunt virtual que transcendeix la realitat a través de la tecnologia.

Ha escrit música per a piano, conjunts de cambra, orquestra, electrònica, així com música per a pantalla. També ha treballat com a orquestrador. Va guanyar el premi COM Radio Tutto per la seva peça per a piano solista Postlude to Fantasia en fa menor de Chopin, i el III Concurs de composició orquestral Evaristo Fernández Blanco pel seu treball From Hell: 4 scenes of Dante’s Divine Comedy. L’estrena d’aquesta peça va ser premiada per la PRO SGAE espanyola. Durant la seva etapa com a estudiant de la NYU, la seva obra orquestral Masques va formar part del programa de residència de NYU Orchestra Composer.

Té un doctorat i un MM en Composició Musical de Cinema per la NYU, un BM en Informàtica (UPC, Barcelona), i un BM en Composició (ESMuC, Barcelona) i Interpretació de piano (Liceu, Barcelona).

Algunes de les seves obres estan publicades a l’editorial Brotons & Mercadal.

Compositora, musicòloga

Anna Cazurra

Professora de Composició, Fuga i Contrapunt al Conservatori Superior de Música de Castelló, compagina aquesta feina amb la composició i investigació musical.

Anna Cazurra Basté és compositora. És doctora en Musicologia.

Diverses institucions musicals de prestigi li han encarregat obres, i tant les seves composicions com les seves activitats musicològiques li han merescut el reconeixement, tant a nivell nacional com internacional. Ha guanyat importants premis. La seva producció compositiva inclou obres per a piano, conjunts de cambra, veu, orquestra i teatre musical escènic.

El 2003, va ser nomenada  composer-scholar in residence a la City University de Nova York. El setembre de 2008, l’Institut Cervantes de Nova York li va encarregar una nova obra per a piano, Mediterránea, que va ser estrenada posteriorment aquell mateix any pel pianista Adam Kent, guanyant un gran reconeixement tant del gran públic com de la crítica. L’octubre de 2008, l’Ambaixada d’Espanya a Nova York li va encarregar una altra col·lecció d’obres per a piano (Hesperia), que es va estrenar al Carnegie Hall.

El seu treball més recent inclou les bandes sonores originals de dues pel·lícules americanes: “Mil máscaras: The Aztec Revenge” i “Exes”, un concert per a piano i banda simfònica, estrenat a l’Auditori de Barcelona i la “Suite Americana” per a piano i orquestra.

Recentment ha editat quatre CD, entre els quals “Hesperia, obres completes per a piano d’Anna Cazurra”, del pianista Albert Nieto, “Quartets de corda catalans”, interpretada pel quartet català Teixidor i “Amb veu de dona. Catalan Arts Songs by Women Composers”, interpretada per Patricia Caicedo i Nico Stavlos.

Des del 2010 és professora de Composició, Fuga i Contrapunt al Conservatori Superior de Música de Castelló.

Compositor, pianista, musicòleg, solista de clavicèmbal i director d’orquestra

Leonello Capodaglio

Leonello Capodaglio va néixer l’any 1945 i viu a Lendinara, la regió veneciana d’Itàlia.

Havent desenvolupat activitats com a pianista, compositor, solista de clavicèmbal i director d’orquestra, ha estat director del Conservatorio Nazionale di Musica di Adria i director de diverses formacions de cambra i d’orquestres simfòniques. Ha obtingut premis en deu concursos internacionals de composició. És autor de més de 450 números d’opus compostos en estil tonal i “reattivista”, inventat per ell mateix. Moltes d’elles han estat publicades per editorials d’Itàlia, França, Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Regne Unit, Espanya, Estats Units i Canadà.

Com a musicòleg, ha descobert la tècnica fonocromàtica, utilitzada per Antonio Vivaldi, i l’ha divulgat a Roma, a la conferència de ràdio-televisió a la Cambra dels Diputats.

El seu catàleg comprèn tres oratoris i tres òperes, reculls de concerts per a instrument solista i orquestra i obres per altres formacions, interpretades en nombrosos concerts, retransmesos i enregistrats a Itàlia i altres països. A més, algunes de les seves composicions consten com a obres obligades en diferents concursos nacionals i internacionals, raó per la qual sovint és convidat com a membre o president del jurat.

Home de lletres, assagista i docent, ha publicat quinze obres de prosa i poesia. Per una de les seves novel·les històriques va rebre el premi nacional “Gianni Spagnol”.

La seva biografia ha estat publicada en els diccionaris musicals més destacats i en diversos llocs web dedicats.

Sergi Carballo

Sergi Carballo Losada neix al barri d’Horta de Barcelona el 1980. Comença els seus estudis de guitarra a l’edat de 14 anys amb el mestre Josep Maria Gual. Als 18 anys inicia l’estudi del llenguatge musical, l’harmonia i el piano amb el mestre Josep Cortès i Granero. L’any 2003 continua els seus estudis de guitarra amb el mestre Moisès Vara a l’Escola de Música Virgínia Blanch. L’any 2005 inicia els seus estudis de cant clàssic amb la soprano Eva Castanedo. Des de llavors ha continuat estudiant cant clàssic amb el baríton Cèsar Puente a l’Escola Pausa de Barcelona, amb el també baríton Toni Marsol a l’Escola CEM de Terrassa, amb la soprano Maria Mateu al Conservatori de Terrassa i amb la soprano Mariona Pallach. També estudià harmonia amb el mestre Marc Codina. Actualment continua estudiant cant al Centre d’Estudis Musicals de Terrassa amb la soprano Ana Puche i ha iniciat l’estudi més rigorós de la composició amb el mestre Enric Ferrer.

Es considera, al igual que Borodin, un “compositor diletant” i autodidacta, doncs la seva principal ocupació és la docència a Cicles Formatius i la criança i educació dels seus tres fills.

1828-1900

Joan Carreras i Dagas

Una de les principals figures musicals de la Girona del segle XIX. Mestre de Capella de la Catedral de Girona i membre de l'orquestra del Liceu de Barcelona. Creador de la primera escola de música de la ciutat de Girona.

Joan Carreras i Dagas (Girona, 1828 – La Bisbal d’Empordà 1900) fou una de les principals figures musicals de la Girona del segle XIX. Fill d’una família humil, estudià amb l’organista Antoni Vidal i Josep Barba i dugué a terme una gran tasca compositiva, col·leccionista i com a instrumentista. Se’l considera el creador de la primera escola de música de la ciutat de Girona, així com d’una de les primeres institucions d’ensenyança per a cecs i sords a Girona. Ocupà el càrrec de Mestre de Capella de la Catedral de Girona en diversos períodes de la seva vida, i també fou membre de l’Orquestra del Liceu de Barcelona.

Vers el 1848 estrenà a Girona l’òpera Rosamunda in Ravenna i a Madrid Il rinnegato i l’oratori Los pastorcillos. Després de viure a França durant uns quants anys, tornà al seu país i residí des de 1880 fins a la seva mort a La Bisbal d’Empordà.Allí va crear una altra escola de música que, indirectament contribuí al naixement de la cobla La Principal de la Bisbal l’any 1888. La seva col·lecció d’instruments de música i la seva important biblioteca musical que, abans de morir, foren adquirits per la Diputació Provincial de Barcelona, foren objecte, més endavant, d’una acurada classificació pel mestre Felip Pedrell i se’n publicà un catàleg il·lustrat.

Font de la imatge: Web del GRUP EL PUNT

Alaior (Menorca) 1899 - 1971

Bartomeu Carreras

Bartomeu Carreras Llambia va néixer a Alaior (Menorca) el 5 d’abril de 1899 en el si d’una família humil i amb una llarga tradició musical. Als 20 anys va fer el servei militar i allà entrà a formar part de la Banda Militar de Maó. Una vegada acabat dit servei militar s’instal·là una breu temporada a Alaior fins que el 1926 es traslladà a Ciutadella. A la capital de ponent va impartir classes de música a una escola de la població i començà a dirigir bandes i orquestrines.

El 1927 entrà en contacte amb el Cercle Artístic a on dirigí l’Orfeó El artístico i restà vinculat a l’entitat fins a la seva jubilació. A partir de 1949 i fins que es va jubilar va dirigir la popular sarsuela Foc i Fum, a la qual va realitzar alguns retocs. A més d’això és autor d’innombrables obres musicals.

El 1952 passà a dirigir la Banda de Música d’Alaior i Ciutadella alhora. La Banda de Música de Ciutadella va estar al seu càrrec fins a la seva jubilació. El 1964 amb l’obra Menorca siempre Menorca va guanyar el trofeu ”Ala d’or” del Primer Festival de la Cançó Menorquina.

Va morir el 5 de febrer de 1971 una vegada ja havia culminat la seva carrera musical. Com a reconeixement a la seva trajectòria musical, l’Ajuntament de Ciutadella li va posar el seu nom a un carrer de la població.

 

Les dades biogràfiques estan extretes de PONS BOSCH, Jordi / CARRERAS JAUME, Francesc (2000) “El mestre Carreras i el seu entorn” dins Publicacions d’es Born núm. 8. Cercle Artístic. Ciutadella.

1921-2012

Agustí Cohí Grau

Violinista, compositor, director d'orquestra i pedagog musical català. Creu de Sant Jordi 2004

El Vendrell, 10 de juny de 1921 –  Barcelona, 9 de març de 2012

Als quatre anys va iniciar els estudis de música amb la seva mare. El 1927 es traslladà amb la seva família a Barcelona i cursà els estudis de violí amb Santiago Burgués. Als deu anys va entrar al Cor infantil de l’Orfeó Català i, per referència de Lluís Millet, entrà a l’Escola Municipal de Música, per acabar els estudis amb Eduard Toldrà i Joaquim Zamacois. Als tretze anys el van nomenar director musical de l’Escola de la Sagrada Família.

L’any 1936 (als quinze anys) va escriure les seves primeres composicions. El 1939 va ser mestre de capella a Sant Salvador del Vendrell, i durant aquest període va escriure una cinquantena d’obres religioses i dues misses. El 1944 va ingressar a la Cobla Albert Martí, es va interessar per la música de cobla i ha escrit més de vuitanta sardanes. Passen de vuit-cents els ballets populars instrumentats, i la majoria d’esbarts catalans es nodreixen del seu repertori.

Va exercir molts anys de professor de música a l’Institut Balmes i al Col·legi Sant Ignasi de Sarrià, així com a les Escoles del Metro. Durant deu anys va dirigir els festivals de música, que se celebraven a diferents ciutats espanyoles i que agrupaven 1.400 cantaires i una orquestra simfònica.

L’any 1957 va assumir la direcció de l’Orquestra Simfònica Estela, durant quatre dècades, amb la dedicació de preparar els músics instrumentistes per al seu camí professional, i va estrenar moltes obres d’autors novells. Col·labora també habitualment amb la Banda Municipal de Barcelona, que li estrena una obra cada temporada.

L’any 1965 va estrenar en versió concert, la seva òpera Nausica amb textos del poeta Lluís Gassó i Carbonell. També va estrenar les sarsueles, La polka roja i Timbaler del Bruc.

Va dirigir diverses corals i va escriure un considerable nombre de composicions i arranjaments, alguns interpretats per destacats noms de la lírica, com el tenor Josep Carreras, Carmen Bustamante, Lina Richarte, Antoni Lluch, entre altres.

Des de la seva fundació fou president de l’Associació Musical de Mestres Directors.

L’any 2004 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Morí el 9 de març de 2012, a l’edat de 90 anys.

Contrabaixista, compositor i arranjador

Jaume Coll

Jaume Coll Florit

(*1972, Menorca, Illes Balears)

Obtingué el Grau Superior del Programa Universitari del Taller de Músics i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en l’especialitat de Compositor/Arranjador. Estudià contrabaix amb Ferran Sala, Horacio Fumero i assistí a màster classes amb Thomas Martin, Michael Wolf, David Murray. Estudià composició amb Lluís Vergés, Ramon Civit i Santiago Galán. Fou becat tres anys consecutius per l’AIE (Asociación de Intérpretes y Ejecutantes de España).

Ha escrit un gran nombre de composicions per a diferents estils: sardanes, corals, cambra, quartets o big band, entre altres. Ha rebut encàrrecs de les bandes municipals de Menorca, Conèixer-ment (2005) per a la Banda Municipal de Ferreries,  A romandre as Murtar (2014) per a la Banda Municipal des Mercadal, entre d’altres.

Va escriure l’obra Contacontes musicats (2013) per a saxòfon alt, recitador i contrabaix. Són tres contes populars infantils (La rateta presumida, En Patufet i La llebre i la tortuga) musicats i dedicats expressament a les seves filles. Aquesta obra fou enregistrada per la companyia 3D Conte, amb molt bona acollida entre el públic.

Va escriure els arranjaments de Vuit obres per a dos contrabaixos (2014). Va presentar l’obra en un seguit d’actuacions a les Illes.

Creà el duet Trobàss (trompeta i contrabaix) realitzant els arranjaments de tot el repertori, mesclant diferents estils com standards de jazz i música contemporània, fent actuacions per les Illes i Catalunya.

Escriu l’obra Una naveta o un pou (2015) per a quartet (saxòfon soprano, trompeta, bombardí i contrabaix) i recitadora. Obra basada en la llegenda menorquina Sa naveta des tudons, amb el text escrit pel filòleg menorquí Toni Mercadal.

Guitarrista, compositor, arranjador

Diego Corraliza

Graduat en guitarra amb matrícula d’honor en el CSM de Murcia. Postgraduat en guitarra i composició al CSM de Saragossa.

Guardonat amb els primers premis en els concursos internacionals de composició per a guitarra Manuel de Falla (Sevilla 2019) i Miquel Llobet (Barcelona 2020) amb les obres Dos preludios para guitarra i Canción primera, respectivament.

Així mateix, el 2020 va ser escollit com un dels vint millors artistes entre compositors de 36 països, al concurs internacional de composició per a piano She Lives de Budapest, amb l’obra Dos miniaturas sobre poemas de Frank O’Hara.

Algunes de les seves obres per a piano s’han interpretat en prestigiosos festivals dins de la música contemporània com l’Internationales Musikinstitut de Darmstadt a Alemanya o Mixtur a Barcelona.

Té publicats dos llibres de referència en l’àmbit de la improvisació per a guitarra clàssica: Armonia y sistema CAGED Vol. 1 i 2, i un tercer llibre sobre l’aplicació de la metodologia IEM en els estudis per a guitarra de Carcassi.

Com a guitarrista i arranjador, va ser finalista en cinc categories dels Premis Internacionals de la Música Independent el 2020, amb la seva formació Panta Rei Ensemble.

El 2021, el projecte multidisciplinari Mar Nuestro, en el qual treballa com a compositor, fou elegit com un dels sis millors projectes de música, dansa, teatre o circ per l’Institut Valencià de Cultura.

Name

Name

Name

D

Fran Devesa

Fran Devesa

Name

Name

Name

Name

Name

E

Compositor, trombonista, investigador

Javier Escribano

Professor de trombó al Conservatorio Profesional de Música “Amaniel” (Madrid). Compagina la docència amb la composició i amb la seva tasca com a intèrpret i investigador.

Javier Escribano Redondo

Nascut a Camuñas (Toledo), és titulat superior en Trombó i Pedagogia pel RCSM de Madrid, així com el Màster en Creación e Interpretación Musical.

És membre per oposició del cos de Professors de Música i Arts Escèniques del Ministerio de Educación y Formación Profesional.

Com a intèrpret, col·labora amb diverses formacions, entre elles, la Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquesta Filarmonía, Orquesta Sinfónica de Castilla y León, Film Symphony Orchestra, Orquesta Clásica Santa Cecilia, la Orquesta Filarmónica de la Mancha i conjunts com Modus Novus de la ORTVE. A més, forma part de la Bob Sands Big Band.

En el camp de la investigació, ha realitzat treballs relacionats amb l’ús del trombó a Espanya en els segles XIX i XX, el trombó a la banda de música o el repertori per a trombó compost per compositors espanyols en els segles XIX i XX. Ha publicat articles a les revistes Música del RCSMM (Real Conservatorio Superior de Música de Madrid), Boletín DM de la AEDOM (Asociación Española de Documentación Musical) o per la URJC (Universidad Rey Juan Carlos) a l’editorial Dykinson. Recentment ha publicat l’edició crítica de Pieza lírica de J. Menéndez, la qual ha estat escollida com a obra obligada en la categoria D del Concurs Nacional de Trombó, convocat per la Asociación Española de Trombonistas en les seves edicions III i IV. Alguns altres dels seus treballs estan publicats a Brotons & Mercadal, Edicions Musicals, com Pasajes y solos de trombón en el repertorio bandístico español, Rapsodia española, El trombón ‘de repente’ (Peces de lectura per a trombó en els concursos i exàmens del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid de 1856 a 1943), etc. De la mateixa manera, també ha publicat diferents partitures amb Spanish Brass Ediciones.

Actualment és professor de trombó al Conservatorio Profesional de Música “Amaniel”(Madrid). També ha format part dels claustres del CPM Victoria de los Ángeles, CPM de Getafe, Centro Integrado de Música Federico Moreno Torroba i CPM Adolfo Salazar, impartint també classes de perfeccionament en nombrosos cursos d’estiu. Compagina la docència amb la composició i amb la seva tasca com a intèrpret i investigador.
Compositor, flautista i director

Salvador Espasa

Actualment és professor del Conservatorio Profesional de Música “Amaniel” (Madrid), director de l’Orquesta de Flautas de Madrid, País Basc, Màlaga, Lleó, Galícia, director dels cursos d’estiu “Manuel Garijo” i membre de la Muy Real, Ilustre y Venerable Orden de los Caballeros del Traverso.

Neix a Alfafar (València), ciutat on comença els seus estudis musicals que posteriorment finalitzarà a Madrid.

Membre del grup Círculo des de la seva fundació el 1983, amb el qual desenvolupà una intensa tasca en la música contemporània. Com a tal, va participar en els festivals de Bordeus, Roma, Cosenza, Siena, Vicenza, París, Estrasburg, Metz, Ginebra, Nova York, Londres, Sevilla, Granada, Alacant, Santiago de Compostela, València, Barcelona, Canàries, etc.

Ha actuat com a solista al Teatro Real de Madrid i a l’Auditorio Nacional de España. Ha enregistrat més de vint discos amb el grup Círculo, essent solista en sis d’ells. Ha estrenat més de dues-centes obres de compositors espanyols. Ha gravat també per a la RNE, RF, i la RAI.

Ha realitzat cursos a Marbella, Cuenca, Màlaga, Aranjuez, Arenas de San Pedro, Madrid, Segòvia, Lugo, Almendralejo, Linares, Úbeda, San Sebastià, LLeó, Ourense, Corunya, Bilbao, Alhaurín el Grande, San Andrés de Rabanedo, etc.

Ha compost nombroses obres per a flauta: Taxímetro (nombre indeterminat de flautes), Tensión (cinc flautes), Soleá (vuit flautes i recitador), Poema y Persecución (flauta sola), Argos (flauta sola), Lamentos bajo el mar (flauta sola i recitador), Carnaval de Flautas (orquestra de flautes), Danza de los lamentos (orquestra de flautes), Las Secuencias (llibre d’estudi), Desarrollo del estudio de la flauta (sis volums), Desarrollo de la Técnica y de la Música (llibre d’estudi). També ha realitzat més de cinquanta arranjaments per a flauta i orquestra de flautes: Sonata de F. Poulenc, Sonatina de H. Dutilleux, Suite camperola hongaresa de B. Bartok, Suite en La m. G.Ph. Telemann, etc.

Actualment és professor del Conservatorio Profesional de Música “Amaniel” (Madrid), director de l’Orquesta de Flautas de Madrid, País Basc, Màlaga, Lleó, Galícia, director dels cursos d’estiu “Manuel Garijo” i membre de la Muy Real, Ilustre y Venerable Orden de los Caballeros del Traverso.

Compositor, intèrpret poliinstrumentista de corda, arranjador i rockero

David Esterri

David Esterri i Carrasquer (Alpicat, el Segrià, 1970), és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Lleida i és exalumne del Conservatori de Lleida i del Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Va estudiar violí, viola, contrabaix, harmonia, contrapunt i fuga. Des del 1997 és professor de secundària i fou professor de violí a l’Aula de Música Tradicional de Lleida i d’altres escoles de música durant molts anys.

Com a intèrpret poliinstrumentista de corda i arranjador, ha participat en nombrosos projectes musicals de tots els estils, des de la música clàssica fins al folk, passant pel jazz, etc. Aquesta trajectòria es veu reflectida en la seva col·laboració en més de quaranta discs editats de diversos autors, agrupacions instrumentals i bandes d’arreu de Catalunya.

Com a compositor ha destacat recentment per l’òpera infantil La Gàbia Daurada, estrenada a Lleida i a Weimar (Alemanya) en la seva versió orquestral, la cantata Rostres, les sardanes Aurembiaix i Camins i rierols, guanyadores del primer premi i accèssit respectivament de la darrera edició del concurs de música per a cobla de Mollet del Vallès. Recentment ha estrenat una obra simfonico-coral sobre una visió personal i inèdita del Cant de la Sibil·la a la Seu Vella de Lleida i a Weimar, així com “Memòria/Oblit”, un espectacle de música de cambra amb imatges de la Guerra Civil i lectures de fragments de dietaris de combatents sobre el tema de la Memòria històrica.

La seva passió es el rock dels anys cinquanta, actúa sota el nom artístic de Lo Pardal Roquer.

Compositor, director

Mohammed Amin Ezzat

(*1961, Bagdad – Iraq)

Mohammed Amin Ezzat va néixer a Bagdad el 1961. Es va graduar per la Universitat de “Ciprian Porumbescu” a Bucarest (Romania) entre 1984 i 1985, amb un Master en Composició musical i Direcció d’orquestra.

Va participar al Festival de Joves Directors (Poshten, Romania). Després de la seva graduació va començar a dirigir l’Orquestra Simfònica de Ràdio i TV de Romania. El 1989 fou designat director titular de l’Orquestra Simfònica Nacional d’Iraq (I.N.S.O.). Actualment és el president del Comitè de Composició Musical d’aquesta Orquestra. A més d’aquest càrrec és membre del Comitè Nacional de Música per la UNESCO, és conferenciant de l’Acadèmia de Belles Arts i supervisor de l’Escola de Música i Ballet.

Durant la seva carrera com a compositor i director, Mohammed Amin Ezzat compta amb nombroses composicions i interpretacions (Iraqi – Arabic – Global) i ha dirigit gran diversitat d’obres de diferents escoles i períodes (Barroc – Clàssic – Romàntic – Modern – Jazz).

El 2002 va ser escollit pel International German Goethe Institute com a convidat del programa del Govern Federal Alemany. Com a participant d’aquest programa va conèixer els grans directors de les orquestres alemanyes i va tenir l’oportunitat d’assistir a concerts i assajar amb les orquestres simfòniques de Berlín, Munic i Bonn.

El desembre de 2003 va dirigir la National Symphony Orchestra al Kennedy Center (Washington DC). Les seves obres han estat interpretades en auditoris i concerts d’inauguració  de diversos festivals, com per exemple la seva obra Fragments de tres moviments per a orquestra l’any 1999, The old days per a U’d solista i orquestra, composta l’any 2005 i el seu Requiem, per a violoncel solista i orquestra de corda (2006), el qual fou interpretat a Nova York el 2009. Aquest va ser el primer projecte en la història americana on es va oferir música d’un compositor iraquià viu a les orquestres i al públic americà. L’obra Heritage vision from east to west, de l’any 2010, està inspirada en l’herència musical pròpia de l’Iraq. Es caracteritza per una barreja de música i instruments occidentals i de l’Orient.

La seva obra Desert Camel es una Suite per a orquestra composta l’any 2011. L’estrena mundial d’aquesta obra va tenir lloc a Bonn l’1 d’octubre de 2011. Aquesta obra fou encarregada per la Deutsche Welle i fou interpretada per la Jove Orquestra Nacional de l’Iraq, dirigida per Paul MacAlindin al International Beethovenfest Bonn 2011.

Name

Name

F

Ferran Ferrando

Actualment és Professor d’Ensenyament Secundari a l’I.E.S. de Pedreguer; és trompista de l’Orquestra Simfònica d’Alacant (des de 1996) i de l’Orquestra de la Marina Alta (des de 1998). Membre fundador i trompista del Quintet de Metalls Al Vent (des de 1992) i director de la Jove Orquestra de la Marina Alta (des de 2006).

Ferran Ferrando Domènech

(*1970, Pego – Alacant)

Estudià en els Conservatoris Superiors d’Alacant i València, on aconseguí les següents titulacions:

-Professor Superior de Trompa (1993)
-Professor Superior de Solfeig, Teoria de la Música, Transposició i Acompanyament (1995)
-Professor Superior de Composició, Harmonia i Contrapunt (2000)
-Professor Superior de Direcció d’Orquestra (2003)

Els seus professors han estat Roberto Trinidad, Mª Dolores Costa, Ferrer Ferran, Ramón Ramos, Manuel Galduf i Dolores Sendra.

Està en possessió de dos Premis Extraordinaris de final de Carrera en les especialitats de Trompa i Composició.

Actualment és Professor d’Ensenyament Secundari a l’I.E.S. de Pedreguer; és trompista de l’Orquestra Simfònica d’Alacant (des de 1996) i de l’Orquestra de la Marina Alta (des de 1998). Membre fundador i trompista del Quintet de Metalls Al Vent (des de 1992) i director de la Jove Orquestra de la Marina Alta (des de 2006)

Com a compositor té un catàleg relativament exigu d’obres, destacant El Petit Heroi per a orquestra i dolçaina, peça d’obligada interpretació en el curs més elevat de l’especialitat en el Conservatori “José Iturbi” de València. Altres obres importants amb la dolçaina com a protagonista són la marxa cristiana Bellaguarda encarregada per l’Associació Sant Blai d’Altea; Tres dansetes i una blavera encarregada per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Dénia, i altres com 10 anys de Tocant i RodantVi dolçActivitat AlternativaEl Vincle, etc.

Ferran és també compositor de l’obra l’Entrevista, per a banda i bombardí, obra obligada en el nivell Superior del concurs d’interpretació d’aquest instrument en Altea i 26 suposé per a tuba i banda. A més a més, Ferran Ferrando té altres peces simfòniques com  ara UX, Triàdic, o La Barroca, totes elles estrenades per l’Orquestra de la Marina Alta, o Inici de càntic, obra enregistrada en el CD commemoratiu del 25é aniversari de l’Orfeó de Xàbia. En setembre de 2009 va guanyar el concurs per dotar d’himne a la seua comarca amb l’obra Set fonts.

1819 - 1890, Maó (Menorca)

Joan Fuxà

Organista, compositor i sacerdot menorquì

Joan Fuxà i Gelabert (Maó, Menorca, 1819 – 1890) va ser un organista i compositor deixeble de Benet Andreu. El 1832, després de ser ordenat sacerdot, substituí al seu mestre com a organista de l’església de Santa Maria de Maó. Va gaudir d’aquest benefici quasi 44 anys fins que, el 1876, va patir una paràlisi que el va obligar a renunciar.

Name

Name

Name

Name

G

Compositor i professor.

Miguel Gironés

Actualment és professor d’Anàlisi al Conservatori Superior “Joaquín Rodrigo” de València. També imparteix un curs d’anàlisi online per l’Institut Gabou, orientat a oposicions.

Nascut a València el 1975, inicia la seva educació musical als 10 anys, estudiant les especialitats de violí, piano, orgue, musicologia i composició. El 2002 aprova les oposicions en l’especialitat de Fonaments de Composició. Com a organista ha realitzat concerts al gran orgue Cabanilles de l’Església de la Companyia a València, dins dels cicles que es celebren habitualment durant l’Advent, la Quaresma i Pasqua. També ha tocat a San Sebastián (Quincena Musical Donostiarra) i a Montblanc.

Obté el Màster en Música per la Universitat Politècnica de València, publicant part de la seva tesi com a article a la Revista Quodlibet (febrer del 2010), que edita l’Aula de Música de la Universitat d’Alcalá de Henares.

Entre les seves composicions destaquen la Sonata per a viola i piano, la marxa processional per a banda Timete Deum i Concertino per a vuit violes.
Actualment és professor d’Anàlisi al Conservatori Superior “Joaquín Rodrigo” de València. També imparteix un curs d’anàlisi online per l’Institut Gabou, orientat a oposicions.

Compositor, flautista, docent

Jesús González

Premio a la Excelencia en la Docencia Musical en Galicia

Nascut el 1965, realitza els seus estudis musicals a les ciutats de Vigo, Santiago i Barcelona. Autodidacta en composició, participa en diversos seminaris impartits pels mestres Salvatore Sciarrino, Tristan Murail, Magnus Lindberg, Jonathan Harvey, Philippe Hurel, Manuel Rodeiro i José Manuel López López.

El seu neguit com a compositor compromès amb l’art contemporani el porta a crear el grup Aticus16 (1994), ser coordinador del Departamento de Música del Centro Galego de Arte Contemporánea de Santiago (1996-98), col·laborar regularment amb conjunts i intèrprets de música contemporània, així com crear els cicles de música de cambra Ciclo de Música de Cámara Galegos Hoxe! i i Música d’Avui! a Barcelona

Compon obres orquestrals com 2002 tres notturni sin luz (2002), Partes (2005) o Carguero (2014); solo (1995), 18 Variaciones (2003) o Barco (2010) para ensemble; obras de cámara  como acaricio tu calma (1994), Por la Paz (2004), Cantiga (2011) o Lluvias (2019) y obras a solo como Gregorianus 1 en Si b (2001), Señales-Trumpet (2010) o Fantaisie V (2017).

La seva obra per a orquestra simfònica Aquaeductus ha estat finalista per unanimitat en el IV Concurso Internacional de Composición Andrés Gaos.

Rep encàrrecs de la Orquestra Sinfónica de Galicia, del Centro Nacional de Difusión Musical (CNDM), de OpenGrecords New York, de la Orquestra Sinfónica de Pontevedra, del Cuarteto de Saxofones de Galicia, de la compañía de danza contemporánea Dobre Xiro, de la Fundación Laxeiro, del Ensemble s@x21, del festival de contrabajo Ludwig Streicher, de la Deputación de Pontevedra, del Ensemble fonos21, de la Asociación de Flautistas de España, y de la Orquestra Sinfónica de Galicia.

Les seves obres han estat interpretades per músics com Arlete Biget, Jean-Pierre Dupuy, Berta Fresco, Yuval Gotlibovich, Chris Grymes, Luis Martí, Birgit Kolar, Albert Mora, Jordi Maso, Manuel Morales, Paulo Gonçalves, Joan Pons, Javier Simó, Jordi Torrent, Florian Vlashi, Rafael Yebra… així com el Ensemble CGACEnsemble OpenGrecords de Nueva York, Grupo Instrumental Siglo XX, Ensemble fonos21 o Aticus 16.

En 2016 edita su primer CD titulado Cantiga con una selección representativa de sus obras de cámara y a solo.

En 2019 en la ciudad de New York, el National Sawdust le dedica un monográfico con el Ensemble OpenGrecords bajo la dirección de Carl Bettendor.

En 2021 gana el I Premio a la Excelencia en la Docencia Musical en Galicia, otorgado por la Fundación Rogelio Groba.

Compositor, director, pianista

Xavier García Cardona

Va néixer a Calella (Barcelona) el 1991 on començà els estudis de llenguatge i piano a l’Escola de Música Victòria Geli, llicenciant-se posteriorment en l’especialitat de direcció d’orquestra al Conservatori Superior del Liceu. Ha rebut classes de mestres como Manel Valdivieso, Guerassim Voronkov, Enrique García Asensio, Francesc Prat, Karl Anton Rickenbacher, Josep Vila, Johan Djuick, Philip Lawson o Mireia Barrera.

Entre d’altres, ha dirigit les formacions orquestrals Orquestra Barroca de Barcelona, Jove Ensemble de Barcelona, Jove Orquestra Barcino, Ensemble Liceu XXI o Òpera Jove, destacant la gira per diferents teatres i auditoris catalans amb l’òpera L’Impresario in angustie (2015) i Il Convito (2017), amb la companyia Òpera Jove. També ha enregistrat el CD “Música i paraules” (2016) per a Audiovisuals de Sarrià amb obres del compositor Jaume Aguilar.

A més a més, ha dirigit les formacions vocals Cor Diaula, Cor de Musicologia de la UAB i Cor Cambra Setze. Actualment és el director titular de Quòdlibet Grup Coral, Cor Tessàlia i Cor Ariadna de l’Agrupació Cor Madrigal. Així mateix, va ser fundador i codirector de Revoice International Vocal Ensemble, amb el qual ha actuat a Sèrbia, Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Hongria, la República Txeca, Polònia o Turquia i en esdeveniments i festivals de prestigi com l’Expo de Milà, l’Europa Cantat, el Festival “Voices of Spirit” de Graz o a la Ràdio Estatal Turca. L’any 2016 l’”European Festival of Youth Choirs Basel” li atorgà una beca per participar en el mateix festival dins del programa “Start Up for Young Conductors”. Va participar de l’11è Simposi Coral Mundial de Barcelona 2017 com a ponent i també com a membre de la comissió artística catalana. Actualment és membre de l’equip artístic de la Federació de Corals Joves de Catalunya i organitzador del Primer Festival de Corals Joves de Catalunya, així com programador del cicle de música de cambra “Estones de Clàssica” a Sant Just Desvern.

Com a pianista ha estat finalista dels Premis Extraordinaris del Conservatori Superior del Liceu i semifinalista al Concurs Internacional de Les Corts, ambdós en modalitat de música de cambra. Actua com a pianista acompanyant en diferents concerts i recitals arreu de Catalunya i Espanya, actuant en espais com l’Auditori de Barcelona o el Palacio de los Olvidados de Granada. Com a correpetidor ha col·laborat amb Òpera Jove o Amics de l’Òpera de Sarrià, entre d’altres.

En el camp de la composició, va obtenir el primer premi al Concurso Nacional de Composición Coral Universidad de Burgos (2016). Diverses de les seves obres han estat interpretades a Europa o Amèrica, entre elles es troben algunes editades per Brotons & Mercadal.

(Foto: Nasi Nandes)

Compositor, director

David Gálvez Pintado

Actualment és el Director Artístic i Musical de la Coral de Cambra de Pamplona, com a compositor destaca principalment a l'àmbit de la música coral.

David Gálvez Pintado neix l’any 1974 a València, on finalitza amb bons resultats els seus estudis superiors de Solfeig, Piano, Direcció de Cor i Composició. Més endavant es trasllada a la Liszt Ferenc Zeneakadémia de Budapest on es diploma en les especialitats de Direcció de Cor, Orquestra i Composició.

Al llarg de la seva carrera ha treballat i treballa amb prestigiosos intèrprets, companys de professió i diverses agrupacions. És un reconegut director de cor, tal com demostren els seus treballs en diferents produccions d’òpera i concerts simfònics. Participa activament de l’activitat coral europea com a jurat en concursos, professor de direcció coral i director convidat en nombrosos concursos, simposis i conferències a tot el món.

Com a compositor té una amplia experiència, principalment en l’àmbit de la música coral i les seves obres han estat representades en cèlebres sales de concert (Carnegie Hall de Nova York, Chicago People´s Music School, Salón Grande Centro Cultural San Marcos de Lima, Teatro Nacional de Panamá, Palau de la Música de Valencia, Palau de Les Arts “Reina Sofía”, etc.)

Entre els premis que ha rebut, cal destacar el Premi del Fòrum Nacional de Músics Hongaresos per la millor Interpretació de Música Contemporània Hongaresa l’any 2001, el primer premi dels Premis Catalunya de Composició Coral de 2006 o el reconeixement artístic com a compositor durant l’any 2007 per part del Ministerio de Cultura/INAEM.

Actualment és el Director Artístic de la prestigiosa Coral de Cámara de Pamplona. També és director del Cor de Cambra Amalthea i màxim responsable musical de la Joven Orquesta y Coro de Centroamérica (JOCCA) des de la seva fundació l’any 2008.

Compositor, docent

José Luis González

Viu i treballa a Granada duent a terme la seva tasca pedagògica al Conservatorio M. Ángel Barrios d’aquesta ciutat.

José Luis González González neix a Puente Genil (Còrdova), Andalusia l’any 1960. Cursa els estudis musicals al C. S. M. “Rafael Orozco” de Còrdova sota la tutela de compositors como D. Alfonso Romero i Juan de Dios  García.

Amplia els seus estudis de composició amb compositors de reconegut prestigi com César Camarero, Agustín Charles Soler, Tomás Marco,  José Manuel López López i Adolfo Núñez.

Des de l’any 2009 és col·laborador de la revista musical “Intermezzo”, dirigida por Paula Coronas Valle.

En l’àmbit de la composició és autor de diferents obres per a diverses formacions de cambra, així com d’exercicis i estudis de caràcter pedagògic.

Entre les seves obres estrenades cal destacar Coro (obra electroacústica) i Sugestión (obra per a guitarra).

Actualment viu i treballa a Granada duent a terme la seva tasca pedagògica al Conservatorio M. Ángel Barrios d’aquesta ciutat.

Compositor, pianista, guitarrista

José María González Zubieta

Durant molts anys ha compaginat la música amb la seva professió d’enginyer superior de telecomunicacions i doctor PT en informàtica. Cal destacar la seva àmplia producció, que va des d’instruments a solo, música de cambra, orquestres, obres corals, òpera i fins i tot música lleugera amb melodies romàntiques.

José María González Zubieta va néixer a Lucena (Córdoba) l’any 1950. Els seu primer contacte amb la música fou amb l’harmònica que li va regalar la seva mare. Més endavant, va estudiar guitarra, piano i composició. Durant molts anys ha compaginat la música amb la seva professió d’enginyer superior de telecomunicacions i doctor PT en informàtica.

Les seves primeres composicions van ser per a guitarra y successivament va anar escrivint per altres gèneres. Des dels seus inicis compositius, és autor de més de 170 obres musicals, tant de música lleugera, com clàssica, simfònica, orquestral, coral i per a piano.

És autor de nombroses obres entre les quals destaquen: Misa sinfónica a la Virgen de AraceliMiserere sinfónico a Jesús NazarenoElegía a Adolfo Suárez y a la transiciónConcierto para piano y orquesta en Do menor, Sinfonía Génesis en Mi menor, així com diverses obres com a compositor resident de cors i cantaires de Madrid. Actualment ha enregistrat sis discs, cinc sota el títol Música Romántica para piano, el present treball de Música romántica en estil clàssic amb música de piano i de flauta i piano, un tercer CD clàssic amb dues Tristesse 1 Y 2, i un cinquè amb el títol Volumen 5 de Música romántica. Aquests discs consten d’una àmplia varietat de boleros, balades, música de jazz, havaneres o tangos, així com una sonata, una balada, un nocturn i un vals. Totes aquestes obres estan editades per Piles Editorial y Gte Música. El sisè disc es titula Misa Solemne a la Virgen de Araceli, para órgano catedralicio con pedal.

Crítica i valoració de la música de l’autor, a càrrec del seu mestre de composició simfònica:
“La música de José María González Zubieta és eminentment, melòdica. Hi trobem temes amb una àmplia gamma de matisos i amb una corba expressiva de gran magnitud. Alhora, també hi ha una harmonia molt definida amb intencions cap a l’intercanvi modal. Sobre aquest eix es construeix una orquestració de gran densitat, amb dissenys d’acompanyament definits, contra melodies especialment expressives y una arquitectura sòlida del tutti. A més, cal destacar la seva àmplia producció, que va des d’instruments a solo, música de cambra, orquestres, obres corals, òpera i fins i tot música lleugera amb melodies romàntiques.“

Compositor, clarinetista

Miguel Àngel Grau Sapinya

Miguel Àngel Grau Sapinya neix a Cullera (València) l’any 1963. Inicia els seus estudis a la Societat Ateneu Musical de Cullera (València), ingressa al Conservatori Superior de Música de València estudiant amb els professors, Juan Vercher, Lucas Conejero, Salvador Seguí, Rafael Talens, entre altres i acabant els estudis de clarinet amb les màximes qualificacions.

Aprova les oposicions al cos de músiques militars als 16 anys. Es trasllada a Pamplona on també ocupa una plaça a l’Orquestra Simfònica i és professor en els conservatoris de Pamplona, Sangüesa i Tafalla.

Perfecciona els seus estudis a Madrid amb els professors, José A. Tomás i Modesto Escribano, ambdós clarinets solistes de la O.N.E. Realitza cursets de perfeccionament amb Michel Arrignon i Jean Louis Sajot, solistes de l’Orquestra Nacional de França i l’Opera de París, respectivament. Com a clarinetista, forma parte de diversos grups de cambra i funda el quartet Ébano, gravant un disc i realitzant enregistraments per a la ràdio i la televisió.

Com a concertista, ha actuat en diferents orquestres i bandes, interpretant obres de Mozart, Rossini, Weber, Poulenc, etc. Col·labora amb les orquestres RTVE, Euskadi, Sinfónica de Madrid i Illes Balears.

Amb motiu del 250è aniversari del naixement de W. A. Mozart, realitza una gira amb cor i orquestra de cambra com a clarinet solista i director, amb un programa monogràfic d’aquest compositor.

Ha rebut classes de direcció dels mestres Jan Cober i Enrique García Asensio. Participa activament com a director convidat en diverses agrupacions musicals. Destaca la seva tasca com a compositor d’obres per a banda simfònica, música de cambra, concerts, etc., essent algunes d’elles encarregades i interpretades en certàmens com a obra de lliure elecció. Ha estat finalista en diversos concursos de composició i recentment ha  guanyat el concurs de l’Himno de la Agrupación Deportiva de Colmenar Viejo (Madrid). És soci de la S.G.A.E.

Actualment és membre de la Unidad de Música de la Guardia Real i director de la Escuela de Música y Banda Sinfónica de Colmenar Viejo (Madrid).

Name

Name

Name

Name

Name

H

1906 - 2003

Joaquim Homs

La producció musical de Joaquim Homs excedeix la xifra de dues-centes vint obres de tots els gèneres instrumentals i vocals.

Joaquim Homs i Oller

Nascut a Barcelona el 21 d’agost de 1906, finalitza els estudis de batxillerat i de professor de violoncel el 1922. Fins el 1929 practica la composició de forma autodidacta i cursa la carrera d’enginyer industrial, professió que exerceix fins el 1971. Entre els anys 1931 i 1936 amplia els seus coneixements musicals amb Robert Gerhard, deixeble de Pedrell i Schönberg.

Des dels seus inicis, Homs es planteja la necessitat de resoldre el problema que suscita la crisis de la tonalitat i, curiosament, arriba a una solució que l’acosta al dodecafonisme schönberguià. En l’evolució d’Homs és difícil distingir grans canvis estètics, més aviat es podria parlar d’un procès lògic i coherent en l’adopció de noves idees. Aixó no obstant, es pot observar un canvi molt subtil en les obres que compon a partir del 1967 i 1970, on el trànsit dolorós de perdre la seva esposa i el seu mestre i amic Robert Gerhard confereix a la música un to nostàlgic i dramàtic, difícil de percebre en produccions de períodes anteriors. Així mateix la coloració adquireix més lluminositat i la línia melòdica un accent contemplatiu més remarcable.

La seva obra Presències, per a orquestra va merèixer el Premi Ciutat de Barcelona-1968. Entre els guardons atorgats cal assenyalar: la Medalla d’Or al Mèrit Artístic (1981) (Ajuntament de Barcelona), Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes (1993) (Ministerio de Cultura), Premis Nacionals de Música (1992 / 1999) (Generalitat de Catalunya) i  Premi d’Honor de la Música Catalana (1994). El 1989 va ingressar a la “Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi”, com a membre electe.

La producció musical de Joaquim Homs excedeix la xifra de dues-centes vint obres de tots els gèneres instrumentals i vocals, entre les quals tres varen ser seleccionades per a representar Espanya en els prestigiosos festivals de la SIMC a París (1937), Varsòvia (1939) i Estocolm (1956). Té més d’un centenar d’obres recopilades en diferents segells discogràfics entre els que destaquen catorze CD’s monogràfics.

Compositor, trompista

Joseph House

Joseph House (*North Carolina, 1993) va créixer a Raleigh, la capital de l’estat North Carolina (Estats Units). House va iniciar la seva carrera musical de molt petit, cantant i tocant la flauta, però de seguida va decidir-se per la trompa, que va estudiar amb la Dra. Karen L. Robertson. Va obtenir la seva llicenciatura a la Appalachian State University. També va tocar la trompa tenor en Mib a la Triangle Youth Brass Band en la seva joventut, i també ha cantat al North Carolina Master Choral, sota la batuta de Alfred E. Sturgis. Continua tocant la trompa de manera regular a la Raleigh Festival Orchestra.

House ha rebut encàrrecs de diversos centres de secundària i de solistes de la comunitat musical. Ha estat un dels “Composer in Residence” de la Raleigh Festival Orchestra durant el cicle de l’estiu de 2013 i actualment és membre de la junta com a director del conjunt. També ha estat compositor resident de Appalachian State University Flute Choir. Estudia composició amb el Dr. Scott Meister, per obtenir la seva llicenciatura.

Name

Name

Name

Name

I

Músic, compositor, guitarrista i cantant

Eduard Iniesta

Especialitzat en instruments de doble corda, és considerat com un referent de la música mediterrània, amb una sòlida carrera com a músic intèrpret i com a compositor.

Eduard Iniesta és un músic compositor i intèrpret de guitarres amb una llarga trajectòria, i és el creador d’una música singular i emotiva.

Especialitzat en instruments de doble corda, és considerat com un referent de la música mediterrània, amb una sòlida carrera com a músic intèrpret i com a compositor de músiques tant variades com el folk, el rock, el blues, la clàssica o la world music.

Name

Name

Name

Name

Name

J

Name

Name

Name

Name

Name

Name

K

Compositor, guitarrista i professor

Oleg Kiselev

Ensenya guitarra a la Escola d’Arts a Asha, Rússia. Guanyador de concursos internacionals. Composa música en una varietat d'estils.

Oleg Kiselev, compositor, intèrpret i professor, guanyador de concursos internacionals. Va néixer el 1964. És va llicenciar de la Chelyabinsk Musical College a Rússia, on estudiava amb el reconegut professor guitarrista i compositor Victor Kozlov.

Oleg Kiselev ha donat recitals a nombrosos a festivals internacionals d’arreu del món, incloent-hi Rússia, Polònia, Hongria, Armènia i Serbia. És un compositor prolífic, havent escrit més de 400 peces per a la guitarra, i ha gravat 8 CDs.

Tot i que composa música en una varietat d’estils com jazz llatí, contemporani, romàntic i popular, Oleg és particularment actiu en escriure música per a nens i joves.

Actualment ensenya guitarra a la Escola d’Arts a Asha, Rússia. La seva música és publicada a diversos països com Polònia, Rússia, Itàlia, Suïssa, Gran Bretanya, Holanda, Bèlgica, Suècia, Alemanya, França, Canadà, Bielorússia, Noruega, Ucraïna, USA i Espanya.

Les seves obres han estat mencionades en revistes com Seicorde (Itàlia), Classical Guitar (Gran Bretanya), Guitart (USA), Soundboard (USA), Guitar bulletin (Suïssa), Guitar Review (Rússia) i Guitarist (Rússia).

1935 - 2001

Vassil Kostov

Durant 23 anys fou el primer trompeta de l'Orquestra Filharmònica de Sofia, i més tard va ser el seu director artístic en cap. Va escriure moltes obres per a banda.

Vassil Kostov va néixer a Sevlievo, Bulgària en la família d’un músic (trompetista). Això va predestinar el seu destí. Es va graduar al Conservatori Estatal de Bulgària com a trompetista. Va ser guardonat dels festivals internacionals de la joventut de Moscou (1957) i Viena (1959). Durant 23 anys fou el primer trompeta de l’Orquestra Filharmònica de Sofia, i més tard va ser el seu director artístic en cap. També va ser primer secretari de la Unió de Músics Búlgars i professor de trompeta i metall al Conservatori Estatal de Bulgària, una pràctica de 15 anys que va tenir un efecte beneficiós en les seves obres musicals. Les seves marxes per a banda de música destaquen per la senzillesa, una gran professionalitat i un gran coneixement de les potencialitats dels diferents instruments.

Name

Name

Name

Name

L

Flautista i compositor

Francisco López

Solista de flauta de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i flauta principal a Oslo Philharmonic Orchestra.

Francisco López Martín és el solista de flauta de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i el flauta principal a Oslo Philharmonic Orchestra. Fins fa poc mantenia també la seva plaça de flauta solista a l’Òpera de Göteborg. Ha col·laborat amb orquestres com Gothenburg Symphony Orchestra, Danish Radio Symphony Orchestra, Swedish Ràdio Symphony Orchestra, Norwegian Ràdio Orchestra, Norwegian National Opera Orchestra, Orquestra de Cadaqués, Sydney Symphony Orchestra, Mahler Chamber Orchestra, Orquestra Simfònica del Liceu, Orquestra Simfònica Nacional de Catalunya i Chamber Orchestra, amb les quals ha fet gires per tot el món.

Ha rebut nombrosos premis en el Concurs Internacional de Música ARD a Munic. També ha estat premiat en concursos internacionals com Ljungrenska Competition (Suècia), Andalusia Flauta i “Pedro Bote” a Extremadura.

Va iniciar els seus estudis musicals a la seva ciutat natal, Plasencia, amb Juanjo Hernández al Conservatori “García Matos”. Va continuar els seus estudis superiors a Saragossa al Conservatori Superior de Música d’Aragó amb els professors Fernando Gómez i Antonio Nuez. També va estudiar a la Universitat de Göteborg, cursant el Màster en Estudis Orquestrals a la Swedish National Orchestral Academy amb els flautistes Havard Lysebo i Anders Jonhall. Ha format part de la Baltic Sea Youth Philharmonic durant dos anys, amb la qual ha realitzat gires per tot Europa.

Com a solista, ha tocat amb diverses orquestres a Suècia, Alemanya, Suïssa i Espanya com la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Orquestra de Cambra de Munic, Orquestra de l’Òpera de Göteborg, Schleswig-Holsteinisches Sinfonieorchester, Collegium Musicum a Basilea, Orquestra de la Universitat de Göteborg, Camerata de l’CSMA i quartet Quiroga, Chamber orchestra i l’Orquestra d’Extremadura.

Com a docent, ha estat professor en el Curs d’Anento de Flauta i ha impartit classes magistrals al Conservatori Superior de Música de Badajoz, Conservatori Superior de Música d’Aragó, Conservatori Superior de Granada, Escola Superior de Música de Catalunya, Convenció de Flautista d’ Espanya, FLUTE ON festival of the Netherlands Flute Association, Barrat Due Institute of Music a Oslo i l’Acadèmia de Música de la Universitat de Göteborg.

Recentment ha fet el seu debut com a compositor a la seva ciutat natal, estrenant la seva primera obra per a orquestra “El Bailaero de les Gitanes”, drama folklòric per a flauta, narradora i orquestra, sent el primer concert programat a l’Auditori del Palau de Congressos de Plasencia, amb gran èxit de públic i crítica. Ha rebut l’encàrrec de compondre l’obra obligatòria del Concurs de l’AFE (Associació de Flautistes d’Espanya) de l’any 2020, editada per Brotons & Mercadal.

www.francisco-lopez.es

1930-2014

Josef Lammerz

Compositor, organista i director alemany que va viure a Teulada (Alacant)

Josef Lammerz, nascut l’any 1930 a Bonn, va començar els estudis des de molt jove amb classes de piano i orgue. Fou especialment instruït i format per Hubert Brings, quan aquest era l’organista del Münster (la basílica) de Bonn. Va estudiar música sacra al Robert-Schumann-Konservatorium de Düsseldorf. Després va completar els seus estudis de composició amb classes particulars amb Rudolf Petzold a Colònia i els estudis d’orgue amb Clemens Ingenhoven.

De 1956 a 1975 fou organista i director de la coral de la església Christ-König de Duisburg, on va crear un cor de prestigi amb molts compromisos de concerts i presentacions de la literatura coral més important, així com també de composicions pròpies. Va ser contractat pels concerts municipals amb l’Orquestra Simfònica de Duisburg al Mercator-Halle, per a participar amb obres com el Requiem de Fauré, el Stabat mater de Verdi, i el Christus de Liszt.

De 1961 a 1975 fou professor de piano i d’orgue a l’Escola Municipal de Música de Duisburg (Niederrheinische Musikschule) i de teoria de la música al Folkwang-Hochschule für Musik, Institut Duisburg (Escola superior de música). De 1975 a 1989 fou organista i director de la coral de la Münster-Basilika de Bonn.

Josef Lammerz vivia des de l’any 1989 a Teulada (Alacant), a la Costa Blanca. A aquesta regió s’hi han estrenat algunes de les seves obres més importants (misses, cantates, salms). És ciutadà honorífic (fill predilecte) de Teulada. A Xàtiva, ciutat natal dels Papes Borja (Calixt III i Alexandre VI, s. XIV-XV), hi té un carrer dedicat.

Va morir a Teulada el 8 de gener de 2014

Oboista i compositor

Aitor Llimerá

És oboè i corn anglès de la Banda Municipal de Barcelona, fundador de Vent a Cinc i Obac Ensemble, i des de 2013 és Professor d’Oboè al Conservatorio Superior de Castilla La Mancha.

Comença els seus estudis musicals a l’Escola de la Banda Primitiva de Llíria amb el seu pare Vicent Llimerá, continua els seus estudis de grau mitjà al Conservatori Professional de Música de Llíria amb Vicent Carbonell i finalitza els seus estudis de grau al Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València, amb el catedràtic Francisco Salanova, obtenint la “Menció d’Honor i el Premi Fi de Carrera”.

Als 7 anys fa el primer curs amb Lothar Koch (solista de la Filharmònica de Berlín) i més endavant realitza cursos de perfeccionament i classes magistrals amb Hänsjorg Schellenberger (Orquestra Filharmònica de Berlín), Stefan Schilli (Orquestra Ràdio de Munich), David Walter (Conservatori de París), Víctor Ànchel, Ramon Puchades i Rafael Tamarit (Orquesta Nacional de España), Fabian Schäfer (Orquestra de l’Òpera de Berlín), Jesús Fuster (Conservatori Superior de València).

Ha estat guardonat en diversos concursos, 3r lloc a la fase autonòmica de la Comunitat Valenciana del Certamen Nacional de Interpretación Intercentros en la categoria de Grau Mitjà, finalista del I Concurs Nacional de Joves Intèrprets de Llíria, 2n Premi en el Concurs Nacional de Joves Intèrprets de Castellnovo el 2007 i guanyador del IV Concurs Nacional de Joves Intèrprets Ciutat de Llíria.

Ha estat membre de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, amb la qual ha interpretat com a solista la Simfonia concertant de W. A. Mozart i el Concert per a vent de Franck Martin. També ha format part de la Joven Orquestra Nacional de España amb la que ha realitzat nombrosos concerts per tota la geografia espanyola.

Com a solista, cal destacar el recital d’oboès i orgue a l’Església Franciscana de Salzburg que va fer junt amb el seu pare Vicent Llimerá, dins del Festival Internacional d’Orgue de Salzburg el 2008 i l’estrena del Concert per a corn anglès i banda “Concertijo” amb la Banda Municipal de Santiago de Compostela l’any 2015. També ha actuat com a solista amb la Banda Primitiva de Llíria, l’Orquestra de la Banda Primitiva de Llíria, l’Orquestra de Plectre Micalet i l’Orquestra del Conservatori Professional de Llíria.

Col·labora actualment amb el Grup Instrumental de València, Orquestra Simfònica de València, Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Nacional de España, Orquestra Simfònica de Joves Llatinoamericans, Orquesta Juvenil Iberoamericana amb mestres com Gustavo Dudamel, Jirí Bêlohlávek, Rafael Frühbeck de Burgos, Manuel Galduf, Franz Paul Decker, José Antonio Abreu, Lutz Köhler, Josep Pons, Jan Cober, Christian Vásquez, Pablo González, Salvador Brotons, Henrie Adams, Juan Miguel Romero, etc.
És oboè i corn anglès de la Banda Municipal de Barcelona, fundador de Vent a Cinc i Obac Ensemble, i des de 2013 és Professor d’Oboè al Conservatorio Superior de Castilla La Mancha.

Barcelona, 1872-1949

Joan Lamote de Grignon

Compositor, director, pianista, fundador de l'Orquestra Simfònica de Barcelona (avui OBC). Com a director va arribar a dirigir l'Orquestra Filharmònica de Berlin, però malauradament el regim polític del seu temps va frenar molt la seva carrera.

Joan Lamote de Grignon i Bocquet estudià al Conservatori del Liceu, on més tard exercí com a professor. Es casà amb Florentina Ribas, amb qui el 1899 va tenir el seu únic fill, Ricard. Es dedicà a la composició amb obres com la Gavota en re major, Sis cançons catalanes, Imogina i L’Angelo. La seva formació ideològica i musical es va consolidar durant l’època del Modernisme, que el va influir poderosament.

Amb obres com el poema simfònic Médona, l’oratori La Nit de Nadal (1902) i el poema líric Hesperia, Joan Lamote destacà per la seva maduresa compositiva durant el canvi de segle. També l’any 1902 fou el de la seva presentació pública com a director d’orquestra, escollit per L’Associació Musical de Barcelona, al capdavant d’una orquestra no titular. Amb aquesta orquestra no solament assolí un gran prestigi que el va portar a ser conegut pel gran públic, sinó que a més va donar a conèixer obres de molts diferents estils i compositors desconeguts fins aleshores.

Tot i que el 1910 no fou acceptat per a dirigir la Banda Municipal de Barcelona, el 1914 la decisió municipal fou declarada nul·la i Joan Lamote de Grignon accedí a la direcció de la Banda Municipal. Però aleshores ell ja havia fundat la que seria l’Orquestra Simfònica de Barcelona amb el suport de l’Associació Musical de Barcelona. L’acumulació de feina no fou ben vista per l’Associació, que va retirar la seva col·laboració econòmica amb l’orquestra.

Dirigí l’Orquestra Filharmònica de Berlín.

Realitzà una gran tasca de renovació de la Banda, fet que va merèixer els elogis de Richard Strauss, convidant la Banda a Alemanya perquè servís com a model per altres conjunts. Joan Lamote va veure com en aquests anys el resultat del seu esforç era reconegut cada vegada més pel món musical i pel públic en general. Una altra fita destacable fou la participació de la Banda en l’Exposició Internacional de 1929 a Barcelona. Tot i que el nombre de concerts minvà a causa de l’esclat de la guerra, la Banda no va deixar de complir amb el seu públic.

Amb el nou règim al poder, Joan Lamote i el seu fill Ricard van ser acusats de dur a terme diverses accions infamants i fou destituït de la direcció de la Banda. Als 71 anys fou convidat a València per fundar una nova formació, l’Orquestra Simfònica de València, que ell dirigí conjuntament amb el seu fill. El 1944 la seva esposa morí i es tornà casar al cap de dos anys. En acabar-se el contracte a València, decidí no renovar-lo i tornà a Barcelona. Allí va poder dirigir alguna orquestra com la Filarmónica, amb qui farà el seu darrer concert el 1949. Morí el març d’aquell mateix any. Tot i el silenci de les institucions vers una persona que s’havia entregat a l’engrandiment musical de la ciutat, el poble de Barcelona i tota la professió musical rendiren homenatge al vell mestre.

1899-1962

Ricard Lamote de Grignon

Compostior, director de l'Orquestra Simfònica de Girona i de la Banda Municipal de Barcelona, violoncel·lista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i de la del Gran Teatre del Liceu.

Ricard Lamote de Grignon i Ribas

Fill del compositor i director Joan Lamote de Grignon i Bocquet, Ricard Lamote de Grignon nasqué a Barcelona el 1899. Seguint els passos i la vocació del seu pare, estudià al Conservatori del Liceu i a l’Acadèmia Marshall. Com a compositor, va començar la seva producció amb el recull de peces per a piano anomenat, Engrunes, i amb només 20 anys ja va formar part com a violoncel·lista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i de la del Gran Teatre del Liceu.

La seva carrera com a director s’inicià el 1930 davant de l’Orquestra Simfònica de Girona i dos anys més tard, guanyà la plaça de sots-director de la Banda Municipal de Barcelona. L’esclat de la Guerra civil va comportar que s’instal·lés a València, on va treballar de sots-director de l’Orquestra Simfònica de València, de la qual el seu pare n’era el fundador i director titular. Retornà al cap de quatre anys a Barcelona, on continuà la seva faceta de compositor, realitzant diversos encàrrecs per a programes de ràdio i músiques per a diverses pel·lícules. El 1957 aconseguí el càrrec de sots-director de l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual el seu amic Eduard Toldrà n’era el director.

Pel que fa a la composició d’obres simfòniques, cal destacar Dos Petits Poemes, Cartell Simfònic: (1936), Facècia (1936) que li valgué el Premi Juli Garreta el 1938 i Tres Sonates del Pare Soler o Simfonia Catalana (1950). Algunes de les músiques per a pel·lícula que va escriure són Concierto Mágico i Tríptico de la Piel de Toro, les dues per a piano i orquestra. Entre altres gèneres, cal anomenar les grans òperes com La Cabeza del Dragón (1939), amb llibret de Valle-Inclán, i Le Petit Chaperon Vert, òpera de cambra amb text francès de Marià Camí, o l’òpera infantil La Flor, estrenada el 1934. També va escriure diversos ballets com El RuscSomnis (1929) o Un Prat, dedicat al seu pare. També va compondre un ballet per a orquestra de jazz simfònic titulat Divertimento.

El 1950 obtingué el Premi Ciutat de Barcelona amb el seu poema simfònic Enigmes. Pel que fa a la música vocal, cal anomenar les peces per a veu i piano sobre poemes de Carner, Maragall entre d’altres i les harmonitzacions de cançons tradicionals per a cor, així com altres obres com el Romance del Caballero. Dins de la seva producció trobem obres per a piano, i composicions per a diverses formacions instrumentals, com ToccataGoyasis peces desagradables per a deu solistes i el conjunt de petites peces o exercicis, anomenats Miniatures, pensats per als instrumentistes de vent de l’Orquestra Simfònica de València. La seva obra pòstuma fou el poema simfònic El Càntic dels Càntics finalitzada abans de la seva mort el 1962.

Compositor, cantautor

Juan Carlos Lax

Juan Carlos Lax, compositor murciano afincado en Madrid, es el resultado de una combinación entre honestidad, sencillez y emoción. En 2012 autoedita “Día libre”, su primer disco. Una colección de 12 canciones producidas por el ganador de un Grammy Latino, Yadam González. En 2016 el dramaturgo Andrés Alemán recopila parte del repertorio de Juan Carlos para escribir “Solitarias de estreno” obra de teatro musical presentada en diversas salas y teatros de España, permitiendo una mayor difusión de la música de Lax. En 2018 el guitarrista Santi Guillén (Coti, Alejo Stivel) inicia la producción de lo que será el segundo disco de Juan Carlos, “Errores y aciertos” cuyo primer single “Hablando solo” ha sido lanzado en marzo de 2019. Sus canciones, directas y desnudas, y su estilo inconfundible suponen una propuesta versátil para los amantes de la música acústica y de los proyectos sin prisa.
Professor del Departament de Composició del Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca i de Àgora Portals International School.

David León Fioravanti

David León Fioravanti nasqué a Palma de Mallorca. Començà els estudis musicals al Conservatori Professional de Música i Dansa de les Illes Balears on obtingué el Títol de Professor de Piano. A l’any 1990 es trasllada a Barcelona i continua els estudis de piano i inicia els de composició al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Aconsegueix el Títol Superior de Composició i el Títol de Professor Superior de Solfeig i Teoria de la Música. Paral·lelament, va cursar estudis a la Universitat de Barcelona on, en 1994, obtingué la Llicenciatura en Matemàtiques.

Els seus professors varen ser, entre d’altres, Xavier Boliart i Salvador Brotons (composició), Albert Balcells (anàlisi musical) i Àngel Soler (piano).

És professor titular del Departament de Composició del Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca des de l’any 2005.

Des de l’any 2008 també és el director de l’Àrea d’Educació Musical del Centre Integrat d’Educació Primària i Secundària i d’Ensenyaments Elementals i Professionals de Música Àgora Portals International School.

Ha col·laborat amb l’Administració Educativa de les Illes Balears en la planificació, coordinació i projecció dels ensenyaments artístics a les Illes Balears durant catorze anys, com a assessor tècnic i com a cap del Servei d’Ensenyaments de Règim Especial.

Com a compositor la seva producció inclou més de 50 obres pianístiques, vocals, de cambra i orquestrals. Rep encàrrecs periòdicament de diferents institucions i organismes. Les seves obres s’han interpretat a diverses localitats espanyoles com Madrid, Salamanca, Barcelona, València, les Illes Balears, i a l’estranger a Paris, Alemanya, Polònia i Brasil.

Compositor, oboista, flabiolaire, pedagog, col·laborador habitual del Departament de Música Tradicional de l’ESMUC.

Jordi León

Jordi León i Royo nasqué a Barcelona l’any 1952. Fou alumne del Conservatori Municipal de Música d’aquesta ciutat on va cursar estudis de solfeig, harmonia i diversos instruments de vent, obtenint el títol de Professor Superior d’Oboè. Posteriorment va seguir estudis superiors d’harmonia, contrapunt i instrumentació amb Manuel Oltra i assistí a les classes de direcció d’orquestra d’Antoni Ros-Marbà.

Cal destacar la seva constant dedicació al flabiol i tamborí: després d’haver estat deixeble de Narcís Paulís (1970) va donar a conèixer el flabiol com a instrument de concert (1976), posant de manifest unes possibilitats inèdites fins aleshores i introduint l’ensenyament d’aquest instrument en l’àmbit acadèmic.

És reconegut com a excel·lent pedagog, amb mestratge impartit al Conservatori Superior Municipal de Barcelona (1977-89) i al del Liceu (1989-2003) on s’han format els més destacats flabiolaires actuals. Creador del disseny modern de l’instrument així com de gairebé la pràctica totalitat del repertori didàctic i concertístic actual, els seus coneixements i experiència queden reflectits en un extens Mètode de caràcter enciclopèdic publicat l’any 2003.

Des del 1977 forma part de la Banda Municipal de Barcelona com a instrumentista d’oboè i de flabiol. Ha estat membre de diverses cobles com a solista de tible o flabiol i director-fundador de la Cobla Sant Jordi (1983). Al  capdavant  d’aquesta formació, que ha dirigit i liderat per espai de més de 20 anys, ha portat a terme una àmplia tasca de divulgació del gran repertori de música de concert per a cobla, amb la recuperació d’obres inèdites o oblidades, nombroses estrenes i importants enregistraments discogràfics i televisius. A finals del 2008 s’implicà directament en la fundació de la nova Cobla Maricel, de Sitges que dirigí durant el seu primer any d’existència. Actualment, i des del 2009, assumeix la direcció de la històrica ­Principal del Llobregat, tasca que compagina amb d’altres activitats del món de la cobla.

És autor d’algunes composicions de cambra adreçades, generalment, als instruments de vent, així com d’una vintena de sardanes, entre d’altres obres per a cobla. Des del 2004 és un col·laborador habitual del Departament de Música Tradicional de l’ESMUC.

Guitarrista, compositor, pedagog

José Raúl Llanes

Professor de guitarra al Conservatorio Profesional de Huelva

José Raúl Llanes Membrillo neix el 14 de novembre de 1974 a Minas de Riotinto, als 8 anys es trasllada a Valverde del Camino, on ingressa tocant el llaüt a la rondalla del poble aquell mateix any. Als 13 anys comença a estudiar al conservatori d’aquesta localitat on realitzarà el grau elemental de guitarra, continuarà els seus estudis al Conservatorio Profesional de Huelva, acabant el grau superior a Sevilla amb les màximes qualificacions.

Ha impartit classes a les escoles de música de la Puebla de Guzmán, Niebla, Aracena o Valverde del Camino.

Des de l’any 2001 fins al 2008 treballa als conservatoris de Còrdova, Jerez de la Frontera i Huelva, impartint guitarra i guitarra flamenca. L’any 2008 guanya les oposicions en l’especialitat de guitarra clàssica.
Actualment imparteix classes al Conservatorio Profesional de Huelva.

Finalment, pel que fa a la seva tasca compositiva, podem destacar des d’obres per a guitarra (tant clàssica com flamenca), fins a obres per a grups de cambra (guitarra i flauta, guitarra i clarinet; quartet de saxòfons, entre d’altres) i bandes de música. Una de les seves composicions, estrenada al maig de 2005, ha estat un concert flamenc per a guitarra i orquestra simfònica anomenat “Sueño andaluz” actuant ell mateix com a guitarra solista, i que ha servit de música per a la biografia de Fran Rivera.

El setembre de 2009 es va estrenar un disc anomenat “músiques del món” realitzat amb el seu grup Aquattro (guitarra, flauta, violí i contrabaix), on es poden escoltar diverses músiques de la geografia mundial, sent tots aquests temes compostos per J. Raúl Llanes. Aquest disc ha estat patrocinat per la Consejería de Educación de la Junta de Andalucía. 

Fagotista, compositor

Jordi Lluch

Jordi Lluch Bellón, natural d’Alboraia  (València, 1984), on va iniciar els estudis de llenguatge musical i fagot. Més endavant va realitzar els estudis als conservatoris Joaquín Rodrigo, José Iturbi i al Conservatori del Liceu. En aquest darrer va formar part del quartet de fagots d’aquesta entitat, amb el que va estrenar les seves obres Tutte le Forme i Petit Guinyol. En el món de la banda, ha participat en nombrosos festivals i certàmens, amb diverses agrupacions.

Autodidacta en composició i direcció d’orquestra (en aquest últim aspecte ha assistit a cursos amb el mestre Antoni Ros Marbà com a oient i a cursos de direcció amb Luis Cobos i Arturo Tamayo), compta amb un catàleg de més de 70 obres, que comprenen música simfònica, simfònico-coral, vocal, lied, música de cambra, música incidental, i música per a banda. Ha guanyat el 3r premi del concurs de composició coral de la Coral Polifónica de Getafe.

Compta amb més de quinze publicacions, repartides en les editorials Boileau, Tripharia, Dinsic, Brotons & Mercadal, Tot per l´Aire i Periferia Sheet-Music.

És col·laborador de la revista La Porta Clàssica i ha publicat diversos articles sobre la creació contemporània i la figura del compositor en els nostres dies, a internet. Com a compositor és membre de la ACC i la SGAE.

1926 - 2015

Pepita Llunell

Actriu de teatre, de cine i televisió, cantant i autora de cançons i música lleugera, a més de sardanes

Pepita Llunell i Sanahuja va néixer a Barcelona.  Podríem dir que va ser el que anomenem una nena prodigi, ja que als tres anys, i sense haver anat encara a l’escola, ja trepitjava un escenari cantant i recitant.  Això era al Centre Catòlic de Sants.

Als nou anys ingressà al Conservatori del Liceu, on cursà estudis de solfeig, piano i cant, compaginant aquests estudis superiors amb els de declamació catalana i castellana a l’Institut del Teatre. Més tard, acabà els estudis superiors de música a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.  Quan tenia nou o deu anys aproximadament, també formà part del quadre infantil de Ràdio Barcelona, i també fou la figura principal del teatre infantil de la Sala Mozart.

Adolescent encara, debutà com a professional de teatre i formà part de diverses companyies, actuant a tots els teatres de Barcelona i arreu de Catalunya.

Però Pepita Llunell no s’ha limitat només a fer teatre, també l’hem poguda veure al cinema en pel.lícules com: La Ciutat CremadaLa Plaça del DiamantVictòria, i en les dirigides per Bigas Luna com: Tatuaje i Bilbao.

A més, en el món de la sardana, el seu nom ens recorda sardanes d’una sensibilitat tan abrusadora com Pel mateix camí o Bon dia, amor.

Es va iniciar en el món de la composició i instrumentació amb el seu marit Fèlix Martínez i Comín.  Potser per això té 58 sardanes escrites, de les quals, 30 han estat premiades. Tot un rècord digne de posar-se en el llibre Guinness.

Se l’ha definida d’actriu de teatre, de cine i televisió, cantant i autora de cançons i música lleugera, a més de sardanes. Esta cuidant amorosament el llegat del seu marit.

Pianista, compositor

Gerard López

Compagina la feina de repertorista als Conservatoris de Manresa i Igualada amb la d’intèrpret i compositor

Gerard López Boada

(*1969, Barcelona)

Titulat pel Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona en Piano i Composició amb diversos premis honorífics, el piano l’ha treballat bàsicament amb Carme Poch i Luiz de Moura, i ha rebut consells de Claude Helffer, Paul Badura-Skoda, Aquilles Delle Vigne, Germain Mounier i Joaquin Achúcarro, entre d’altres; la música de cambra l’ha treballada amb Àngel Soler, Pere Busquets i Manuel Garcia Morante; i la composició, amb James Sellars, Carles Guinovart i David Padrós, així com puntualment amb Jonathan Harvey, Joan Guinjoan, José Manuel López López, Walter Zimmermann, Agustí Charles i Lleonard Balada.

És premiat a diversos concursos de piano i composició arreu de Catalunya i obté beca amb “Talent Award” per la University of Hartford on cursa Artist Diploma i Master en Piano. Ha treballat com a pianista acompanyant al Curs Internacional d’Interpretació Musical de Girona, al curs de violí de Ruggiero Ricci, al Curs d’Interpretació Teatral per a Cantants de Magda Puyo i al Curs de Música Espanyola d’Isabel Penagos. Ha col·laborat també amb els grups de música contemporània “Bártok”, “Sinfonietta”, “Barcelona 216” i “Hartt Contemporary Players”. Ha realitzat recitals de solista i de cambra per Espanya, Itàlia, França i els Estats Units.

Composicions seves com “La Força que mou l’Univers”, “El vestit nou de l’emperador”, “Variations looking for a theme”, “Mirroring the mirror”, “Arioso e burlesca”, “Signes”, “4 cançons eròtiques”, “Pictures”, “Work in progress”, “Dialogues” o “Haikú” han estat estrenades a Catalunya, Anglaterra i als Estats Units. Actualment compagina la feina de repertorista als Conservatoris de Manresa i Igualada amb la d’intèrpret i compositor.

M

Pianista, compositora i directora

Sharon Monis

Nascuda a Veneçuela, va anar a viure i estudiar a Israel amb 18 anys. L'any 2006 va iniciar el seu doctorat a Barcelona, on actualment viu.

Nascuda l’any 1976, inicia els seus estudis de piano als 7 anys. Rep classes amb el pianista i compositor veneçolà Carlos Duarte i el pianista Arnaldo Pizzolante, a més de classes de Teoria Musical al Conservatorio Juan José Landaeta a Caracas, Veneçuela. Durant aquest període, participa en masterclasses i concerts que premien els seus èxits i les seves qualitats pianístiques com a artista jove.

L’any 1994, es trasllada a Israel per a continuar els estudis de piano, composició i direcció orquestral a l’Acadèmia de Música i Dansa de Jerusalem, on obté els títols de Llicenciatura i Màster. El seu domini en les tres disciplines, capta l’atenció tant dels seus mestres com del públic en general, incrementant considerablement la seva activitat musical.

Ha tingut com a mestres: el pianista Zecharia Plavin, el director d’orquestra Mendi Rodan i el compositor Menachem Zur.
L’any 2006, decideix iniciar un Doctorat en Didàctica de l’expressió musical a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), fixant-se en la investigació d’obres artistico-educatives, sobretot en l’obra Mikrokosmo de Béla Bartók, amb l’ajuda del compositor romanès Sergiu Shapira, que li concedeix la menció Cum Laude por la seva investigació i presentació.

Actualment viu a Barcelona i actua com a pianista, compositora i directora de diversos conjunts instrumentals i vocals.
El seu estil composicional és una mescla d’estils i cultures, on la característica més habitual és la combinació d’allò tonal amb l’atonal i l’estructura minimalista.

Com a aspecte destacable, ella mateixa escriu els seus propis textos per les seves composicions, quan s’escau, ja que d’aquesta manera es conserva l’originalitat i individualitat total de la seva obra. Escriu els textos en diverses llengües. La composició és una disciplina en la que expressa les seves emocions i pensaments, quasi com si es tractés d’un diari personal d’experiències. Creu que la imaginació i la intuïció són el camí cap a la composició, i que compondre, quan comença i acaba, és un ascens cap a la més alta humanitat, conscienciació i espiritualitat.

1962-2021

Claudia Montero

Compositora, docent de composició.
Guanyadora del Premi Grammy Llatí en la categoria de millor obra clàssica contemporània a 2014, 2016 i 2018, i en la categoria de millor àlbum de música clàssica en 2018 per Mágica y misteriosa.

Claudia Montero va nàixer a Buenos Aires el 25 de juny 1962 i va iniciar la seva formació musical al Conservatorio Alberto Ginastera. Al començament de la dècada del 2000, arran del corralito, va radicar-se a la ciutat de València, on va cursar un mestratge en Estètica i Creativitat Musical a la Universitat de València. Allà també es va vincular com a docent del Conservatori Superior Salvador Seguí de Castelló.[3]

Durant la seva carrera va realitzar composicions per a solistes com Floraleda Sacchi, Allison Brewster, Marcelo Brú, Guillermo Anad i Piero Bonaguri; i va treballar amb agrupacions com l’Orquestra de Cambra de Buenos Aires, l’Orquestra de Cambra de Jerez, la Sinfonietta de París, la Filharmònica de Torí i l’Orquestra de Cambra de Grossetto, entre d’altres. Va guanyar el Premi Grammy Llatí en la categoria de millor obra clàssica contemporània a 2014, 2016 i 2018, i en la categoria de millor àlbum de música clàssica en 2018 per Mágica y misteriosa. Va obtenir altres guardons i reconeixements com el Premi de Composició René Teseu en 2000, el Premi de Composició ADOMU el 2001 i el Premi Pilares de la Cultura en l’edició del 2016.

Era presidenta y fundadora de la Asociación de Mujeres en el Arte de Valencia, des de la qual treballava per la promoció i difusió de les tasques de la Mujer en el Arte, realitzant concerts i conferències al Palau de la Música de València.

El 16 de gener de 2021, Montero va morir al seu domicili de la ciutat de València. Al juliol de 2020, Montero s’havia vinculat com a compositora resident del Palau de la Música i es trobava treballant en una obra titulada «Ave Fénix Symphony»

Enginyer, investigador, compositor

Jordi Marcé Nogué

Expert reconegut internacionalment en l'ús de la biomecànica computacional en paleobiologia i antropologia de vertebrats, dedica el seu temps lliure a la composició.

Jordi Marcé Nogué

(*Igualada, 1979)

Doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya, investigador en el camp de la mecànica i la biomecànica computacional, és avui en dia un expert reconegut internacionalment en l’ús de la biomecànica computacional en paleobiologia i antropologia de vertebrats, qui dedica el seu temps lliure a la composició.

Format musicalment al Conservatori Municipal de Música d’Igualada Mestre Joan Just i Bertran, obté el títol professional de violoncel amb els professors Antoni Cabanes i Romain Boyer i estudia harmonia, composició i contrapunt amb Concepció Ramió.

Participa activament en el batec cultural de la ciutat d’Igualada en diverses entitats musicals i formacions musicals de tot tipus (orquestres, corals, formacions de música de cambra i de música moderna). En el camp de la composició ha arranjat i escrit diverses obres per diverses formacions, en diferents gèneres i estils, guanyant diversos premis: Premi ciutat de Reus de Composició per a corals infantils (1998 i 1999), Premi de Composició Joaquim Maidéu (2004) i Premi Ciutat d’Igualada de Composició Musical Paquita Madriguera (2004 i 2006) amb les obres El gat amb botes: Petita simfonia en 4 moviments per a orquestra, 2 pianos i percussió i Rapsòdia per a orquestra respectivament.

L’any 2007 escriu la Suite per la processó del Sant Crist d’Igualada per a banda, que s’interpreta per setmana santa de forma regular en aquesta ciutat. Ha participat en els arranjaments del disc Amb lletra Petita del grup de pop-trist Conxita, guanyador del premi Enderrock 2007 al millor disc de l’any segons la crítica.

Clarinetista, Director del IES Quart de Poblet, Editor

Julio Maestro

Julio J. Maestro Oliver naix a Quart de Poblet el 1978. Inicia els seus estudis musicals a la Societat Ateneu Musical de Cullera i al Conservatori Elemental de Música Agustín Olivert de Cullera amb els professors Vicent Bustillos i Àngel Murillo. Prossegueix els seus estudis musicals al Conservatori Superior de Música de València amb els professors Lluís Sanjaime Meseguer i Josep Cerveró, obtenint el Títol de Professor Superior de Clarinet amb les més altes qualificacions.

Ha realitzat cursos de clarinet amb Joan Vercher, Albert Rodríguez, Jean Louis Sajot, Juanjo Mercadal, Salvador Brotons, Josep V. Herrera, Manel Martín Ventura, Reinhard Wienser, J. Antonio Fenollar, David Martínez. També ha assistit a cursos de didàctica e informàtica.

Posseeix coneixements avançats de disseny de planes web i d’edició de partitures. És col·laborador de Brotons & Mercadal, Edicions Musicals SL.

Ha col·laborat amb diverses orquestres i bandes de música. És membre-fundador del grup de música de cambra Ensemble de Clarinetes Clar-i-Arts, realitzant concerts per tota la geografia espanyola.

Des de 2006 és funcionari de carrera per oposició del Cos de Professors d’Ensenyament Secundari en l’especialitat de música de la Junta de Comunitats de Castella la Manxa. Des de 2018 és Director del IES Riu Túria de Quart de Poblet (Valencia), centro de destino definitivo.

1883 Sant Jaume Sesoliveres/Anoia – 1953 Barcelona

Josep Marimón

Compositor, director, pedagog

Josep Marimón i Figueras

(1883 Sant Jaume Sesoliveres/Anoia  – 1953 Barcelona)

Nascut el 1883 a Sant Jaume Sesoliveres (Anoia), Josep Marimon fou un músic innat, sense antecedents a la família. Aprengué l’ofici de barber i als divuit anys es matriculà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Allà prengué lliçons dels mestres Antoni Nicolau, Quintas i Lluís Millet. L’any 1906 es formà el Quinteto Filarmónico, del qual ell fou el pianista-director.

El 1911 se n’anà cap a l’Argentina, on treballà com a pianista del cinema mut. El 1913 per fi es pogué instal·lar a França per ampliar els seus estudis. Allà formà part de l’Orchestre Guitton, de Lyon. L’adveniment de la guerra el féu retornar a Barcelona, on rebé classes d’Enric Morera. El 1920 ja es dedicà de manera professional a la música, composant i dirigint els orfeons Llevant i Violeta Hortense. El gener de 1926 contragué matrimoni amb Teresa Cuch. D’aquest enllaç nasqueren tres fills: Salvador, Lluís i Josep. El 1928 passà a dirigir l’orfeó El Roser, formació que es renovà i millorà a partir d’aquell moment. El 1932 nasqué el seu tercer fill, i dos dies després moria la seva dona.

El juny del 1938 fou nomenat Professor Especial d’Educació Musical dels Grups Escolars a Barcelona, càrrec que a causa de la Guerra Civil, només pogué ocupar fins el gener del 1939. Fou organista de la Parròquia de Santa Madrona del Poble Sec de Barcelona i es tornà a casar amb Esmaragda Claverí, cantaire del Orfeó El Roser, amb qui tingué la seva filla Esmaragdeta. El 1945 es féu càrrec de la Coral Infantil de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona, però l’any següent patí un atac cardíac que l’apartà un temps de l’activitat musical.

Obtingué més de quaranta premis amb les seves obres, com els dos premis que guanyà l’any 1949 en el II Concurs Barcino de Música per a Cobla i Sardanes, amb les sardanes M’estimes? i Meravella nostrada. Cap a l’any 1950 començà amb gran dedicació la redacció d’un Manual pràctic d’orientació per al compositor de sardanes, que restà inacabat, ja que morí el maig del 1953 a Barcelona.

Compositora, pianista, Màster-de-composició-per a-mitjans-audiovisuals

Marian Márquez

Marian Marquez Ruiz de Gopegui

Nascuda a Tarragona, va començar els seus estudis musicals al Conservatori Professional de Música de Vila-seca, on va estudiar amb el pianista Cecilio Tieles. Després d’obtenir el títol superior de piano sota la direcció d’Àngel Soler va interessar-se pel món de la composició.

L’any 2003 va obtenir el Títol Superior pel Conservatori Superior del Liceu estudiant amb Manuel Oltra i Lluís Vergés. Ha realitzat cursos amb Carles Guinovart, Josep Soler, Leonardo Balada i Luís Naón. Ha obtingut diferents premis de composició: “Premi Joaquim Maideu” (2004, 2008),” Premi Dolors Calvet” (2010), “Ciutat de Reus per a corals infantils” (2009), “Sincrònic” (2010)  i “Premi Ziryab” (2014, 2016). L’any 2014 va estar seleccionada per la Universitat Carnegie Mellon (Pittsburgh, EEUU) per a l’estrena de la seva obra “Synchronies”.  La seva obra està editada per Dinsic, Periferia Música i Brotons & Mercadal.

L’any 2015 comença la seva relació amb el món de la creació musical per a la imatge. Estudia el MCAV (Máster-de-composición-para-medios-audiovisuales) al centre superior Katarina Gurshka de Madrid. Actualment treballa en diferents projects dintre d’aquest camp i també en la composició de formacions clàssiques.

Compositor, clarinetista, director, professor

Francisco José Martínez Gallego

Francisco José Martínez Gallego

(*1969, Sant Antoni de Requena -València)

Inicià els seus estudis musicals a la Escuela de Música de la Sociedad Musical “La Armónica” de San Antonio, i posteriorment als Conservatoris de Múrcia, Torrent i València, centro on obté el Títol Superior de Clarinet l’any 1994.

Més endavant les seves inquietuds musicals comencen a divergir al voltant de tres vessants: la tasca docente com a professor de clarinet, la direcció de bandes i la composició.

A partir de 1998 comença a mostrar interès per la direcció de banda ampliant els estudis amb diversos professors com Jan Cober i sobretot José Rafael Pascual Vilaplana. La seva activitat principal com a director se centra en tres agrupacions: la S. M. “El Arte” de Sinarcas (València), la Banda Juvenil de la Sociedad Musical “La Armónica” de Sant Antoni i el grup de metall “Armónic Brass”.

No obstant, l’àmbit en el que se sent plenament realitzat i còmode és el de la composició. Ampliarà la seva formació en aquest terreny amb el professor i compositor de jazz Daniel Flors i amb els compositors Ferrer Ferrán, Teodoro Aparicio i Miguel Ángel Matéu. Ha rebut diversos premis en diferents concursos de composició del País Valencià i d’àmbit nacional.

Té un ampli catàleg d’obres amb més de 20 pasdobles, marxes mores, marxes de processó, música de cambra i música simfònica per a banda i orquestra.

L’any 2010 finalitza el Grau Superior de Composició al Conservatori Superior de Castelló. En aquesta nova etapa estudia amb professors entre els qual cal destacar, Ferrer Ferrán , César Cano, Miguel Ángel Berbis, Claudia Montero, Jesús Vizcaino i Emilio Calandín. Actualment és professor d’harmonia, anàlisi i fonaments de la composició al Conservatori Professional “Mestre Molins” de Quart de Poblet (València).

Actualment és professor d’harmonia, anàlisi i fonaments de la composició al Conservatori Professional Mestre Molins de Cuart de Poblet. També és membre de l’Associació de Compositors Simfònics Valencians (COSICOVA) i de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).

1920 - 1995

Fèlix Martínez i Comín

Compositor i trompista. Fou una de les figures prominents de la música per a cobla a Catalunya.

Fèlix Martínez i Comín fou una de les figures prominents de la música per a cobla a Catalunya. Va estudiar piano i violí al Conservatori Municipal de Barcelona i harmonia i composició amb Joaquim Zamacois. Com a intèrpret va actuar de trompista a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins al 1936. Més tard va decidir dedicar-se a la composició, camp en el qual la seva producció és molt extensa. Als anys quaranta es va especialitzar en la música de ball, de la qual fou un destre arranjador, i també es va iniciar en la música per a cobla, gènere que finalment va conrear abastament i en el qual va obtenir nombrosos premis i èxits.

El 1943 va conèixer la Pepita Llunell i Sanahuja, actriu i cantant, que representava La Princesa Clara Luz a l’anomenat Centre de la Creu Roja. Retrobada casualment el 1947, en un viatge de Barcelona a Vic, llavors sí que hi hagué un clar enamorament recíproc que desembocà (finalment) en el casament, l’any 1953. Ja essent promesos, Martínez Comín i la seva esposa van constituir una parella artística que feia actuacions de piano, violí i cant, combinats. Més endavant, van tenir una mena de companyia promotora d’unes “Galas Artísticas” que es feien, sobretot, a l’estiu.

Fèlix Martínez i Comín va destacar especialment per les combinacions instrumentals de nova factura que plantejava en moltes de les seves obres, especialment les de format lliure. La seva producció també inclou música de cambra, lieder i algunes peces simfòniques que no s’aparten del llenguatge tonal. Entre les seves obres cal citar les de cobla simfònica amb la incorporació d’un instrument solista com: Suite per a percussió i cobla, Concert per a trompa i cobla, Plany (per a quatre tenores i cobla) i Fra Garí (poema simfònic per a dues cobles, timbales i arpa).

Compositor, director, clarinetista

Pascual Martínez

Pascual Martínez Martínez

Neix a Alcásser (València) en 1965. Inicia els seus estudis musicals al Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València, a l’especialitat de clarinet amb D. Juan Vercher, i, posteriorment de piano.Ha sigut membre de l’Orquestra del Conservatori i de la Banda Jove de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Al 1986 obté el Títol Superior de Clarinet amb Menció Honorífica.

Posteriorment cursa estudis superiors amb D. Rafael Talens, D. Amando Blanquer, D. Eduardo Cifre i D. Manuel Galduf, obtenint els Títols Superiors de Composició i Orquestració, Direcció de Cors i Direcció d’Orquestra, aconseguint en aquestos últims Menció Honorífica i Premi Extraordinari Fí de Carrera, respectivament. Fou seleccionat pel mestre Aldo Ceccato per a realitzar el Curs de Direcció d’Orquestra a Santiago de Compostela. Com a director invitat ha dirigit les societats musicals següents: Ateneo Musical de Cullera, Primitiva de Llíria, Tavernes de la Valldigna, Banda de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i Orquestra de Joves d’Albacete.

Ha sigut director de les societats musicals de Yátova, Aldaia, Alcàsser i Xàtiva, així com director assistent de la Jove Orquestra de la Comunitat Valenciana. Ha realitzat diversos cursos d’anàlisi musical i composició.

Ha exercit com a professor als Conservatoris de Música de Carcaixent, Carlet, Vall d’Uixó, Cullera i València, en les especialitats de Clarinet, Armonia, Formes Musicals i Orquestra. Ha compost diverses obres per a banda, música de cambra i orquestra, sent finalista en diversos concursos, entre d’ells el Accèsit del VI Concurs de Composició per a Banda de Música Rafael Rodríguez Albert de la Diputació d’Alacant, amb l’obra Secuencias. Rep al 2014 el premi al millor director al Certamen de la Diputació, i en 2017 Accèsit al millor director al Primer Concurs d’Orquestres de la Comunitat Valenciana. A hores d’ara dirigeix l’Orquestra del Conservatori de València, on exerceix de professor titolar a l’especialitat d’Orquestra, havent realitzat actuacions al Palau de les Arts i al Palau de la Música de València, amb obres com Carmina Burana i El Canto de los bosques. També dirigeix la Jove Orquesta de l’Ateneu Musical de Cullera i la Banda Unió Musical de Llanera de Ranes.

Director, compositor, arranjador

Ginés Martínez Vera

Ginés Martínez Vera

(*1978)

Ginés Martínez Vera va acabar els estudis superiors de Direcció d’Orquestra al CSM de Múrcia “Manuel Masotti Littel” amb el Catedràtic D. José Miguel Rodilla i va realitzar els estudis superiors de composició de Jazz a Madrid amb D. Félix Santos. Ha realitzat cursos de perfeccionament amb Bruno Aprea, Ricardo Frizza i Atso Almila.

Ha dirigit la Orquesta Sinfónica de la Región de Murcia, Orquesta y banda del CSM “Manuel Masotti Littel”, Orquesta de la Ópera de Cluy (Romania), Orquesta Clásica de Sucina, Filharmònica de cambra de Catalunya, Camerata Antonio Soler, Orquesta Clásica del Conservatorio de Lorca i Orquesta Clásica Juventudes Musicales Comarca del Guadalentín.

Ha estat premiat per l’Instituto de Juventud i la Concejalía de Presidencia de la Comunidad Autónoma de Murcia com a “Joven Murciano del Año 2005” per la seva trajectòria musical i artística. Premi internacional de composició “Villa de Benidorm” 2010 amb la Marxa mora Yasmina. L’obra Fantasía para banda fou obra obligada en el Certamen Nacional de bandas de la Región de Murcia 2006 i en el Certamen Regional 2007. Els seus arranjaments i les seves composicions han estat interpretades per tot Europa, Amèrica, Sud-amèrica i Àsia, destacant l’orquestració de Cartagonova nominada a premi Goya, Gitana premio Filón en el 50 Festival del Cante de las Minas de La Unión de Abdón Alcaráz i la Iberia de I. Albéniz per a piano a quatre mans.

Fou seleccionat en el I Concurso Internacional Jesús López Cobos entre els 50 Joves Directors d’Òpera, també fou seleccionat per l’orquestra en el Concurs Internacional de direcció 2013 de l’Orquestra de Cadaqués i va obtenir la 1r lloc d’Espanya en el I Concurso Internacional de Composición de Orquesta Maurio Ravel.

Compagina la docència com a director d’Orquestra al CPM de Múrcia amb la seva tasca de composició, arranjaments i orquestració.

Foto: Mario Cayuela
Compositor, pianista

Marc Migó

Guanyador d'importants premis internacionals de composició i encàrrecs per institucions com l'Òpera Nacional Holandesa, Gran Teatre del Liceu Barcelona, el New Juilliard Ensemble, el Festival Pablo Casals de Prades

Marc Migó Cortés

Quan tenia 15 anys el seu avi li va regalar una col·lecció de discs de la Deutsche Grammophone, i des de llavors no ha pogut viure sense música. Després d’estudiar privadament amb Xavier Boliart durant dos anys, va entrar a l’Escola Superior de Música de Catalunya, on va continuar el meu aprenentatge amb Salvador Brotons i Albert Guinovart. Paral·lelament es va desenvolupar com a pianista sota la tutela de Liliana Sainz.

L’any 2017, gràcies a una beca concedida per la Fundació SGAE, Marc es va traslladar a Nova York per continuar els seus estudis musicals. Va cursar el seu màster a The Juilliard School, on va ser guardonat amb el Premi de Composició Orquestral 2018. El 2019 va rebre el Premi del Festival Pablo Casals per la seva Sonata per a violoncel “Cerdanyenca”, un premi Morton Gould per a joves compositors per part de l’ASCAP i el premi anual del concurs d’encàrrec New Juilliard. També ha estat membre del Minnesota Orchestra Composer’s Institute 2020 i guanyador del George Enescu Prize 2020, entre altres reconeixements internacionals.

Marc Migó és actualment C.V. Starr becari a Juilliard, on està fent un DMA en composició sota la tutorització de John Corigliano. Ha rebut encàrrecs d’institucions, conjunts i intèrprets de referència, com UrbanArias, l’Òpera Nacional Holandesa, Gran Teatre del Liceu Barcelona, el New Juilliard Ensemble, el Festival Pablo Casals de Prades, l’Associació Joan Manén, la Fundació Pro Arte Córdoba i el duo Isas -Kwiek, entre d’altres.

Compositor, director

Manuel Mondéjar

Manuel Mondéjar Criado

Inicia els seus estudis musicals al Conservatori “Ruperto Chapí” d’Elda i a l’escola de música de la Banda Santa Cecilia d’Elda, on més endavant en formarà part com a músic.

Realitza els estudis de direcció de banda a l’escola de música de la Vall d’Albaida amb els professors José Rafael Pascual Vilaplana, Ramón García Soler i José Vicente Asensi, i posteriorment a l’Instituto Superior Europeo Bandístico (ISEB) de Trento, Itàlia, obtenint l’any 2008 el Diploma Superior de Direcció en l’especialitat de Banda de Música, amb els professors Jan Cober, Felix Hauswirth i Carlo Pirola.

Ha assistit també a cursos de direcció amb professors com Francisco Cabrelles, Juan Antonio Espinosa, Jesús López Cobos, Enrique García Asensio, Jan Van der Roost, Eugene Corporon, Alex Schilling i Douglas Bostock.

En l’àmbit professional, ha dirigit puntualment les Bandes de Mutxamel, Estivella, Pinoso, Xixona, Villena, Muro, Municipal de Tenerife, Orquestra de vent “Musikè” de Bèrgam (Itàlia), Rundfunk Blaserorchester de Leipzig (Alemanya) al festival internacional de música de vent “Mid-Europe” celebrat a Schladming (Àustria), i la Banda de la Reial Marina Holandesa al World Music Contest de Kerkrade (Holanda).

Ha realitzat conferències sobre música de vent a la Fundación “Paurides González Vidal”, a la Junta Central de Comparses d’Elda i al Conservatorio Profesional de Música de Cartagena. El 2008 presideix el I Congreso Nacional de Directores de Banda celebrat a la ciutat de Yecla, i des del novembre de 2009 és president de la “Asociación Nacional de Directores de Banda”. Ha impartit conferències i cursos especialitzats en Banda als Conservatoris Professionals de Música d’Elda i San Vicente.

El 2006 guanya el I Concurso de dirección “Villa de Muro”, l’estiu del 2009 és finalista al concurso de direcció de banda “Palermo Giannetti” celebrat a La Toscana (Itàlia), i guanyador del primer premi “Batuta de Oro” al 11è Concurs de Direcció emmarcat dins el World Music Contest celebrat a Kerkrade (Holanda) el juliol de 2009.

Ha estat convidat per la Banda de la Reial Marina Holandesa per a dirigir el concert inaugural de gala de la temporada a Tilburg (Holanda), i com a professor de direcció per a clausurar el curs de direcció de banda organitzat pel Centre de Formació Bandística de Brescia (Itàlia).

Ha estat director titular de las bandes la Sociedad “Nueva Artística” d’Anna, Círculo Musical “Primitiva” d’Albaida, “Santa Cecilia” de L’Olleria, Unión Musical “La Artística” de Novelda, Asociación Músico-Cultural Eldense “Santa Cecilia” d’Elda i Centre Artístic Cultural “Verge de la Pau” d’Agost. Actualment és director titular, de la Sociedad “Unión Musical” de Crevillente.

Músic, arranjador, compositor, trombonista

Joan Salvador Mont

Joan Salvador Mont Arnal

*València, 1987

Inicia els seus estudis musicals molt jove a l’Escola de Música del seu poble, Oliva, on aprén a estimar la música. L’instrument que utilitza per a tal fí, és el bombardí, inseparable company de viatge.

Tot seguit, una llarga estada al Conservatori de Castelló, li proporciona una sòlida formació com a intérpret i compositor.

Durant aquesta etapa, compagina sempre els seus estudis amb diversos projectes artístics que abarquen des de la música clássica, al jazz, passant per el reggae, l’ska, el punkmúsica de banda i xarangabrass band, i tot allò que se li posa per davant. Així aprén l’ofici d’arranjador.

Més tard, es transllada a Vienna per a acabar de madurar els seus coneixements i empapar-se de la vida cultural de la ciutat. Aquí aprén a respectar la música.

Ara, intenta guanyar-se la vida amb la que és la seua passió: la música.

Piansta, compositor, empresari

Chano Montes

Chano Montes

(*1944, Barcelona)

Fill de mare mexicana i pare espanyol, cursa els seus primers estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Als catorze anys estrena les seves primeres composicions i als vint anys és premiat en diversos Festivals de cançó: Benidorm, Mediterrani, Andorra i Viña del Mar (Xile).

Molt aviat apunta versatilitat creativa i iniciatives que el diferencien i el caracteritzen. Escriu música per a obres de teatre, clàssic i moder, essent requerit per a musicar “Los Entremeses de Cervantes”, obra que s’estrena al Teatre Grec de Barcelona amb la Companyia de Luis Prendes i Emilia Aliaga. Li encarreguen el tema musical per a la comèdia “Clementina”, que s’estrena al Teatre Romea amb la Companyia de Josefina Güell i el tema central de l’obre de teatre experimental “Solo de violí” dirigida per Antonio Chic i estrenada al Teatre Candilejas, també de Barcelona.

És contractat com a director artístic i únic compositor pel Festival de la Cançó de Fortuna, programa-concurs radiofònic de lletres de cançons, amb una participació massiva de lletristes a través de les emissores Ràdio Barcelona, Ràdio Peninsular i Ràdio Miramar. La particularitat creativa va consistir en que Chano Montes creà la música per a les 128 lletres dels lletristes classificats, dirigint i estrenant dues cançons cada setmana durant quatre temporades. Aquest fet va merèixer ser proposat com a rècord Guiness, però no fou homologat per motius aliens a l’autor.

A partir d’aquest moment, la seva versatilitat el projecta no només com a compositor sinó com a promotor musical, empresari i conferenciant, fidel a les seves premisses de identitat i testimoni, que expressa així: Entenc com a IDENTITAT qui som i com sentim. I entenc com a TESTIMONI, l’orgull de proclamar-ho.

En l’àmbit de la música de cambra, forma com a promotor el TRIO BARTÓK, original conjunció de violí-viola (Pere Serra), clarinet (Miquel Gaspà) i piano (Maria Carme Poch). Amb obres Milhaud, Turina, Debussy, Mozart, Schumann, Beethoven, Stravinsky, Berg, Toldrá i Homs, els seus concerts s’estenen per Espanya i altres països d’Europa, esdevenint els únics intèrprets espanyols que actuen en el Col·loqui Internacional Bela Bartók, a Budapest, interpretant de manera brillant “Contrastos” de Bartók, a la sessió de clausura.

Com a empresari, obre “LA COVA DEL DRAC”, sala de festes musico-cultural de reivindicació de la identitat catalana, des d’on s’impulsen cantautors, entre els quals comencen a destacar Joan Manuel Serrat i Maria del Mar Bonet, entre d’altres.

Ha col·laborat musicalment en produccions de dibuixos animats i curts de televisió a Mèxic i Perú.

El Govern de Catalunya li encarrega L’HIMNE DE L’ESPORT CATALÀ, testimoni de la identitat de país a través d’esportistes catalans d’elit que es projecten de manera internacional, himne que s’estrena al Palau de la Generalitat interpretat per la Coral Polifònica de Puig-reig, dirigida pel mestre Ramon Noguera, amb la presència del President de la Generalitat Jordi Pujol i autoritats polítiques i esportives significatives.

Aquesta estrena desperta l’interès d’entitats socio-esportives de tot Espanya, que encarreguen a Chano Montes els seus himnes institucionals d’identitat, fet que el motiva a crear la seva productora MUSICAL SPORT per a aquesta especialitat de composicions.

Com a conferenciant, Chano Montes és convidat per la Secretaria d’Educació del Govern Mexicà a donar una sèrie de conferències sobre “JOAN MIRÓ, LA SEVA VIDA I LA SEVA OBRA” durant l’Any Miró (1993). Compagina aquestes conferències amb converses de formació per a la joventut mexicana. Sensibilitzat pels valors històrics i religiosos del seu Mèxic, escriu “JUAN DIEGO DEL TEPEYAC”, la primera obra literario-musical que descriu de manera poètica les vivències de l’indi Juan Diego i les aparicions de Nostra Senyora de Guadalupe, mereixent el reconeixement del Cardenal Primat de Mèxic, del Centro de Estudios Guadalupanos i de les autoritats representatives del món Guadalupano.

El Departament de Cultura del Govern de Catalunya organitza EXPOCULTURA, la Mostra Cultural i Artesanal dels pobles de Catalunya, i encarrega a Chano Montes la creació de l’HIMNE D?EXPOCULTURA com a cant d’identitat d’aquesta Exposició.

Com a conseqüència, diversos Ajuntaments s’interessen per tenir els seus propis cants representatius, i per això Montes crea MUSICULTUR, productora des de la qual crea i produeix cants d’identitat per a les ciutats i pobles que desitgin potenciar de manera festiva els valors que els caracteritzen per a compartir-los a les seves celebracions populars.

Captivat per la significació històrica de l’època Tolteca, precursora dels Maies i Asteques, crea la Cantata “PIRÀMIDE”, epopeia del naixent poble mexicà, per a veus solistes, cor, orquestra i narració en off, actualment en procés.

Gràcies a la seva tasca creativa, Chano Montes ha estat mereixedor d’audiències i felicitacions per part de S.M. el Rei d’Espanya, el Director General d’UNESCO, el Cardenal Primat de Mèxic, el President de la República Mexicana, el President de la Generalitat de Catalunya, el President del Comitè Olímpic Internacional, de la soprano internacional Montserrat Caballé i d’altres personalitats del món de la Cultura, la Música i l’Esport.

Amb la finalitat d’apropar la Música als qui l’estimen, el setembre de 2005 crea el MÈTODE EUROPEU PERSONALITZAT amb el que dirigeix la seva AULA D’INICIACIÓ AL PIANO I A L’HARMONIA, amb una didàctica innovadora i atractiva, que de seguida compta amb estudiants entusiastes de totes les edats i professions.

Chano Montes practica ioga i lectura orientalista a través de les obres de Swami Vivekananda i Kalil Gibran.

Compositor, pedagog

José Manuel Morales

José Manuel Morales Sánchez

(*1961)

Realitza els seus estudis musicals al Conservatori de Castelló, al Conservatori Superior de Música de València i al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, essent els seus professors de clarinet, Lucas Conejero, Juan Vercher i Vicente Peñarrocha. És Premi d’Honor Final de Carrera del Grau Superior, Premi d’Honor en Contrapunt i fuga i Menció d’Honor en Composició pel Conservatori Superior de Música de València.

A més, està en possessió del Títol de Professor d’Harmonia, Contrapunt, Composició i Instrumentació, del Títol de Professor de Solfeig, Teoria de la Música, Repentització i Acompanyament, del Títol de Piano, del Títol de Musicologia i Pedagogia Musical i del Títol Superior de Direcció de Cor i Orquestra.

Va estudiar composició amb el mestre Amando Blanquer, a més de realitzar diversos cursos amb Mauricio Kagel, Antón García Abril, Leonardo Balada, José Luis de Delás i  Carles Guinovart.

Com a compositor ha conreat diferents gèneres, i entre les seves obres destaquen “Aloiosis” i “Compendium” per a orquestra de cambra, “Dos piezas lúdicas” (dedicada al clarinetista Alberto Ferrer) per a clarinet, vibràfon, piano i percussió, “Mavam” per a oboè, clarinet i quartet de corda, “Two Blue Minutes” per a quartet de clarinets, “Mutacions Lumíniques” per a clarinet sol o “Pequeña Mar” per a dos clarinets i quartet de corda que està dedicada als clarinetistes Carlos Casanova i Wolfgang Meyer, encarregats de la seva estrena a València.

És, per oposició, funcionari del claustre de professors de música i arts escèniques en l’especialitat de Fonaments de Composició, desenvolupant actualment la seva activitat docent al Conservatori Professional de Música “Mestre Tàrrega” de Castelló.

Compositor

David Mora Manresa

Professor d’Harmonia i Anàlisi al Conservatorio Superior de Música de Murcia.

David Mora Manresa neix a Callosa de Segura (Alacant) el 1973, on comença els seus estudis musicals en la S.A.M. “La Filarmónica”.
Estudia Composició i Instrumentació amb Manuel Seco de Arpe al C.S.M. de Murcia, finalitzant el Títol Professional amb Menció Honorífica i el Títol Superior amb Premio Extraordinari Fi de Carrera.

Amplia estudis de Composició amb Cristóbal Halffter, Tomás Marco, Javier Darias, Mauricio Sotelo, Antón García Abril, Joseba Torre, Manuel Hidalgo, Thierry Pecou, Víctor Rebullida, Leo Brower, J. Mª Sánchez Verdú i Leonardo Balada; d’Orquestració amb Samuel Adler; d’Anàlisi amb Carmen Verdú i Odón Alonso; i d’Harmonia amb Katalin Szekeley.

Ha estat becat pels següents cursos de composició: Música en Compostela (Santiago de Compostela-1996), Campo de Composición del Injuve (Málaga-1997 i Madrid-1999), Curso de Composición de Villafranca del Bierzo (León-1998), Curso de Análisis y Composición de la Cátedra Manuel de Falla 2003 (Cádiz-2003), i Cursos de Alto Perfeccionamiento Musicales de Montserrat (València) en l’especialitat de Composició (2007).

Ha rebut els següents premis de composició:

– Premi del Campo de Composición del Instituto de la Juventud (Injuve) els anys 1997 i 1999.
– 1er Premio Ex-aequo del Concurso Internacional de Composición de Murcia en l’edició XIII (any 2000).
– Menció Especial a l’obra estrangera al Concurso de Composición Guitarra 2000 de la EAC de Buenos Aires (Argentina-any 2000).
– Premi del Concurso de Composición Sinfónico-Coral de RTVE a la seva II Edició (any 2002).

Les seves obres han estat interpretades en diversos auditoris i teatres d’Espanya, Argentina, Holanda, Mèxic, Costa Rica i França.
És Funcionari de Carrera en l’especialitat de Fonaments de la Composició. Actualment és professor d’Harmonia i Anàlisi al Conservatorio Superior de Música de Murcia.

1865-1942

Enric Morera

Enric Morera i Viura

(Barcelona 1865 – 1942)

Molt sovint se’l coneix per l’harmonització que féu de temes tradicionals catalans, per les sardanes, el cant coral i diverses composicions de cambra; el propi Morera, però, s’exclamava del fet que aquest tipus d’obres havien arribat a tapar la seva producció lírica i instrumental. Les activitats musicals que realitzà de petit quan vivia a l’Argentina, l’assessorament que rebé a través d’Isaac Albèniz a la ciutat comtal quan hi retornà de jove i, sobretot, els cinc anys de formació a Brussel·les l’havien convertit en un dels compositors més ben preparats dins de l’àmbit de la composició instrumental a Catalunya. Féu la seva aparició a l’escena musical catalana a partir del 1890; la irrupció en el terreny simfònic fou amb la Dansa dels gnoms (1892) i la Introducció a l’Atlàntida (1893). El caràcter emprenedor i nacionalista del jove compositor i la devoció que professava als nous corrents europeus havien convertit Morera en la persona idònia per a impulsar, a través de les seves obres, tota una visió renovada que permetia fugir de la inèrcia i l’academicisme de l’època. Els seus ideals s’emmirallaven en Wagner i en les tendències francòfones i belgues de l’època.

Fundà i dirigí la societat coral Catalunya Nova el 1895. Fou un dels impulsors de les Festes Modernistes de Sitges i el màxim representant del Teatre Líric Català. Com a resultat d’aquells ideals modernistes tenim: Les monges de Sant Aimant, amb lletra d’Àngel Guimerà (1894), La fada, amb el llibret de Jaume Massó i Torrents (1897), L’alegria que passa, amb lletra de Santiago Rusiñol (estrenada a la Cinquena Festa Modernista, el 1899), i Tassarba (estrenada al Teatre del Liceu el 1916), entre moltes altres. Mogut per una vocació pedagògica que fou present en tots els àmbits de la seva vida musical, escriví un tractat d’harmonia a principis de segle i treballà com a professor de composició i harmonia a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Enric Morera i Viura és un dels compositors més representatiu del modernisme i un referent cabdal de la nostra història musical. Tot i així, avui en dia, encara és una persona desconeguda i oblidada. Té una producció d’unes 800 obres – òperes, música escènica, obres simfòniques, concerts, corals, sardanes, etc. –, moltes de les quals encara no han estat editades. Podeu trobar bona part d’aquestes partitures hològrafes a l’arxiu musical del Centre de Documentació Musical que acull la Biblioteca de Catalunya.

Foto: Enric Morera per Rafael Areñas

Musicoterapeuta, pedagog, investigadora, flautista

Melissa Mercadal

Professora del departament de Pedagogia i Subdirectora d'Ordenació i Planificació Acadèmica de l'Escola Superior de Música de Catalunya ESMUC, centre en el que també dirigeix el Màster en Musicoteràpia.

Melissa Mercadal Coll

Estudis superiors en Flauta Travessera en el Conservatori Municipal de Música de Barcelona i Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona.  El 1985 es traslladà a EEUU on va obtenir el Màster en Musicoteràpia (Florida State University, 1987) i el Doctorat en Pedagogia Musical per la University of Oregon (1993, EEUU). Des de 1988 a 1998 va ser professora de Musicoteràpia a la Willamette University (Oregon) on compartia la seva tasca com a docent amb la de musicoterapeuta clínica i investigació. Actualment és Professora del departament de Pedagogia i Subdirectora d’Ordenació i Planificació Acadèmica de l’Escola Superior de Música de Catalunya, centre en el que també dirigeix el Màster  en Musicoteràpia.  Com a musicoterapeuta col.labora en diferents programes de Musicoteràpia, especialment orientats a les àrees de geriatria i demències.

Ha publicat extensament treballs d’investigació en el camp de la geriatria i de l’educació musical a Espanya i als EEUU. També presenta assíduament a congressos tant d’àmbit nacional com internacional.

És co-autora juntament amb la seva col.lega Patrícia Martí del llibre “Manual de Musicoterapia en Geriatría y Demencias: Teoría y Práctica” publicat per Ediciones Montsa-Prayma (2008) “Musicoterapia en Medicina.  Aplicaciones Prácticas”  (Editorial Médica JIMS, 2010) i  “Música, Musicoterapia y Discapacidad” (Editorial Médica JIMS, 2010).

Name

Name

Name

Name

Name

Name

N

1917-2018

James Niblock

Compositor, violinista, director del Blue Lake Fine Arts Camp, professor a Michigan State University

Nascut a Oregon l’any 1917, el Dr. James Niblock és titulat en Art i en Educació per la Washington State University, el Colorado College i la University of Iowa. Entre 1948 i 1985 va ser professor de l’Escola de Música de la Michigan State University on va ensenyar teoria i composició, va ser violinista del Beaumont String Quartet i va esdevenir el Director de l’Escola de Música -posició que ha mantingut durant 15 anys. També va ser concertí de la Lansing Symphony Orchestra.

Des de la seva jubilació, continua amb les seves activitats d’intèrpret, director i compositor, especialment en el Blue Lake Fine Arts Camp, organització educativa en la que participen més de 5000 adolescents joves durant les dues setmanes de sessions. Moltes de les composicions de Niblock han estat escrites i interpretades durant celebracions d’aniversaris d’aquest festival. Per exemple, en el 35è aniversari es van fer 4 representacions de la seva opera “RUTH”, basada en el text bíblic. L’estiu  de 2006, en el 40è aniversari, es van fer 10 representacions de la seva nova òpera de cambra “The Last Leaf” (L’última fulla), basada en una curta història de O. Henry.

Les més de 100 composicions de Niblock es troben als Arxius de la biblioteca de la Michigan State University. Moltes d’elles han estat sovint interpretades a Amèrica i a Europa, i algunes d’elles han estat enregistrades. Les seves obres corals estan publicades per Harrock Hall, i les instrumentals per Brotons & Mercadal Edicions Musicals.

El 3 de gener de 2018, Dr. James Niblock va morir poc després de fer 100 anys.

Oboista i compositor

Howard Niblock

(*1950)

Howard Niblock és professor de música a la Lawrence University Conservatory of Music a Appleton, Wisconsin, on ha estat membre de la facultat des de 1981. Anteriorment, ha format part del cos docent del Luther College i Ohio University. Niblock és llicenciat per la University of Michigan i per la Michigan State University.

Com a oboista ha actuat per tot Europa i els Estats Units, ha realitzat dues gires de concerts a la Xina, i també ha actuat a cinc convencions de la International Double Reed Society. Totes les seves composicions principals són obres per a cambra que inclouen i posen de relleu l’oboè.

Les publicacions d’aquest autor són nombroses i diverses, i inclouen assaigs, articles, crítiques, i arranjaments, com també composicions originals; moltes d’elles han aparegut en publicacions com The Instrumentalist, The Double Reed, i The Journal of Aesthetics and Art Criticism, com també al The New Grove Dictionary of Music als Estats Units.

Fagotista, compositor i director d'orquestra

Vasil Nikolov

Vasil Nikolov

Es graduà a l’Acadèmia Superior de Música de la seva ciutat d’origen, Sofia (Bulgària), on obtingué el títol de Màster. Acabà el curs de direcció amb el mestre Gordon Campbell, als Estats Units d’Amèrica. Ha estat fagotista principal de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Nacional de Bulgària i de l’Orquestra Simfònica del Teatre de Belles Arts de Mèxic, entre d’altres. Director i fundador de l’orquestra de cambra “Santiago de Querétaro” a Mèxic, director resident i mànager del Teatre Líric d’Europa per a Espanya, Portugal i Andorra. És membre del Grup Tactum i fundador de la cambreta “Ludos Instrumentalis”. Està col·laborant amb les principals orquestres i grups de cambra a Espanya, França i Bulgària, entre d’altres. Té previst realitzar enregistraments de concerts per a fagot i orquestra de compositors espanyols com Enric Ferrer i búlgars com Marin Valchanov, amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Nacional de Bulgària. Las obres dirigides a les gires organitzades per ell i Roland Messih a Espanya i França són “La Traviata” i “Nabucco”.

Name

Name

Name

O

Màlaga, 1834 - 1901

Eduardo Ocón

Pianista i compositor

Eduardo Ocón Rivas

Pianista i compositor nascut a Málaga el 1834. Va estudiar solfeig i composició amb Mariano Reig, i piano amb l’organista de la catedral de Málaga, Joaquín Tadeo de Murguía. Més tard, va estudiar orgue a París amb Benoit, i contrapunt i fuga amb Ambroise Thomas. Només amb tretze anys, quan encara estava a la basílica de la catedral malaguenya, Ocón va compondre Miserere, una obra per a quatre veus, de la qual, la part de tiple fou cantada per ell mateix. Amb dinou anys va guanyar la plaça de segon organista de la mateixa basílica. Entre 1853 i 1858 fou professor de piano a Málaga i el 1858 es va estrenar una Cantata composta per ell en honor al Príncep Alfonso al Teatro Real de Madrid.

Instal·lat a París, va aconseguir estrenar algunes de les seves composicions el 1867, gràcies a la seva amistat amb Gounod i Auber. Algunes de les seves obres religioses, com un Ave María, un Cántico a la virgen y un O Salutaris a cinc veus, van ser interpretades a esglésies parisenques. Es va traslladar durant un temps a Brusel·les, on va conèixer Joseph Fetis, director del conservatori d’aquesta ciutat.

A París, Eduardo Ocón va ocupar la plaça de professor en les escoles comunals de París, fins que el 1870 va retornar a Málaga. Allà va recuperar el lloc que tenia d’organista i també dirigí la Sociedad Filarmónica de la ciutat. El seu alumne Rafael Mitjana fou qui va donar a conèixer els manuscrits del Cançoner d’Upsala.

L’obra d’Eduardo Ocón està composta principalment per música religiosa, amb una producció que inclou obres corals com Salves, motets i misses. També va compondre obres per a piano i cant i diverses obres de música de cambra. Les seves composicions per a piano reflecteixen la relació amb la música que triomfava a la resta d’Europa. La seva obra més popular va ser publicada per primer cop a Leipzig i es tracta de la col·lecció de cançons populars amb acompanyament de piano anomenada Cantos de España.

Organista, compositor

Tomé Olives

Organista titular de la Catedral de Menorca i director de l'Escola Municipal de Música de Sant Lluís.

Tomé Olives Villalonga, nascut a Menorca l’any 1972, està en possessió dels títols superiors de composició, llenguatge, harmonia i orgue amb mencions honorífiques per unanimitat. Montserrat Torrent ha estat la seva professora i ha ampliat estudis a Alemanya i França amb Marie Clair Alain.

Ha editat alguns discs, entre els quals destaca “Ave Maria”, una mostra del repertori sacre menorquí del s.XIX, on acompanya a l’orgue el baríton Lluís Sintes. Ha ofert concerts per tota la Península, França, Alemanya, Finlàndia, Àustria, Japó i Nova Zelanda. L’Orquestra Simfònica de les Balears ha estrenat la seva obra Simfonia Balear, i té previst estrenar una Missa de Requiem. Ha estrenat totes ses seves obres per orgue.

Recentment ha ofert concerts al sud-oest d’Anglaterra, a les catedrals de Truro i Exeter, al Palau de la Música de Barcelona i Chiavari, Itàlia, i té previst presentar en breu uns recitals a les Balears en motiu de la Diada del Poble Balear, així com també a Montevideo, Uruguai.

És director de l’Escola de Música de Sant Lluís, i durant vint anys ha estat mestre d’orgue a l’Escola Municipal de Música de Maó. És responsable de l’activitat concertística als orgues de Santa Maria de Maó (on realitza els concerts dels Matins a l’orgue), Alaior, Mercadal, la S. E. Catedral de Menorca, així com El Socors. És responsable de les audicions pedagògiques als orgues de Menorca, oferint-ne més de trenta cada any. Des del 2000 col·labora amb els Amics de l’òpera de Maó.

Junt amb el flautista Hans-Jürgen Hufeisen ha ofert tres recitals a Menorca interpretant obres composades per ambdós. Rotary Menorca l’ha nomenat soci honorífic.

Compositor i pianista

Marcel Olm

Marcel Olm i Plana

(*1932, Mataró)

Va néixer a Mataró. Estudià piano i composició. El mestre Cristòfor Taltavull, l’orientà encertadament en la manera d’estructurar el seu llenguatge musical.

Destacats intèrprets han donat a conèixer obres seves en diverses sales de concert en cicles organitzats per Joventuts Musicals i en les temporades AVUIMUSICA de l’Associació Catalana de Compositors.

La pianista Ángeles Presutto fou una de les primeres en opinar sobre la seva obra: “Les seves obres tenen interès, definides com estan en un estil íntim, desproveïdes d’aparença exterior”.

A la Gran Enciclopèdia de la Música, edició de la Enciclopèdia Catalana Any 2002, s’hi llegeix textualment: “La seva música destaca per l’elegància i la sobrietat i pel caràcter intimista i harmoniós”.

Com a pianista formà duo amb la soprano Pilar Adán (Premi de cant del Conservatori Superior Municipal de Barcelona) i actuaren ininterrompudament des de l’any 1967 en recitals del repertori clàssic, destacant els celebrats a París, Berna, Ginebra, Madrid, Barcelona i Balears.

Ha enregistrat per Catalunya Música i Radio Nacional d’Espanya. Actualment està lliurat a la composició. És membre de l’Associació Catalana de Compositors.

Compositor i professor

Alberto Olmo

Professor de música a Secundària. Guanyador del I Concurs Internacional de Composició Musical Ateneo de La Laguna.

Alberto Olmo López comença els seus estudis musicals al Conservatorio Tomás Luis de Victoria de la seva ciutat natal, Ávila. Estudia harmonia amb D. Antonio Bernaldo de Quirós. Obté el títol de professor de piano de la mà de Marisa Arribas. A Salamanca segueix els estudis musicals als conservatoris professional i superior d’aquesta ciutat. Estudia, entre d’altres, amb Omar Abad (contrapunt i fuga) i amb el compositor Alejandro Yagüe (composició i instrumentació). Per una altra banda, és llicenciat en Belles Arts en l’especialitat de pintura i en Història i Ciències de la Música per la Universidad de Salamanca. Actualment és professor de música per oposició a Secundària.

Essent estudiant de composició al Conservatorio Superior de Música de Salamanca va estrenar l’obra “Cuadros para quinteto de viento metal”, essent la primera obra d’un alumne estrenada en aquest Conservatori. Posteriorment, l’any 2009, l’obra va ser editada per Tot per l’aire Ediciones, de València.

L’any 2019 va guanyar el premi del I Concurs Internacional de Composició Musical Ateneo de La Laguna amb l’obra “Discantus, para cuarteto de cuerda”.

València, 1922 - Barcelona, 2015

Manuel Oltra

Pianista, director i compositor. Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya

Manuel Oltra i Ferrer neix a València el 8 de febrer de 1922 i resideix des del mateix any a Barcelona.  Comença els estudis musicals als 14 anys amb el mestre Josep Font Sabaté, i ho fa intensivament a desgrat dels entrebancs propis de la guerra civil, del trasllat de la seva família a Lleida l’any 1940 i de la incorporació a l’exèrcit el 1943.

Aquesta darrera circumstància que l’obliga a traslladar-se a Ceuta, representa un trasbals per a la seva carrera; sortosament es resolgué aviat en aconseguir una plaça de professor al Conservatori Hispano-Marroquí  de Tetuan. Tres anys després, acabada la milícia, torna a Barcelona on comença la seva activitat plenament musical com a pianista, director i compositor.

Ha exercit la docència també en l’Institut de Rítmica Joan Llongueres, i com a responsable de cursets i classes magistrals en diverses entitats; ha estat director musical de moltes agrupacions folklòriques, com la Coral C.E. de Terrassa, els Esbarts Montserrat i Montseny, Ballets de Catalunya, Esbart de l’Orfeó Gracienc, etc.

La seva producció com a compositor és extensa i variada, abarcant gairebé tots els gèneres: obres de cambra per a diversos conjunts, obres simfòniques, obres corals “a cappella” o amb acompanyament instrumental, i obres per a cobla, de les quals es podria destacar, potser, la “Rapsòdia per a piano i cobla” (1953) en la que, per primera vegada, es produeix una semblant conjunció. Les harmonitzacions de cançons i ballets tradicionals formen també un corpus notable.

L’any 1994 va rebre de la Generalitat de Catalunya el Premi Nacional de Música en l’apartat de composició i el Premi Nacional de Cultura Popular i Tradicional en l’apartat de Música.

1890 - 1970

Margarita Orfila

Compositora, pianista i professora de piano

Margarita Orfila Tudurí

(Maó, Menorca, 1890 – Barcelona, 1970) va ser compositora, pianista i professora de piano.

Estudià a Barcelona amb Lluís Millet i Joan Lamote de Grignon, perfeccionà estudis amb Enric Granados i exercí més de cinquanta anys com a professora de l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Com a compositora deixà una important col·lecció de peces per a piano, violí, orquestra i veu, que estrenaren els orfeons Català i Gracienc.

El 1934 la fundació Patxot li concedí un premi ex aequo amb Xavier Montsalvatge per quatre estudis per a piano sobre melodies menorquines.

Name

Name

Name

Name

Name

Name

P

Name

Compositor, guitarrista i pedagog

Peregrí Portolés

Professor de guitarra i música de cambra al Conservatori Professional de Música de Tortosa, es dedica plenament a la tasca pedagògica i a la composició.

Peregrí Portolés Chulvi neix a Borriol (Castelló) el 1963. Cursa tots els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de València amb M. Rosa Gil i és Premi d’honor als graus elemental, mitjà i superior.

És becat diverses vegades i té l’oportunitat d’ampliar estudis i rebre consells de professors i guitarristes de reconegut prestigi.

Realitza el primer concert a l’edat de 8 anys i des d’aleshores actua per tot l’estat espanyol així com a ràdio i televisió, com a solista i amb diferents agrupacions de cambra, destacant el duo format amb la pianista Clara Llop i amb la flautista Nèlia Sanxis.

És premiat en diferents concursos d’interpretació d’àmbit nacional i internacional com: II Concurs regional a Vila-real, V Certamen Nacional Manuel Palau a València, IX i XI Certamen Internacional Francesc Tàrrega a Benicàssim, els anys 1977 i 1979 sent el finalista més jove de la història del certamen, IV Mostra Juvenil per a solistes a Barcelona, III Concurs Nacional de joves intèrprets a Sevilla, entre d’altres.

Des de l’any 1985 és professor de guitarra i música de cambra al Conservatori Professional de Música de Tortosa i actualment es dedica plenament a la tasca pedagògica i a la composició.

Entre les seves composicions hi consten obres per a guitarra sola, piano, flauta, 2 i més de guitarres, duos i trios de cambra, així com d’estudis de caire pedagògic.

L’abril del 2010 obté el 2n premi al concurs “Internationaler Kompositionswettbewerb der Zweiten Gitarrentage für Kinder im Saarland”, Alemanya, concurs dedicat al repertori per a trio de guitarres.

Compositor, Flautista i Flabiolaire

Josep Padró

L’any 1982 ingressà al Conservatori Municipal de Música de Manresa, com a professor de flauta travessera i música de cambra, exercint també com a director de l’Orquestra del centre.

(Manresa, 1938-2012)

Inicia la seva formació musical al Conservatori de Manresa. Realitza estudis de flauta travessera, que perfecciona amb Willy Freivogel, participant com a solista en diferents grups de música de cambra, jazz i simfònics. També estudia flauta de bec, instituint el Quartet de Flautes Dolces de Manresa, amb el qual obté el premi nacional de música de cambra Josep M. Ruera.

És diplomat en Pedagogia Musical Moderna per l’Institut Lemmenz, de la Universitat de Lovaina.

Estudia harmonia i composició, i compta amb una extensa producció de música per a cobla, coral i instrumental de cambra i d’obres d’orientació pedagògica, havent obtingut diversos premis.

L’any 1976 és fundador i coordinador pedagògic del Centre de Pedagogia Musical Activa Esclat, orientat principalment a la sensibilització dels infants per mitjà de la música. Allà es creen, de forma innovadora, aules de música moderna i tradicional.

L’any 1982 ingressa al Conservatori Municipal de Música de Manresa, com a professor de flauta travessera i música de cambra, exercint també com a director de l’Orquestra del centre. Imparteix diversos cursos de pedagogia musical moderna, dedicats a mestres i educadors. Mor el 30 de març de 2012 a la seva ciutat natal.

Barcelona 1880 - Buenos Aires 1969

Jaume Pahissa

Jaume Pahissa i Jo

Mogut per l’ambient modernista, ben aviat s’interessà per les obres líriques, l’òpera i la música simfònica en general. Col·laborà als Espectacles-audicions Graner al Teatre Principal, on estrenà La presó de Lleida (1906), obra basada en la cançó popular homònima que l’impulsà com a compositor. Anteriorment el 1903 havia estrenat les il·lustracions musicals per a Èdip rei, de Sòfocles, dins del marc del Teatre Íntim d’Adrià Gual i el Trio en sol per a orquestra de corda (1905).

Algunes de les seves composicions s’inspiraren en el repertori popular català: en desenvolupava els temes i els donava un nou tractament jugant amb l’orquestració. És el cas de La princesa Margarida (1928), versió operística de l’obra lírica La presó de Lleida, amb text d’Adrià Gual, estrenada al Gran Teatre del Liceu el 1928; el Canigó (1910), poema concebut a partir de les cançons Muntanyes del Canigó i Muntanyes regalades; o l’Obertura sobre un tema català: El rabadà (1917).

Més enllà d’aquestes obres orientades a partir de temes populars catalans, cal destacar les òperes Gal·la Placídia (1913), Marianela, estrenada al Gran Teatre del Liceu el 1923 i interpretada al Teatre Colón de Buenos Aires el 1946; les obres simfòniques Estudi simfònic (1898), l’obertura A les costes mediterrànies (1906) o Sinfonietta (1921), estrenada per l’Orquestra Pau Casals; i els poemes simfònics De sota terra els aires (1906), El combat (1901) i El camí, estrenat per l’Associació Musical de Barcelona el 1909 sota la direcció del propi compositor. Escriví, a més, música de cambra i música coral.

Motivat per les avantguardes que arribaven d’Europa, Pahissa canvià de concepció harmònica i es desvià cap a uns camins d’innovació i experimentació completament nous. Inicià una teoria sobre l’intertonalisme, que finalment no acabà de desenvolupar. Són fruit d’aquesta època Monòdia (1925) i Suite intertonal (1926). Totes dues obres s’estrenaren al Palau de la Música Catalana; estan regides pel sistema intertonal de la dissonància pura i es caracteritzen per una harmonia arriscada, plena d’efectes homofònics i de cromatismes.

Als cinquanta anys d’edat començà a acceptar diferents càrrecs dins del món acadèmic. El primer fou el de la càtedra de cultura i estètica musical del Conservatori del Liceu. El 1935 ocupà la plaça vacant com a professor de composició de l’Escola Municipal de Música de Barcelona substituint Enric Morera. Dos anys més tard, n’era el director.

El 1937 s’exilià a l’Argentina. Allí, la principal preocupació fou poder aconseguir una estabilitat professional que li permetés, entre altres coses, divulgar la seva obra: la tasca com a director d’orquestra féu possible anar assolint aquest objectiu. Durant aquells primers anys, arribà a alternar als programes dels concerts obres pròpies amb les de Wagner, Beethoven i Borodin, entre d’altres, amb gran èxit i acollida. Tot i la seva funció de director, no deixà mai el món de la composició. Escriví molta música escènica i el propi Pau Casals li estrenà el Nocturn per a violoncel i piano al Teatre Colón.

De tota aquella època, cal destacar-ne la valuosa tasca pedagògica i musical; tasca que ja havia anat desenvolupant durant tota la seva vida, com a crític, articulista i conferenciant i que acabà potenciant aquells últims anys a l’Argentina. Escriví la primera biografia de Manuel de Falla, col·laborà en diverses emissores de ràdio i es convertí en un dels puntals de la cultura catalana a l’exili. L’any 1941 presidí els primers Jocs Florals celebrats fora de Catalunya.

Malauradament, l’oblit ha anat diluint el pes de la figura de Jaume Pahissa i Jo, i avui en dia moltes de les seves obres encara són inexplicablement un manuscrit sense editar.

Compositor, director, clarinetista i professor

Javier Pérez Garrido

Pérez Garrido està esdevenint una de les personalitats musicals emergents més rellevants a nivell internacional. (Europa Press, 2014)

Compositor, director, clarinetista i professor, Javier Pérez Garrido ha rebut innombrables classes de destacades personalitats musicals, tant a Espanya com a l’estranger, arribant a finalitzar diverses especialitats dels estudis superiors de música al Conservatorio Superior i la Universidad de Murcia. Així mateix, obté el títol de Màster Oficial en Investigació Musical i actualment finalitza els estudis de Doctorat en Educació a la Universidad de Murcia.

La seva activa participació en concursos nacionals i internacionals l’ha portat a ser guardonat en més de 30 ocasions, incloent el Premi Internacional de Composició de Música Simfònica per a Banda ‘Vila de Muro’, les Medalles d’Or, Plata i Bronze als famosos Global Music Awards de Califòrnia o els Akademia Music Awards de Los Angeles i les nominacions oficials als prestigiosos Hollywood Music in Media Awards o els Jerry Goldsmith Awards, entre d’altres.

Com a compositor posseeix un extens i variat catàleg de més d’un centenar d’obres, moltes publicades en partitures i Cd’s per les editorials Molenaar (Holanda), Cimarron Music Press (Estats Units), Egge Verlag (Alemanya), Piles i Brotons & Mercadal (Espanya), etc. De la mateixa manera, rep encàrrecs de músics i institucions de tot el món com la World Association for Symphonic Bands and Ensembles (WASBE), l’International Trumpet Guild, l’European Union Youth Wind Orchestra, la Banda da Armada Portuguesa, la Banda Simfònica del C.I.M. “L’Harmònica” de Buñol, la Banda Simfònica Municipal d’Alacant (Centenari) etc. i les seves creacions són programades a diferents països europeus, americans i asiàtics i han estat interpretades davant la presència d’importants personalitats entre les quals destaquen el President de la República de Portugal o els Reis d’Espanya.

El 2020 publica el disc “Obertura Heroica” amb 13 de les seves creacions per a banda al costat de la Unidad de Música del Tercio de Levante de Infantería de Marina aconseguint dues medalles de plata als Global Music Awards de Califòrnia (2021) en les categories de “ Millor àlbum” i “Música clàssica” així com la seva nominació a “Millor Artista Emergent” dels Akademia Music Awards 2021.

Com a intèrpret, ha estat clarinetista de l’Ostrava New Orchestra -República Txeca, 2017-, l’European Union Youth Wind Orchestra -solista durant les temporades de 2009 i 2011; participa també el 2013 durant l’estrena d’una de les seves composicions – la Jove Orquestra Nacional d’Espanya -2007 a 2011- Orquesta Internacional del FIOJ (2007) o la Orquesta de Jóvenes de la Región de Murcia (2005 a 2008) entre d’altres, havent actuat a les principals sales de concert europees. També ha ofert nombrosos recitals al clarinet com a solista entre els quals podem assenyalar la seva interpretació per a Fifteen Minutes of Fame (Nova York) en què va estrenar mundialment un total de 30 creacions que li havien dedicat compositors de tot el planeta.

Com a director ha actuat al capdavant de diverses orquestres com la Camerata de Múrcia, l’Orquestra Alter Musici i bandes com la Didsbury High School Symphonic Winds del Canadà, la Sociedad Unión Musical “Santa Cecilia” de Caudete, la Banda de Música “Ciudad de Toledo”, la  Asociación Músico Cultural Julián Sánchez-Maroto de Manzanares, la Sociedad Unión Musical de Ribarroja del Turia, la Asociación Musical “El Castillo” de Serón, la Agrupación Musical “Maestro Martín Díaz” de Argamasilla de Alba, la Unión Musical de Serón, i cors com la Coral Polifónica “Adolfo Vázquez” de Cartagena o el Coro de la Real Sociedad Económica de Amigos del País, etc.

En l’àmbit pedagògic desenvolupa la seva labor docent com a professor de Composició, Harmonia, Anàlisi, Contrapunt i Educació Auditiva del Conservatorio Superior de Música de Navarra, havent treballat amb anterioritat a altres importants centres educatius com el Conservatori Superior de Música Manuel Massotti de Múrcia . Així mateix, ha ofert ponències per a diverses organitzacions entre les quals destaca TEDx i escrit articles per a revistes especialitzades.

Compositor, director i investigador

Carlos David Perales

Compositor, director i investigador centrat en l’extensió del so acústic mitjançant les possibilitats d’expressió dels dispositius electrònics i la interacció humana-ordinador. Catedràtic de Tecnologia Musical al Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València i professor en el Màster de Composició Musical amb Noves Tecnologies de la Universitat Internacional de la Rioja.

Compositor, director i investigador centrat en l’extensió del so acústic mitjançant les possibilitats d’expressió dels dispositius electrònics i la interacció humana-ordinador.
Finalitza els estudis superiors de piano, solfeo i acompanyament, composició i direcció d’orquestra als Conservatoris Superiors de Música de Sevilla, Granada i València amb les màximes qualificacions. El 1999 és becat per a cursar estudis de Direcció d’orquestra i composició a la Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena, graduant-se el 2002 amb Michael Jarrell i Leopold Hager. És Doctor per la Universitat Politècnica de València. La seva tesi doctoral rep el premi del Consell Social de la Universitat Politècnica de València l’any 2012.

L’any 2003 rep el Premio de las Artes concedit per l’Instituto Andaluz de la Juventud de la Junta de Andalucía. Ha rebut premis en concursos internacionals com ‘Miniaturas Electroacústicas’ – Confluencias (Huelva, 2008), NexeDuet competition (Valencia, 2009), Laboratorio del Espacio LIEM-CDMC (Madrid, 2010), XXII Composition Contest SGAE Fundación Autor-CNDM (Madrid, 2011), Rainy Days – Toy Piano World Summit (Luxemburgo, 2012), Musica Nova (Praga, República Txeca, 2012), Luigi Russolo (Annecy, França, 2012), Fundación Destellos (Argentina, 2013).

Les seves obres han estat estrenades a festivals com CFA (Singapur 2006), Festival Internacional de la Imagen (Colombia, 2008), Synthese (Bourges, França 2009), IDKA, FYLKINGEN (Suècia, 2010), Primavera Electroacústica (la Habana – Cuba, 2010), Architectures Contemporaines (Marsella, França, 2011), Greece (CIME 2011), Musicacoustica – Pequín (CIME 2012), Audio Art (Cracòvia, Polònia 2012), Paris-Patin (França, 2013), Florida International University – Miami (EEUU, 2013), Center for the Arts Casa das Mudas – Madeira (Portugal 2013), Deptford Town Hall – Universitat de Londres (UK, 2013), Akousma (Canadà, 2014), Sonoimágenes (Argentina, 2014), Tetramatyka (Ucraïna, 2015).

L’any 2006 és compositor convidat per la Universitata Nacional de Singapur on rep el Premi Investigació ACM SIGCHI al IDM Laboratory – ECE. Convidat al laboratori Musiques Recherches (Bèlgica), SARC (València), Universidad de BBAA (Bilbao), UPV (València). Convidat com a ponent a festivals espanyols com Sinkro (Vitòria), Zeppelin (Barcelona), Off_herzios (Valencia), Punto de Encuentro (València), Klem – Kuraia (Bilbao), etc. El seu repertori comprèn des del gènere solista fins a l’òpera de gran format. Ha rebut encàrrecs dels millors intèrprets del panorama internacional com KonArt, Kontakte, Smash ensemble, Plural ensemble, Taller Sonoro, Espai Sonor, Víctor Trescolí, Xenia Pestova, Íñigo Ibaibarraiga, Xelo Giner, Julián Elvira, Iñaki Alberdi, Daniel Kientzy, etc.

Durant la seva estada a Viena dirigeix la ‘Pro-Arte Symphony Orchester’, ‘Ensemble Artistique’ a Viena, ‘Kammerorchester’ a Linz (Àustria), i altres conjunts de la Universitat de Música de Viena, on simultàniament s’estrenen obres pròpies. Convidat per l’Ambaixada espanyola a Àustria i Eslovènia; NUS Symphony Orchestra a Singapur. Director convidat del ‘Cor de la Generalitat Valenciana’. Des de 2002 fins el 2005 és director assistent de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana sota la direcció artística de Manuel Galduf.

Les seves obres han estat editades per Molenaar Edition, Piles Editorial de Música, Tot per l’aire ed. i Brotons & Mercadal, Edicions musicals. Profesor invitado en el Master Artes Visuales y Multimedia de la Universidad Politécnica de Valencia. Entre 2014 i 2015 fou professor de Composició i Música Electroacústica al Conservatorio Superior de Música de Castilla-la Mancha. Professor en el Màster d’Investigació Musical de la UNIR (Universidad Internacional de La Rioja). Des de 2016 és professor de Tecnologia Musical al Conservatorio Superior de Música Joaquín Rodrigo de Valencia.

Des del 2016 és Catedràtic de Tecnologia Musical al Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València on imparteix Sonologia i Composició Electroacústica i és professor en el Màster de Composició Musical amb Noves Tecnologies de la Universitat Internacional de la Rioja (UNIR).

Flautista i compositora

Katrina Penman

Durant els últims quatre anys, Katrina ha treballat com a arranjadora musical i professora de flauta en el projecte educatiu de la Sinfónica de Castilla y León denominat "In Crescendo".

Katrina Penman va néixer a Londres el 1982 i va començar a rebre lliçons de flauta als vuit anys. Estudià composició i arranjaments amb el Dr. Timothy Bowers. Fou becaria al Royal College of Music com a estudiant de flauta de Jaime Martin, de 2001 a 2005. Katrina realitzà estudis de postgrau a l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia i al Conservatorio Santa Cecilia de Roma, i a l’Accademia del Teatro alla Scala a Milà, on va estudiar durant dos anys amb Davide Formisano. El 2006 començà a actuar com a solista al Teatro alla Scala amb directors com Dudamel, Chailly i Harding, i posteriorment va actuar amb l’Orchestra Nazionale di Santa Cecilia amb Pappano i Termirkanov, i la Symphonica d’Italia amb Lorin Maazel.

Es traslladà a Espanya el 2009, i des de llavors ha tocat amb diverses orquestres simfòniques del país (Orquestra de la Comunitat Valenciana amb Plácido Domingo, Sinfónica de Castilla y León amb Vasily Petrenko, etc.). Ha estrenat obres de compositors espanyols i nord-americans amb el seu grup Trio Rigoletto i ha estrenat obres de Pablo Toribio i Mark Fish a les convencions de flauta de la Gran Bretanya (2014), Espanya (2016) i Portugal (2016). Algunes de les seves composicions han estat estrenades per conjunts com AFLAUP (Associació de Flautistes de Portugal), per qui també fou premiada amb un premi de composició, i editada per Sonata Edicions.

El 2019, Katrina va guanyar el premi en el concurs de composició de l’Festival de Flauta de Galway organitzat per “The Flute View” en honor al 80è aniversari de Sir James Galway, i la seva peça es va estrenar posteriorment al festival. Durant els últims quatre anys, Katrina ha treballat com a arranjadora musical i professora de flauta en el projecte educatiu de la Sinfónica de Castilla y León denominat “In Crescendo”. També ha treballat amb Teloncillo Teatro com a flautista i directora musical de diferents projectes des de 2014.

https://kat36119.wixsite.com/website

Compositor, pianista i productor discogràfic

Antoni Parera Fons

Antoni Parera Fons va néixer l’any 1943 a Manacor, Mallorca. Va iniciar la seva formació als conservatoris de Palma de Mallorca i Superior de València i posteriorment va rebre lliçons de piano de Rosa Sabater.

Va obtenir primers èxits als anys seixanta i setanta com a cantautor, rebent premis nacionals i internacionals amb títols emblemàtics com “Les muntanyes”, “Tot ja és mort”, “T’estim i t’estimaré” etc.

Com un dels productors discogràfics més considerats del país ha produït centenars d’enregistraments, amb un gran nombre d’intèrprets, orquestres i directors, entre els quals destaquen produccions realitzades per a Josep Carreras, Jaume Aragall, Joan Pons, Ma. Dolores Pradera, Antoni Ros Marbà, Josep Pons, Víctor Pablo Pérez, ONE, OBC, i moltíssims més. També ha dirigit la col·lecció Zarzuela amb enregistraments històrics que van comptar amb la participació d’Alfredo Kraus, Plácido Domingo i María Bayo.

La seva obra consta de més de 250 títols registrats, molts dels quals són cançons o cicles de cançons escrits per encàrrec dels seus intèrprets. Així s’han publicat discos amb obra seva interpretats per Josep Van Dam, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Joan Pons, Núria Feliu, Ma. Dolores Pradera etc.

En els darrers anys incrementa la seva activitat com a compositor, rebent nombrosos encàrrecs per escriure música simfònica, òpera, música coral, cantates, cançons orquestrals i música de cambra.

Antonio Parera Fons és “Premi Nacional de Música 2016” del Ministeri de Cultura d’Espanya.

Compositor i crític musical

Josep Pascual

Autor de diversos llibres i col·laborador habitual en revistes musicals. Les seves obres han estat difoses arreu del món per intèrprets de prestigi.

Josep Pascual i Triay

(*Barcelona, 1964)

Compositor i crític musical. Les seves obres han estat difoses arreu del món per  intèrprets de prestigi, han estat enregistrades per diverses discogràfiques i emissores de ràdio i televisió i han estat publicades per, entre d’altres, l’editorial Brotons & Mercadal. Col·labora en publicacions musicals especialitzades i en cicles i festivals de música com autor de programes de mà; també és autor d’un gran nombre de llibres, especialment de divulgació musical i didàctics. Evidentment, és un apassionat de la música i considera, fent bona la famosa apreciació de Nietzsche, que “una vida sense música és un error”.
Compositor, pianista, director artístico i musical

Vasco Pereira

Vasco Manuel Nabeiro Pereira

(*1956, Lisboa – Portugal)

Inicià els seus estudis musicals als vuit anys a Campo Maior, amb la professora Maria Amélia Dias.

Més endavant, estudià al “Conservatório Regional da Covilhã” – Portugal. Va seguir amb els seus estudis musicals a Espanya, al Conservatorio Superior de Música de Badajoz, estudiant amb els mestres Juan Pérez Ribes – composició, Joaquín Parra i Estebán Sanchez – piano i també amb el professor Carmelo Solís, de qui va rebre el gust pel cant gregorià i la música folklòrica i tradicional; el Conservatorio Superior de Música de Sevilla, on va estudiar Folklore i el Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, on va estudiar Cant Gregorià amb el professor Ismael Fernádez de la Cuesta. De manera particular, va estudiar Direcció d’Orquestra amb el mestre Francisco Navarro Lara, a Còrdova.

L’any 1996 va fundar l’“Orquesta Luso–Española” que va dirigir fins a la seva desaparició l’any 2009, per a dedicar-se a altres projectes més propers a la música de cambra com “ensembles” més reduïts. Aquesta orquestra tenia la particularitat d’estar constituïda per músics joves portuguesos i espanyols. El seu repertori anava de la música barroca fins la música contemporània. D’aquesta orquestra han sortit diversos músics que actualment formen part d’orquestres i bandes professionals.

És membre des de la seva fundació de l’Asociación de Compositores de Extremadura i col·laborador del Ateneo de Badajoz.

El 2009, va fundar la Ad Septem Ars – Associação Cultural de Campo Maior, associació dedicada a la promoció i divulgació de l’art i la cultura portuguesa i dels seus agents, així com a l’ensenyament de la música.

El mateix any 2009, va fundar l’Ensemble de Flautas de Pico, format per flautes soprano, alto, tenor i baixa.

El 2011 va fundar la Camerata Ibérica, de la qual fou el director artístic i musical i, també arranjador i compositor resident. Aquest conjunt de cambra està dedicat als arranjaments de música simfònico-orquestral i a la música contemporània. Està format per músics espanyols i portuguesos. La seva plantilla instrumental actual es de 2 saxos, 1 clarinet, 1 trompa i piano.

Com a compositor, ha compost i segueix component per a tot tipus de conjunts instrumentals i vocals, des d’obres per a piano sol, cor mixt, música de cambra (duets, trios, quartets, quintets, sextets, etc.), obres per a orquestra de cambra, orquestra simfònica, solista amb orquestra simfònica, peces per a instrumental Orff i flauta de bec, tenint diverses obres estrenades a Espanya, França i Portugal.

Col·labora sovint amb diversos músics portugueses i estrangers, destacant la soprano Jacinta Almeida i el pianista Amadeu d’Oliveira, per qui ha compost diverses obres per a piano i soprano, piano sol i soprano, piano i orquestra simfònica, així com el Duo Kisboa, duet d’arpa i flauta, Noemí Martínez i António Bordoñez, amb el pianista mexicà Manuel Escalante i el clarinetista de Badajoz Alfonso Pineda, amb el violinista Nicolás Ramírez, la soprano argentina Ana Clara Vera, el pianista espanyol Diego Ramos, l’Ensemble Palhetas Duplas, agrupació fundada y dirigida pel mestre Francisco Luís Vieira. Darrerament col·labora amb la pianista portuguesa Maria do Céu Camposinhos, el quintet de vent italià I Cinque Elementi, per qui ha compost un quintet de vent amb cinc moviments, obra estrenada el 27 de juliol de 2010 a Graves – França, amb les sopranos Cristina Santi, (Uruguai) i Sabine Steffan (França), per qui ha compost dos cicles de cançons dedicades a cada una de les sopranos.

El 2011 va escriure un quartet de clarinets dedicat al Cuarteto de Clarinetes Vert de València, quartet titulat “BEET” a la memòria de Beethoven i estrenat a València. Està enregistrat al CD Esencias 2 del quartet. L’any 2012, va dedicar un nou quartet de clarinets al quartet, Promenades. També per a aquest quartet i la soprano valenciana María Velasco, escriu un cicle de cançons en diverses llengües, com el gallec, portuguès, castellà i valencià.

El 2012 va començar una nova col·laboració amb la soprano Marina Pacheco i la pianista Olga Amaro, les dues portugueses, va compondre un trio per al Trio Brancusi de París – França, una obra per a flauta sola per a la flautista italiana Rita D’Arcangelo.

El gener de 2013, el Coro Feminino de Lisboa va estrenar la seva peça coral José embala o Menino, per a cor femení a 4 veus, SSAA.
Col·labora també amb les contralts Marion Ramsay  Anne Marie Naboulet, escocesa i francesa respectivament i, les pianistas Kathryn Woodard – nord-americana, Lupe Rey (Badajoz) i la romana Ancuza Aprodu resident a París.

Forma duet de guitarra portuguesa i piano, amb el guitarrista portuguès Paulo Cachinho, i dediquen la seva activitat a recollir melodies i a escriure partitures de fado, així com nous arranjaments de fado i composicions originals per a aquest duet de guitarra portuguesa i piano.

Oboista i compositor

Raúl Pérez Piera

Oboista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu amb una amplia formació professional en composició, fuga, harmonia, direcció, piano i cant.

Raül Pérez Piera neix l’any 1969 a Ayora (València). Realitza els seus estudis musicals al Conservatori Superior de Música de València, on obté el Títol Superior a l’especialitat d’Oboè amb els professors M. Morellà i F. Salanova. Paral·lelament cursa estudis d’Harmonia, Contrapunt, Piano i Cant, així com Direcció de Cors amb E. Cifre i Direcció d’Orquestra amb J. Collado. Participa en seminaris sobre Harmonia i Música Contemporània amb els professors Heribert Breuer i Alain Weber.

Al 1991 es trasllada a Barcelona, on desenvolupa la seva activitat professional com a Professor de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. És al Conservatori Superior de Música de Barcelona on amplia els seus estudis de Fuga, Composició i Direcció d’Orquestra.

Ha composat diverses obres corals, composicions i adaptacions per a Banda Simfònica, així com petites obres instrumentals.

 

Foto: David Ruano

Compositor, professor de música, director d'orquestra, clarinetista i pianista

Juan Pérez Ribes

Juan Pérez Ribes

(*1931, Montroy, Valencia)

Pérez Ribes va iniciar els seus estudis musicals amb el director d’orquestra de la Banda Sinfónica de la “Unión Artística Musical” de Montroy, Octavio Chapa. Va estudiar al Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València amb Lucas Conejero García (clarinet), José Roca (piano), José María Cervera Lloret i Manuel Palau Boix (harmonia, contrapunt, fuga i composició). Va continuar els seus estudis a Madrid, al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, amb Victorino Echevarría López y Ricardo Dorado Janeiro. Més endavant es va traslladar a estudiar a París, on va coincidir amb Olivier Messiaen al Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París. També va estudiar direcció d’orquestra amb Volker Wangenheim, Ígor Markévich i Enrique García Asensio.

Ribes és membre del Cos Nacional de Directors de Bandes de Música Civils de 1a Categoria.

Del 1960 al 1964 fou el director de la Banda de Música de Casas-Ibáñez (Albacete) i des del 1970 fins al 1980, director de la Banda de la Sociedad Musical Santa Cecilia de Caspe (Saragossa) i de la Coral “Ciudad de Caspe”. L’any 1980 i 1981 fou director de la Banda Municipal de Música de Socuellamos (Ciudad Real) i de la Banda Municipal de Música de Villarrobledo (Albacete). Del 1981 al 1997 va dirigir la Banda Municipal de Música de Badajoz i al mateix temps fou professor de composició i harmonia al Conservatorio Superior de Música de Badajoz.

És membre fundador de l’Associació de Compositors Simfònics Valencians (COSICOVA).
Com a compositor ha escrit obres para orquestra, banda, òpera i música de cambra per als cors. L’any 1953 va guanyar el primer premi del concurs de composició de pasdoble, organiztat per la Compañía Industrial Film Española, SA (CIFESA) de València. Altres premis nacionals importants inclouen el Premi Composición “Ciudad de Mozón (Huesca), “Premio “Santa Isabel” de la Diputación de ZaragozaPremios “Maestro Villa” del Ayuntamiento de Madrid (1979 i 1982), los Premios Temas Sobre Composición Coral Extremeños (1986 i 1988), Premio de Música de la Constitución Junta de Extremadura (1990) i el primer premi del Concurs de Composició de la SGAE per a Bandes Simfòniques (1992). Té prop de 150 obres al seu nom.

(Font: Viquipèdia, trad. Brotons & Mercadal)

Violinista i compositor

Carlos Perón Cano

Carlos Perón Cano neix a Madrid el 1976. Inicia els seus estudis de música als 10 anys amb el professor Manuel del Real. Continua estudiant amb professors com Adriana Marchinkova, Ana Baget, Manuel Guillén, Hermes Kriales i Ara Malikian. Realitza cursos internacionals amb mestres com Vartan Manoogian, Agustín León Ara, Ara Malikian, Lorand Fenyves, Ch.Bruggemann, Arcadi Futer, Oleg Lev, Liang Chai, Volkmar Holz, Boris Kuniev i Alexander Detisov. En l’àmbit de la composició ha assistit a cursos impartits per Mauricio Kagel i a conferències a càrrec de mestres com G.Ligeti, E.Fubini, K.Penderecki, Luis de Pablo, Klaus Huber, K.Stockhausen, H.W.Henze i Claudia Colombatti.

És concertí del Octeto de cuerdas de Madrid i 1r violí del Cuarteto de Cuerda “NeoTonarte”, i ha estat director de les corals Amadeo Vives (2001-2002)  i Federico Chueca de la Comunidad de Madrid (2002-2003), així com de l’Orquestra de cambra Jóvenes Virtuosos de la C.A.M., actuant al Teatro Monumental i a l’Auditorio Joaquín Rodrigo de Madrid, entre d’altres. També ha actuat com a concertí convidat a la Orquesta de cuerda “Arpista Ludovico” en el VI Concurso Internacional de Arpa “Arpista Ludovico” a San Lorenzo de El Escorial (Madrid, 2009). A més a més, es dedica a la composició, és membre de la SGAE, i la seva producció supera les 400 obres i més de 50 estrenes. La seva música està publicada a 18 editorials de diversos països occidentals.

Ha estrenat i dirigit les seves obres amb orquestres i grups com la Orquesta Filarmónica de Turín, la Orquesta Sinfónica de la compañía de Ópera de S.S. de los Reyes, la Orquestra de cambra Camerata Creativa, l’Orquestra de corda Jóvenes Virtuosos de la Comunidad de Madrid, la Orquesta de la Universidad Autónoma de Madrid, l’Orquestra de cambra Joaquín Turina, el Proyecto Guerrero, el Plural Ensemble, el Duo An-tifón, l’Ensemble Solistas de Sevilla, l’agrupació de cambra Arpista Ludovico, el Duo Alio Modo, el Quartet de trombons 2i2 i el Quartet de guitarres Terpsícore, així com la Coral Universitaria de Murcia.

Ha col·laborat amb mestres com Filippo Maria Bressan, Ananda Sukarlan, Maria Rosa Calvo-Manzano, Angel Luis Castaño, Iagoba Fanlo, Serjoud Kradjian, Manuel Miján, Jesús J. Librado, Duncan Gifford, Eugenio Tobalina, Joaquín Clerch, Pavel Crisan, Breno Ambrosini, Paul Meyer, Ros Marbà, Odon Alonso i Ara Malikian i ha escrit obres per a grups i solistes com Arirang Quintett (Berlín), Tantalus Guitar Quartet (Florida), Stelios/Vassilis Guitar Duo (Grècia), Marco Tamayo (guitarra-Austria), Miquel Bernat (percussió-Portugal), Harry Sparnaay (clarinet baix-Holanda), Eos Guitar Quartet (Suïssa), Castellani/Andriaccio Guitar Duo (NovaYork), Odeum Guitar Duo (California), Daisen-In Duo (percussió-Espanya) i Duo Bartok (2 violins-Espanya). Ha estat guardonat en el Concurso Jóvenes Compositores 2005 del CDMC (Centro para la Difusión de la Música Contemporánea).

Ha escrit diversos articles per la revista musical “Mundo Clásico”, així com diverses entrevistes (www.elimparcial.es), ha assistit al programa de RNE “Tertulia” amb els compositors Luis de Pablo i David del Puerto, i ha col·laborat com a assessor musical i d’imatge amb l’empresa Globomedia SA per a Antena 3 (televisió). Ha estudiat composició amb el compositor madrileny David del Puerto, treballant també amb els compositors Jesús Rueda i Joan Valent. Ha escrit la banda sonora pel cortometratge “Piedra angular” de la directora Mariola Lledó Tiedra (ECAM).

El 2018 ha estat premiat amb el Guardó Honorífic Nacional “Adalid de la Música” atorgat per l’associació Vocal Center (Espanya). A més ha estat locutor de ràdio als programes radiofònics “La porta de la piràmide”, “L’ull d’Horus”, “Fas Fatum” i “Món insólito radio” (Ona Diamant 98.3 FM).

Trombonista i compositor

Daniel Perpiñán

Professor de trombó a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)

Daniel Perpiñán (1978) va començar els seus estudis musicals a València i continuà la seva formació a la Guildhall School of Music and Drama de Londres. L’any 2000 ca començar a treballar a l’Orquestra Simfònica de Bilbao com a trombó solista, fins el 2012. Ha tocat amb la majoria d’orquestres espanyoles, així com amb importants formacions com la Mahler Chamber, l’Orchestra Mozart i l’Orquestra de Festival de Lucerna, sota la direcció de reconeguts directors.

Es un músic versàtil, a qui agrada explorar diferents àrees musicals. Ha realitzat enregistraments al costat d’artistes de jazz com Perico Sambeat, i també és molt actiu com a compositor i arranjador. En l’àmbit acadèmic, compta amb un Màster Universitari en Musicologia i Educació Musical per la Universitat Autònoma de Barcelona i un Postgrau en direcció orquestral al Centre Superior Katarina Gurska.

La seva faceta de director ha estat sempre present al llarg de la seva carrera. Ha dirigit formacions com el Grup de Metalls del Conservatori Superior de Música del País Basc, el Cor de Trombons de l’ESMUC, l’International Trombone Ensemble de l’ITF 2015, l’Aragon Brass Meeting o el European Brass Collective, grup internacional resident del festival Brucknertage de Sankt Florian (Àustria). També està al capdavant de la direcció artística del Nineties Trombone Ensemble. Ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Centre Superior Katarina Gurska en nombroses ocasions,i en el camp operístic ha dirigit a Eslovènia una producció de Les Noces de Fígaro de Mozart al capdavant de la Pehlivanian Opera Academy Orchestra.

El seu compromís amb l’educació és intens des de fa molts anys i segueix en l’intent. Ha estat convidat sovint per prestigioses institucions, per oferir classes magistrals. Ha treballat com a docent al Centre Superior de Música del País Basc (Musikene), al Conservatori Superior de Música d’Aragó (CSMA), al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona i a la Brass Academy Alacant. Des del 2006, és professor de trombó a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

Compositor, professor de música, director i clarinetista

Bart Picqueur

Director titular de la Koninklijke Harmonie Ste. Cecilia Zele (Bèlgica), professor de direcció a Gant i Ostend.

Bart Picqueur

(*1972 Zele, Belgium)

Bart Picqueur, compositor belga i director de banda simfònica, va realitzar els seus estudis musicals al Royal Conservatory of Music de Gant on va obtenir el títol superior de direcció i clarinet, així com el diploma pedagògic. Entre els seus professors cal destacar Dirk Brossé, Freddy Arteel, Fabrice Bollon i Francois Glorieux…

Actualment, és el director titular de la Koninklijke Harmonie Ste. Cecilia Zele. Amb aquesta banda ha guanyat diversos premis, incloent el 2n lloc en els premis nacionals de Bèlgica (primera divisió) el 2013.

Durant els darrers anys ha desenvolupat la seva carrera com a director i compositor en l’escena musical internacional. Ha dirigit diverses bandes professionals i amateurs a França, Espanya i Alemanya. Les seves obres han estat enregistrades per destacades orquestres com la Royal Band of the Belgian GuidesOsaka Municipal bandRundfunk Blasorchester LeipzigThe Dutch Royal Military band etc.

Com a supervisor musical ha enregistrat discos amb la Royal Band of the Belgian Guides, la Musikkapelle der Deutschen Bundeswehr y la RBO Leipzig.

A més de la seva faceta com a compositor i director, Bart Picqueur ensenya a joves directors com a professor a Gant i Ostend, i en diverses classes magistrals. Les obres de Bart Picqueur estan publicades per Beriato Music (Hal Leonard Group), BVT music, Golden River music, Brotons & Mercadal, Woodwindiana i pel seu propi segell: minorscalemusic.com

Bart Picqueur està casat amb la Prof. Dr. Ir. Anne-Mieke Poppe i és pare de quatre fills: Bo, Victor, Free i Roos.

1947

Josep Pla

Josep Miquel Pons

Josep Miquel Pons i Melià

1882 – 1960

Compositor, professor, clarinetista, pianista

Josep Prohens

Professor titular de composició del Conservatori Superior de Música i Dansa de les Illes Balears, d'on va ser director. President de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de les Illes Balears.

Josep Prohens Julià

Nascut el 1956 (a Felanitx – Mallorca) va començar a estudiar música als 6 anys amb Tomeu Artigues. A l’inici tocava el requint, després va passar al clarinet i com que a Mallorca no es podia estudiar la carrera completa de clarinet, només la de piano, va canviar a aquest instrument. Va estudiar amb Sor Catalina Rotger, Joan Moll i va acabar la carrera. Posteriorment va fer els estudis superiors de clarinet amb qui fou durant molts anys director de la Banda de Música de Felanitx Pascual V. Martínez. Un cop acabat el servei militar inicià els estudis de composició.

L’any 1986 va obtenir plaça de professor auxiliar d’harmonia al Conservatori de música de Palma, posteriorment obtingué la de professor de composició i l’any 1997 va ser elegit director del Conservatori professional de Música i Dansa de Balears. Durant aquests anys s’implantaren a Mallorca els estudis superiors, s’aconseguiren les extensions de les escoles de música i es construí l’actual edifici del carrer Capità Salom, que reuneix el conservatori professional i el superior. L’any 2001 fou nomenat acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma de Mallorca.

Al llarg de la seva carrera professional ha estat director del Conservatori Professional de Música i Dansa de les Illes Balears des de l’any 1997 fins al 1999. Ha estat director del Conservatori Superior de Música i Dansa de les Illes Balears on continua com a professor titular de composició musical.

Com a compositor ha creat obres per a orquestra, veu, cor, piano, orgue, guitarra i música de cambra. A més, ha enregistrat obres per a la RNE i en CDs com Amalgama, Freqüències i Elements.

També va ser professor de l’Escola de música Pare Aulí de Felanitx.

Name

Name

Name

Name

Name

Name

Name

Q

Compositor, pianista, director

Santiago Quinto

Professor d'harmonia, orquestra, anàlisi i informàtica musical al Conservatorio Profesional de Orihuela y director de la Unión Musical La Aurora de Albatera

Santiago Quinto Serna

Inicia la seva formació musical a la Sociedad “Unión Musical la Aurora” a la seva localitat natal, Albatera (Alacant). Més tard segueix els seus estudis al Conservatorio Superior de Murcia amb Manuel Seco de Arpe (composició), Mariano Melguizo (violoncel), Jacobo Ponce i Pilar Valero (piano) i José Luis López García (direcció d’orquestra).

Té el títol de professor de tuba i dels títols de Professor Superior de piano, violoncel, direcció d’orquestra (matrícula d’honor) i composició (premi extraordinari de final de carrera).

La seva producció musical, amb un catàleg de més de 80 obres, ocupen un lloc destacat les obres dedicades a la banda simfònica, am títols com: Suite Sencilla, Orión (peça obligada a la 1a secció del Certamen Nacional de Bandas de Murcia, 2005 i als Certámenes de las Diputaciones Provinciales de la Comunidad Valenciana, 2009), Nocturnal, Rapsodia Hernandiana, Variaciones para banda y Sinfonía Hamlet (peça obligada al 2º Certamen Internacional de Bandas de Torrevieja, 2008) i Espírito Galego, peça obligada als Certámes de la Federaciones Gallega y valenciana l’any 2014. Les seves obres s’han interpretat a Colòmbia, Estats Units, Holanda, Alemanya, Àustria, Itàlia, Portugal, etc. El 2008 rep l’encàrrec de la Junta de Moros y Cristianos de Elda per compondre l’obra obligada al Certamen de Bandas. El juliol del 2011 la Junta Central de Moros y Cristianos de Guardamar del Segura li dedica un homenatge celebrat durant el concert de les festes patronals d’aquesta localitat, amb un programa dedicat íntegrament a les seves obres. L’octubre del 2011 la Banda Sinfónica Portuguesa guanya el Certamen Internacional de Kerkrade (Holanda) amb una memorable interpretació de la Sinfonía Hamlet. Ha enregistrat diversos discos i algunes de les seves composicions estan publicades per les editorials espanyoles Omnes Bands, Piles, Rivera, Denes, Tot Per l’Aire, Brotons & Mercadal i l’holandesa Molenaar Editions. Habitualment és requerit com a jurat en Concursos de Composició i Interpretació.

Ha col·laborat amb i ha dirigit nombroses agrupacions musicals, com: Orquesta de Jóvenes Región de Murcia, Orquesta Sinfónica del Conservatorio de Murcia, Orquesta Sinfónica de Alicante, Banda Sinfónica Municipal de Alicante, Orquesta Ciutat D’Elx, Orquesta de Cámara de Cartagena, Cantores de la Primitiva Pasión de Orihuela, etc. Com a pianista forma part del Dúo Lutoslawsky i del Jazzindo Trio. Com a director de la Unión Musical la Aurora de Albatera ha aconseguit,  entre d’altres diversos premis, el 1r Premio als certamens provincials celebrats a Biar (1997), Bigastro (2000) y Elda (2002), 2n premi al Certamen Nacional de Campo de Criptana (1998) (Ciudad Real), 1r premi del Certamen de bandas de la Comunidad Valenciana, a Cheste (2002), 1r Premi en el 1er Certamen de bandas del Febrero Musical de Cox (2004), 1r Premi al LXI Certamen Nacional de Bandas “Ciudad de Cullera” (2009), aconsiguint a més en aquest Certamen el Premi al Millor Director. 1r premi i menció d’honor al XLII Certamen provincial de bandas celebrado en Redován (2013).

Actualment és professor d’harmonia, orquestra, anàlisi i informàtica musical al Conservatorio Profesional de Orihuela y director de la Unión Musical La Aurora de Albatera.

Name

Name

Name

Name

Name

R

Clarinetista, compositor, professor de clarinet

Jesús Rodríguez Picó

Compagina la seva activitat de compositor amb la pedagogia musical com a professor de clarinet y música de cambra a diferents escoles de música i al Conservatori Professional de Música de Badalona.

Nascut a Barcelona l’any 1953, Jesús Rodríguez Picó va realitzar els estudis musicals al Conservatori Superior de Música del Liceu, obtenint el títol Superior.

Instrumentista i compositor, va ampliar els estudis de clarinet a França, posteriorment es va familiaritzar amb el repertori de música contemporània, col·laborant com a clarinetista amb diversos grups de cambra. Entre els anys 1976 i 1990 va realitzar nombrosos concerts, difonent la música per a clarinet, estrenant i enregistrant obres de compositors contemporanis.

L’any 1976 inicia el seu catàleg d’obres, en les primeres composicions s’utilitzen alguns procediments flexibles com també noves grafies, és l’època de les Polisonia 1 i 2VoltApsû; també incorpora característiques que provenen del teatre musical com en Autour de la Lune obra estrenada pel pianista Jean-Pierre Dupuy.

A partir del 1979 prescindeix de les noves grafies, d’aquest any és la primera de les nombroses obres per a orquestra, La ciutat i les estrelles. A partir d’aquest moment les obres per a orquestra es succeeixen, a vegades conseqüències d’encàrrecs com el Concert  núm. 1 per a clarinet i orquestra o la Simfonia Americana (encàrrec de l’Orquestra Nacional de Espanya). Les obres per a orquestra  es poden distribuir en dos àmbits: el concertant, com els dos concerts per a clarinet i orquestra o Cadmos et Harmonie  per a guitarra i cordes, i les obres relacionades amb el poema simfònic com El lleó AfamatPluja Interior per a narrador i orquestra, Simfonia Anàbasi o Danses d’Ibèria (obra encàrrec de l’OBC).

Les nombroses obres de cambra son el resultat de l’amistat i col·laboració amb diferents instrumentistes, tenint una certa preferència les obres on intervenen el clarinet (conseqüència de l’amistat amb el clarinetista Josep Fuster) o el saxofon, com La Sonata Colombina per a clarinet i piano, La Sonata Marina per a saxofon i piano, VoltPreludi i dansaHoro (per a clarinet), Catul canta (per a baríton, clarinet i set instruments) etc.

Al catàleg es troben diverses obres que porten el títol de “Danses” (Danses d’Isaura, de Fedora, de Moriana, de Zaira, de Zora, d’Armilla) aquestes obres de cambra suggerides pel llibre d’Italo Calvino Le Città Invisibili, tenen el virtuosisme i el ritme com a elements comuns.

La primera obra escènica va ser l’òpera cambra  El paradís de les muntanyes text de Miquel Desclot a partir d’Alfred Jarry, estrenada el Teatre Lliure de Barcelona l’any 1998. Posteriorment va compondre altres obres escèniques  com Hotel OccidentUrbs, Vera.

Paral·lelament a la seva activitat de compositor, ha exercit la pedagogia musical com a professor de clarinet y música de cambra a diferents escoles de música i al Conservatori Professional de Música de Badalona. Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació com Ràdio Barcelona i diferents revistes especialitzades.  L’any 1987 va elaborar el projecte de l’emissora de música “Catalunya Música”, de la qual va ser cap de programes fins desembre de 1990. Un cop acabat aquest període va tornar a l’activitat pedagògica, afegint al catàleg nombroses obres concebudes per ser interpretades per estudiants de música, destaquen els diversos Fragments d’estiu, les cantates Dissabte matí i El partit del segle.

És autor del llibre Xavier Benguerel, obra y estilo, publicat per Idea Book.

directora, compositora, pianista

Gloria Isabel Ramos

Directora d’orquestra i compositora espanyola de trajectòria internacional

Gloria Isabel Ramos Triano, directora d’orquestra i compositora espanyola de trajectòria internacional. Estudis als Conservatoris de Tenerife, Barcelona, Zürich i Basilea, diplomes superiors de piano, composició i direcció d’orquestra, amb violoncel i oboè com instruments secundaris. Guanyadora de diversos premis de direcció d’orquestra:

Primer Premi del Concurs internacional de Cadaqués, com a l’única dona en ser premiada en aquest concurs, quedant desert el segon premi
Premi de direcció d’òpera al Concurs internacional de Besançon
Premi de l’orquestra al Concurs internacional de Brasov
Primer premi al Concurso Nacional de Granada

Directora titular i artística, entre d’altres, de la Orquesta de Córdoba 2001-2004, essent la primera dona a exercir aquest càrrec en una orquestra professional a Espanya, amb gran èxit de crítica i públic.

Com a directora convidada, ha dirigit concerts amb orquestres com la London Symphony OrchestraEnglish Chamber Orchestra, Orquestra Simfònica de Sant Petersburg, Orquestra de Cambra de Viena, Orquestra Simfònica Schleswig-Holstein, Orquestra Gulbenkian, Orquestra Filharmònica de Thüringen/Turíngia, Orquestra de la Ràdio de Leipzig, Orquesta Nacional de España, Orquesta Sinfónica de Tenerife, etc., dirigint en ocasions les seves pròpies obres, entre d’altres:

Abrazo del Agua, dirigint a la Orquesta de la RTVE, Madrid 2007
Las Flores del Mal, dirigint l’Ensemble de la ORCAM, Madrid, 2008
La Torre del Oro, dirigint la Real Orquesta Sinfónica de Sevilla, 2010

Entre d’altres guardons, ha rebut el «Ojo Crítico» de RNE, i «Mujer Canaria» del Orfeón La Paz de La Laguna.
Fundadora a Suïssa de l’orquestra Weltsaiten Sinfonietta, de la qual és directora titular i artística.
Intensa activitat compositiva des del 2009. Darreres estrenes d’obres corals a Suïssa, i als Estats Units de l’obra encàrrec per a gran orquestra simfònica, why?

Pianista i compositora

M. Rosa Ribas

M. Rosa Ribas i Monné, pianista i compositora nascuda a Barcelona. Realitzà els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música d’aquesta ciutat, obtenint els títols de piano, guitarra, solfeig i composició. Obtingué Menció d’Honor de fuga i els Premis d’Honor de piano, música de cambra, harmonia i composició. El 1980 fou premiada al concurs de composició “Francesc Basil” de Figueres per l’obra de piano Tema variant, el 1998 l’Associació Catalana de la Dona li atorgà el 1r Premi de Música “Caterina Albert i Paradís” pel lied El bes i el 2009 se li concedeix el 1r Premi de Composició “Ciutat de Sant Cugat” per l’obra Dotze haikús japonesos, per a veu i piano amb, versió catalana de Jordi Coca. Recentment ha enregistrat el disc “Les ales del vent” amb poesies de Màrius Torres musicades per ella.

Fou deixeble de Sofia Puche, Xavier Montsalvatge i Antoni Ros Marbà. De Carles Guinovart rebé coneixements de música contemporània i amb Paul Schilhawsky treballà específicament l’acompanyament del lied. Ha ampliat la seva formació amb nombrosos cursos i seminaris de prestigiosos músics com ara Rosalyn Tureck, Paul Badura Skoda o Witold Lutoslawsky, entre d’altres.

La seva activitat artística se centra tant en la interpretació com en la composició. Com a pianista forma duo amb la soprano M. Àngels Miró, amb la qual ha fet nombrosos concerts, dedicant especial atenció a la música catalana contemporània. També presenta i interpreta, juntament amb la mencionada soprano, un concert de lieder i de piano dedicat a les dones compositores. Del seu extens catàleg cal destacar la música pianística i, molt especialment, les cançons sobre textos del poeta Màrius Torres. Les seves obres han estat interpretades a diversos països d’Europa i als EUA, Mèxic i Japó.

És professora de piano del mencionat conservatori on, a més de dur a terme la seva tasca docent, ha estat l’organitzadora d’un fons de partitures de piano d’autors catalans per a la biblioteca del Centre. Al mateix temps organitza periòdicament concerts monogràfics interpretats pels alumnes del Conservatori per a donar a conèixer aquestes composicions. Des de l’any 1980 és membre de l’Associació Catalana de Compositors.

Trompista, compositor

Enrique Rodilla

Trompa solista de la Banda Simfònica Municipal d’Alacant.

Enrique Rodilla Navarro neix a Llíria (València), on comença la seva formació musical a la Banda Primitiva. Realitza els estudis de grau mitjà de trompa al Conservatori Superior de València amb D.J.J. Llimerà i de grau superior al Conservatori “Óscar Esplà” d’Alacant amb Roberto Trinidad. Posteriorment perfecciona els seus estudis de trompa i trompa natural amb el mestre D. Vicente Zarzo.

Des de 1984 és trompa solista de la Banda Simfònica Municipal d’Alacant. Ha realitzat nombrosos concerts com a solista destacant els realitzats al Palau de la Música de València, Teatre Principal d’Alacant etc. Tanmateix ha col·laborat amb la Orquesta de Astúries, Orquesta de Valladolid, ONE, Orquestra Simfònica de València, Het Gelders Orkest d’Hollanda…

Està en possessió del Premi de Grau Superior en l’especialitat de Trompa i dels Premis d’interpretació de la Societat de Concerts d’Alacant i el “Óscar Esplà”.

Com a professor imparteix diversos cursos de perfeccionament, entre els quals, el que realitza a la Universitat d’Alacant. Ha realitzat estudis d’harmonia, contrapunt, fuga i composició amb els mestres M. Bernà, D. Francisco Amat i de direcció amb els mestres Vicente Spiteri i José María Cervera Collado.

En el terreny de la composició ha escrit obres per a diversos grups de cambra. Entre les seves obres per a grans conjunts destaquen: Eunice, Poema simfònic per a banda, Elegía, per a banda simfònica i narrador, Sabat, Concert per a trompa i orquestra.

Compositor i pianista

Antonio Rozas

Antonio Rozas Matabuena

(*1940, Cuevas de Amaya, Burgos)

Nascut a Cuevas de Amaya (Burgos) el 1940. Va començar els seus estudis musicals cap als 20 anys a l’aleshores Conservatorio Municipal de Burgos, amb el professor de piano Jacinto Sarmiento. En poc temps va completar els estudis necessaris per a obtenir el títol professional de piano, realitzant els exàmens a Santander i a Madrid. Més tard estudia composició al Conservatorio Superior de Málaga.

Va completar els estudis d’harmonia i composició amb E. Vélez (Santander), F. Calés, R. Alís, A. García Abril (Madrid), C. Bernaola (Granada), J. Andreu (Málaga) i el perfeccionament de piano amb J. Alfonso (Madrid) i M. Díaz Criado (Màlaga). Actualment és Professor Titular a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universidad de Málaga.

El número de obras compuestas es considerable, abarcando gran variedad de géneros y estilos. Entre ellas se encuentran cinco Sinfonías, dos Poemas Sinfónicos, Conciertos, obras Corales, para Banda, Música de Cámara y la Opera “El Milagro de Zamarrilla”.

Name

Name

Name

Name

Name

Name

Name

S

Compositor, creador d'àudio interactiu, productor musical

Damian Sánchez

Premiat compositor, també per a mitjans audiovisuals. Realitza bandes sonores per a curtmetratges, documentals, pel·lícules i anuncis publicitaris. Compositor i director d'àudio a Crema Estudio Madrid.

Damián Sánchez Aviñó neix a Madrid el 1987. Als 8 anys comença els seus estudis de piano en el Conservatorio Profesional “Jose Iturbi” de València, conservatori en el qual, cinc anys més tard, comença també els estudis de percussió. Finalitza ambdues especialitats el 2006.

L’any 2005 fa els seus primers passos com a compositor i compon la música pel curtmetratge  “LaCorbataDeLorenzo.com”, fet que li ofereix una magnífica oportunitat per a començar a treballar en el món audiovisual, i també edita la seva primera obra Cuento de Hadas per a marimba.

L’any 2007 inicia els estudis superiores de música en l’especialitat de composició en el Conservatorio Superior de Música “Salvador Seguí” de Castelló, on estudia amb compositors de renom com Claudia Montero i Ferrer Ferran.

L’any 2008 compon la seva primera banda sonora per a la pel·lícula, “ZHAO”, per la qual és nominat a “Millor Música Original” en els “XI Premis Tirant” de l’audiovisual valencià.

Ha realitzat diversos cursos, tant de composició como de composició per a mitjans audiovisuals, en els quals ha rebut classes de compositors com Leonardo Balada, Arnau Bataller i Christopher Lennertz, entre d’altres.

Ha guanyat el I Concurs Internacional de Composició “Sincronic” de Lleida amb l’obra Sueño y Esperanza.

En la seva breu trajectòria té gran part del seu catàleg publicat per diverses editorials espanyoles, ha realitzat bandes sonores per a més d’una vintena de curtmetratges, documentals, pel·lícules i anuncis publicitaris, a Espanya, Estats Units i Canadà, i ha publicat diversos treballs discogràfics com a productor musical.

És compositor i director d’àudio a Crema, un estudi a Madrid, creadors de l’esperada aventura multijugador de captura de criatures Temtem i el ben rebut rogue-lite FPS ambientat a Egipte Immortal Redneck.
Alguns projectes interactius previs inclouen Rise and Shine, Blues and Bullets i l’aclamat GRIS (add. sound) entre d’altres.

A l’àmbit de les arts escèniques, ha estat guardonat amb el premi a millor composició per a espectacle escènic als prestigiosos Premis Max, pel seu treball a Mulïer.

Fagotista, compositor

Salvador Sanchis

Fagot solista a l'Orquestra del Palau de les Arts de València. La seva producció musical engloba tant obres pròpies com diverses adaptacions dels grans compositors per a agrupacions de cambra de vent.

Salvador Sanchis Durà

(*1975)

Va estudiar a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Viena. Ha rebut diferents premis en la seva especialitat, com el de les Juventudes musicales de España en la modalitat de vent fusta. Ha realitzat concerts de música de cambra i com a solista en nombrosos països, destacant la seva gran tasca en la música contemporània on ha participat en nombrosos festivals per tot el món estrenant diferents obres dedicades ex professo.

Paral·lelament ha realitzat cursos d’orquestració, anàlisi de la música del segle XX i composició amb diversos professors, destacant Andre Douw i Marian Didu, entre d’altres.

Té editats llibres d’exercicis de perfeccionament i estudis per a fagot a l’editorial Rivera música, a més ha escrit diverses composicions especialitzades sobretot per a vent, algunes de les quals han estat estrenades en els principals auditoris valencians com el Palau de la Música i el Palau de les Arts. La seva tasca d’investigació l’ha portat a descobrir i editar música inèdita per a vent de Vicente Martín i Soler.

En 1992 va obtenir la plaça de fagot co-principal a la Orquesta Sinfónica de Galicia, essent-ne membre fundador; el 1995 la plaça de solista a l’Orquestra de València; des de 1996 forma part del Quintet Cuesta amb seu a València, el 2006 passa a ser fagot solista de l’Orquestra del Palau de les Arts (Orquestra de la Comunitat Valenciana), posició que actualment ocupa, elegit pel gran mestre Lorin Mazel, i on ha treballat sota la direcció de mestres com Zubin Metha, Ricardo Chally, Valery Guerguiev, Georges Prêtre, Gianandrea Nosseda, entre d’altres grans de la direcció artística.

Al camp pedagògic té una àmplia experiència, havent estat professor al Conservatori Superior de Música d’Aragó (CSMA), així com professor actualment en excedència de l’Escola Superior de Música de Catalunya, ESMUC. També és professor de ESMAR (Escuela Superior de Música de Alto Rendimiento). Té editats diversos llibres d’exercicis de perfeccionament per a fagot, a més de diverses composicions pròpies per a aquest instrument tant de música de cambra com a peces de solo-concert. És convidat amb regularitat a impartir classes magistrals i recitals a importants institucions musicals d’Europa i Amèrica.

Els seus enregistraments inclouen més d’una vintena de discos amb la majoria del repertori de quintet de vent, a més de diverses gravacions com a solista.

La seva producció musical engloba tant obres pròpies com diverses adaptacions dels grans compositors per a agrupacions de cambra de vent.

Saxofonista, compositor, pedagog

José Joaquín Sanjuán

Professor del Conservatori Professional de Música i Dansa de Menorca

(*Alacant, 1974)

José Joaquín Sanjuán començà els estudis de música amb l’especialitat de saxòfon al Conservatori “Ruperto Chapí” de Villena, amb els professors Javier de la Vega i José Luna Martínez, on va obtenir el Títol de Professor. Paral·lelament cursà estudis de piano al mateix conservatori. L’any 2000 obtingué plaça per accedir al Conservatori Superior “Joaquin Rodrigo” de València, on acabà el Grau Superior de saxo amb les més altes qualificacions. Al mateix temps va perfeccionar els estudis al International London Centre Allegro de València amb el professor Javier de la Vega

Del 1997 al 2003, va formar part de la Banda Municipal “Ciutat d´Elx”.

Com a solista ha realitzat concerts a la sala de concerts del diari Levante de València, a la Facultat de Filosofia i Lletres de València, així com a l’Auditori de la Facultat de Ciències de València. Ha col·laborat amb l’Orquestra del Conservatori de Menorca amb el musical West Side Story al Teatre Principal de Maó, el febrer del 2008. Ha realitzat cursos d’altres especialitats com anàlisi i harmonia amb Emilio Molina, llenguatge musical amb Victor Solé, pedagogia musical amb Wolfgang Hartmann, professor de la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena, de l’Orff Institute i del Conservatori de Klagenfurt i amb Diego Latorre i Ramon Lluch.

El 2001 realitzà el Curs d’Adaptació Pedagògica a la Universitat Politècnica de Catalunya.

El 2003 va realitzar diferents enregistraments amb la Banda Municipal d’Elx i amb el quartet “Anacarsis de València, al disc “Master Sax” amb obres dedicades a Javier de la Vega. Ha format part de diferents ensembles de saxòfons i conjunts instrumentals, així com de la “Menorca Swing Band”, dirigida per Lou Deach.

En la faceta docent, ha format part del claustre de professors del Conservatori Professional d’Eivissa i Formentera. Actualment i des del 2006 forma part del claustre de professors del Conservatori Professional de Música i Dansa de Menorca amb l’especialitat de llenguatge musical, impartint saxo des del curs 08/09, i guanyant per oposició la plaça de saxòfon el 2009.

En la faceta de compositor cal destacar les composicions estrenades amb el Ballet d’Inma Cortés d’Alcoi, el 1998 amb la composició “Sàhara” i el 2004 amb la composició “Als Joglars”(fanfàrria per a dolçaines, percussió i metalls). Així com, “Jerusalem, Terra Santa” gravada en el CD del III Congrés Nacional de Música Festera de la UNDEFF, el pasdoble “Lluís Amat” estrenat per la Banda Municipal d’Alacant l’any 1998. Ha compost “Primavera d’hivern, Sonatina per a saxo alt i piano” (dedicada a Javier de la Vega) i actualment “Impressions còsmiques” obra per a saxo alt i electroacústica, basada en l’harmonia de les esferes.

guitarrista i compositora

Rebeca Santiago

Professora de guitarra del Conservatorio de Música Esteban Sánchez de Mérida

Guitarrista i compositora, finalitza els seus estudis superiors en l’especialitat de guitarra al Conservatorio Superior de Música de Badajoz sota la directriu d’Evaristo Valenti amb les màximes qualificacions, a més de realitzar estudis de Contrapunto, Fuga i Composició amb Domingo Sánchez i cant amb la professora María Coronada Herrera. Durant la seva formació ha rebut consells de grans mestres com David Russell, Carles Trepat, Manuel Barrueco, Ricardo Gallén, Cristóbal Halffter, Antón García Abril, Tomás Marco, José Zárate…

S’han estrenat diverses obres del seu catàleg compositiu, destacant Trece (1998) per a saxòfon tenor, un cicle de cançons per a piano i veu (2000-02), Chant (2005) per a violoncel, Palabras (2006) per a cor femení i mixt, editada en disc i interpretada pel grup Amadeus i VokalArt a diversos punts de la geografia nacional, De sombras (2007) per a veus femenines, encàrrec del grup Simile i interpretada pel grup vocal canari Ensemble XXI, Psalmus (2006) per a cor mixt, estrenada per Lux Contemporánea a la Fundación Juan March, Saudade per a cor mixt (2017) encàrrec del Ensemble vocal francès Soli-Tutti dirigit per Denis Gautheyrie pel projecte Fronte(i)ra i la seva obra per a Ensemble Si yo pudiera morder la tierra toda, encarregada pel grup Cosmos 21. Les seves obres s’han interpretat entre d’altres, al Teatro López de Ayala i al Meiac de Badajoz, la Fundación Juan March i el Círculo de Bellas Artes de Madrid, Aranjuez, San Lorenzo del Escorial, Salamanca, Santa Cruz de Tenerife, Lisboa, Castelo Branco, París, Basilea, Kuala Lumpur i altres escenaris de la geografia nacional i internacional.

És membre fundadora de l’Asociación de Compositores de Extremadura, apareixent a l’estudi crític i el catàleg: “Compositoras Españolas. La creación musical femenina desde la Edad Media hasta la actualidad” del Centro de Documentación de Música y Danza – INAEM, Madrid, 2008, així com en el llibre de Manuel Miján: El saxofón “clásico” en España. Repertorio General de Obras y autores, publicat per Rivera Editores, Valencia, el 2009, a més de Para el Piano, Badajoz, Editora Regional de Extremadura, 2014. La seva obra està editada a Gehrmans Musikförlag i Brotons & Mercadal.

Directora musical i integrant del grup vocal Lux Contemporánea, projecte musical per a l’estudi i la difusió de la música contemporània, amb el que ha realitzat concerts per diversos punts de la geografia espanyola i portuguesa, destacat la seva participació en diferents festivals i el seu concert amb la Fundación Juan March on va inaugurar l’exposició MAXImin, tendencias de máxima minimización en el Arte Contemporáneo, en 2008, retransmès en directe per Radio Clásica de RNE, amb motivo del qual Tomás Marco va destacar:

“(…) em sembla particularment exemplar el cas de la jove compositora extremenya Rebeca Santiago que ja pot considerar-se com una de les figures més interesants de la seva generació”.

Dins els seus propers projectes cal destacar l’estrena el novembre de 2021 de l’obra Y el silencio era el aire de Sergio Blardony amb l’Orquesta de Extremadura (OEX) dirigida per Andrés Salado i l’estrena a càrrec de Carlos Galán i el grup Cosmos 21 de la seva obra Si yo pudiera morder la tierra toda per a flauta alto, clarinet, saxòfon tenor, piano, violí i violoncel.

Des de l’any 2002 és professora de guitarra del Conservatorio de Música Esteban Sánchez de Mérida, del que fou directora entre els anys 2011-15. Interessada en la poesia i la pintura, intenta reunir diferents dimensions com a forma de comprensió de la realitat, forçant l’aparició d’allò que resta sota la superfície.

1930-2008

Josep Solà

Polifacètic compositor de Mollet del Vallès, cultivador de quasi tots els gèneres musicals.

Josep Solà i Sànchez va néixer  el 18 d’agost de 1930 a Mollet del Vallès (Vallès Oriental) i va morir a la seva ciutat natal el dia 23 de març de 2008.

Polifacètic compositor, cultivador de quasi tots els gèneres musicals: ballables (mambos i cançons), música pel cinema (60 films), TV, corals, simfònic (en aquests moments hi ha al mercat un CD amb la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya on podem trobar part de la seva producció en aquest camp). En el món de la cobla ha compost una cinquantena de sardanes i obres per a cobla (on també podem trobar un recent CD amb la darrera producció). Té importants premis en certàmens com Ceret, Banyoles, etc.

A la Mostra de València de l’any 2000 se li va atorgar un premi com a reconeixement per la seva feina. El 2001 se li va entregar la Medalla de la Ciutat de Mollet, i el 2002 se li va posar el seu nom a una plaça d’aquesta localitat.

 

Foto Biografia: 1948, estudiava el violí

Violinista, pedagog, investigador, arranjador

Oksana Solovieva

Violinista de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, vice-presidenta de ESTA España.

Nascuda a St. Petersburg, Rússia, Oksana Solovieva estudia violí a E.E.U.U. amb Zinadia Gilels al Conservatori de Boston i a la Longy School of Music, Cambridge amb Joseph Silverstein, on obté el títol de Graduat Superior amb Premi d’Honor i el Premi “Concerto Competition”. L’any 2003 obté el diploma de Màster en Música a la Universitat d’Indiana, Bloomington, E.E.U.U. amb Nelli Shkolnikova.

Ha estat solista i concertino en nombrosos festivals internacionals, treballant sota la batuta de directors com M. Rostropovich, C. Eschenbach, Y. Temirkanov, C. von Dohnanyi, D. Sitkovetsky, J. Levine, K. Mazur, S. Ozawa, M. T. Thomas, P. Yarvi i V. Gergiev.

Oksana Solovieva té una àmplia experiència concertística com a solista i músic de cambra, i des de 2003 és component de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Com a professora de violí i música de cambra Oksana Solovieva ha impartit classes a l’ESMUC i al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, al Conservatori Superior de Saragossa i imparteix àmpliament classes magistrals per a diferents nivells, sovint especialitzant-se en fragments orquestrals.

L’any 2017 amb la seva tesi ¨Ensenyament del violí a estudiants de nivell superior: l’analogia i els beneficis d’un enfocament vocal¨ Oksana Solovieva obté el títol de Doctora per la Universitat Rovira i Virgili¨, Tarragona, Espanya. El seu interès especial és la pedagogia i la seva història i el seu futur.

Compositor, pedagog

Mateo Soto

Professor de Fonaments de Composició al Conservatori de Cartagena i cap del departament de Teoria i Història de la Música.

Mateo Soto neix el 1972 a Cartagena, Espanya, on inicia els seus estudis de viola i piano. Estudia Composició al Conservatorio Superior “Manuel Massotti Littel” de Múrcia amb Manuel Seco de Arpe, obtenint el Premio Extraordinario Fin de Carrera. Agraeix també l’ajuda i els savis consells de Salvador Brotons, Tomás Marco i Antón García Abril.

Entre els premis rebuts destaquen el 2n Premi SGAE 1993 per a Joves Compositors de la Societat d’Autors i Editors, el 2n Premi Frederic Mompou per a Joves Compositors de Joventuts Musicals de Barcelona i la Tribuna de Joves Compositors 1997 de la Fundación Juan March de Madrid.

La majoria de les seves obres han estat encarregades i estrenades per intèrprets de l’alçada de Leonel Morales, Albert Nieto, Sussanne Kessel, Gabriel Escudero Braquehais, Paolo Carlini, Manuel Miján, Jesús Villa Rojo, José María Santandreu, Trio Mompou, Quartetto Bernini, Quatuor Tana, Spanish Brass Luur Metalls, Concertus Novo, Grupo LIM, Columbus Ohio Discovery Ensemble, London Chamber Group, Orquesta de Cámara de Cartagena, Orquesta de Jóvenes de la Región de Murcia, Orquesta de la Universidad Autónoma de Aguascalientes (Mèxic), Orquesta de Montecatini Terme (Itàlia), Moscow Symphony Orchestra, etc.

Ha participat en nombrosos festivals i cicles com: Mayo Musical de Murcia, Festival de Música del Siglo XX de Bilbao, Festival Internacional de Música de Castilla La Mancha, Fundación Juan March de Madrid, Ciclos del Centro Reina Sofía CDMC, Ciclo de Cámara y Polifonía del Auditorio Nacional, Festival Internacional de Orquestas de Jóvenes de Murcia, Cicles del Conway Hall (Londres), Festival Musicale de Montecatini Terme (Itàlia), etc.

Gran part de les seves obres han estat enregistrades i emeses per RNE (Radio Clásica) i entre els seus editors trobem: EMEC (Editorial de Música Española Contemporánea), Fundación Juan March, Piles, Brotons & Mercadal, Musicvall, Edizioni Sconfinarte (Itàlia) y Donemus (Holanda).

Ha estat professor al Conservatorio “Ruperto Chapí” de Elda i Conservatorio Superior “Manuel Massotti Littel” de Múrcia. Actualment és professor de Fonaments de Composició al Conservatori de Cartagena i cap del departament de Teoria i Història de la Música.

Director, compositor, arranjador, clarinetista

Svilen Simeonov

Director titular de Sofia Sinfonietta Symphony Orchestra i Vidin State Filharmony (Bulgària)

Name

Name

Name

Name

T

Villarreal, 1852 – Barcelona, 1909

Francisco Tárrega

Guitarrista i compositor

Francisco Tárrega Eixea

Compositor i guitarrista espanyol nascut a Villarreal (Castelló) el 21 de novembre de 1852. Un accident durant la seva infància li va malmetre els ulls i el seu pare, pensant que podria perdre completament la vista, es va traslladar a Castelló perquè assistís a classes de música i pogués guanyar-se la vida com a músic.

Va entrar al Conservatorio de Madrid el 1874, on va estudiar composició amb Emilio Arrieta. A finals de 1870, ja ensenyava guitarra i feia concerts amb regularitat. Virtuós del seu instrument, era conegut com el “Sarasate de la guitarra”. El 1880 va realitzar recitals a París i Londres.

Va realitzar diverses gires: Perpinyà, Cadis, Niça, Mallorca, París, València, entre d’altres. A València va conèixer Conxa Martínez, viuda rica que esdevindrà la seva mecenes, facilitant-li una casa a Barcelona a ell i a la seva família. Allà és on Tárrega va compondre la majoria de les seves obres més famoses.

Tornant d’un viatge a Granada va escriure el tremolo Recuerdos de la Alhambra, i estant a Algèria es va inspirar per a compondre Danza Mora. Allà va conèixer el compositor Saint-Saens i més tard, a Sevilla, va escriure la majoria dels seus Estudios, dedicant al seu apreciat amic i compositor Bretón la bella composició Capricho Árabe. Es va instal·lar a Barcelona el 1885, i allà va morir el 15 de desembre de 1909.

Apart de les seves obres originals per a guitarra, va arranjar peces d’altres autors per a aquest instrument, com obres de Beethoven, Chopin i Mendelssohn. És considerat el  creador dels fonaments de la tècnica de la guitarra clàssica del segle XX i de l’interès creixent per la guitarra com a instrument de recital.

Pianista, investigador, compositor

Víctor Trescolí

Catedràtic de repertori amb piano per a instruments al Conservatori Superior de Música de València. Especialista en Toy piano.

Víctor Trescolí Sanz, pianista amb especial interès en presentar el repertori tradicional així com el més actual dedicat a l’instrument. Màster en interpretació pel Conservatorium van Amsterdam (CVA) i Màster per la Universitat Politècnica de València (UPV). Entre els seus professors es troben Brenno Ambrosini, David Kuyken, Hakon Austbo i Ralph van Raat. Guardonat per la fundació Jaques Vonk (Holanda) i becat per l’IVM (Culturarts) i el Ministeri de Cultura d’Espanya, primer premi en el Concurs de Cambra de l’Acadèmia Valenciana de la Música. Víctor es pianista i director artístic de Grup Mixtour. A part de recitals en solitari, Víctor ha col•laborat amb agrupacions com Avlitria ensemble, CVA-New Muziek ensemble (Harry Sparnaay), Espai Sonor, Alart Quartet,  Sorolla ensemble, forma duet amb el pianista Xavier Torres, també duet amb el violoncel•lista Josep Trescolí i amb el percussionista Sisco Aparici, i ha participat en Festival Punto de Encuentro, Nits d´Aielo i Art, Ensems, Off_Herzios, Mostra Sonora de Sueca, Festival de música contemporánea de Córdoba, entre d’altres.

En la seua tasca investigadora Víctor presenta diversos estudis, entre ells destaquen el “Dies Irae en Rachmaninov”, estudi sobre la interpretació de la Música Callada de F. Mompou (“SILENT MUSIC: Federico Mompou’s Música Callada”. CVA Research Symposium 2010, The Netherlands), “Toy piano, juguete e instrumento” (estudi sobre la història, interpretació i repertori per a piano de joguet). Víctor s’interessa pel Toy piano (piano de juguete) amb que empren un camí cap a un món desconegut i sorprenent. La seua primera feina es buscar i agrupar aquelles peces originals escrites per a este instrument, aplegant a recopilar un gran nombre d’obres de diferents compositors, començant per la primera peça escrita, la coneguda Suite for Toy piano de John Cage.

Entre tots els projectes realitzats amb el Toy piano, les estrenes pròpies, i les nombroses col•laboracions amb artistes sonors i compositors, cal destacar el projecte monogràfic sobre el compositor Austríac Karlheinz Essl, realitzat en 2012 baix la tutela de la UPV, amb el propi compositor, amb música per a piano, Toy piano y electrònica. Projecte que culmina en “Not a Toy” CD gravació editat en el segell Audiotalaia (Netlabel). En 2013, Víctor, publica un disc eclèctic amb música pròpia per a pianos de joguet, en el segell Gadgad Music, baix el títol Toy piano project: Sons Petits. Víctor Ha estrenat obres de Carlos D. Perales y Karlheinz Essl. Víctor ha estat professor al CSMCLM (Conservatorio Superior de Música de Castilla-La Mancha), Conservatori Superior de Música de Castelló de la Plana i actualment és catedràtic de repertori amb piano per a instruments al Conservatori Superior de Música de València.

Guitarrista, compositor

Gaetano Troccoli

Gaetano Troccoli estudià guitarra amb Maurizio Preda i es va graduar al Conservatori “G. Verdi” a Milà. També es graduà en Paleografia i Filolologia Musical a la Universitat de Pavia.

És professor d’educació musical des de fa anys, começà ensenyant guitarra clàssica l’any 1994 al Istituto Superiore di Studi Musicali “Franco Vittadini” a Pavia i des del 1997 també és professor al Liceo Musicale “A. Cairoli” a Pavia.

Ha ofert nombrosos concerts, també formant part de diferents conjunts de cambra. Amb el sextet de guitarres Concordia Chordis ha realitzat els següents enregistraments: Live in Varese, Six Christmas Strings, Tacaa sul mur, Modest Moussorgsky – Quadres d’una exposició (amb el seu propi arranjament per a trio de guitarra).  També és autor de diverses obres vocals, composicions per a guitarra sola i per a diferents formacions (d’entre les quals destaca el Concert i Fantasia per a guitarra i orquestra).

Moltes de les seves obres han estat publicades a Itàlia, Bèlgica, França, Espanya i Alemanya.

Foto 1: FranzPelliza.it

Violinista, compositor, arranjador

Dan Turcanu

Col·labora activament amb músics d'arreu del món (professionals, estudiants i aficionats). El seu objectiu principal és oferir un ampli catàleg de partitures musicals.

Dan Turcanu va néixer a Chisinau, Moldàvia, el 1985 i fou repatriat a Bucarest, Romania, el 1994. Els seus estudis a l’Escola Nacional de Música George Enescu van ajudar-lo en el seu creixement com a violinista i van despertar el compositor que duia dins, gràcies a la seva formació en harmonia, anàlisi melòdica i instrumentació orquestral. Més tard, Dan estudià a la Universitat Nacional de Música de Bucarest, on es formà en composició sota el mestratge de Nicolae Coman, defensor d’un desenvolupament profund i atent a les subtileses harmòniques. Altres persones que han influït en la seva formació com a compositor han estat Dan Dediu, amb les seves lliçons sobre la forma i l’estructura de les melodies i Dan Buciu que va despertar el seu interès pels modes i les harmonies de la música popular romanesa.

Algunes de les seves obres de cambra han estat premiades en concursos nacionals, inclosos: “6 Pieces in Romanian Style” (Liviu Comes Composition Competition 2008- 3r premi); “Fantasia for Violin solo” (Liviu Comes Composition Competition 2010 – Premi especial); “Ballade for Violin and Piano” (Mihail Jora Composition Competition  2009  – 3r premi); “5 songs for Voice and Piano” (Mihail Jora Composition Competition 2010 – 3r premi); “Adagio” (National Competition for Choral Writing 2009 – 3r premi).

Després de graduar-se, Dan realitzà pràctiques al Parc Històric Nacional de Sitka, Alaska, on se li encarregà refer, completar i traduir llibres i partitures eslaves ortodoxes pertanyents a l’església missionera russa, aportades per la colònia imperial russa del segle XVIII.

Entre el 2012 i el 2016, visqué i treballà als Emirats Àrabs Units, on també va crear l’Al Ain Chamber Orchestra. Fou en aquest període quan la seva creativitat i enginy començaren a florir en els seus arranjaments. També fou en aquest moment que va conèixer el món místic de la música àrab.

Les seves obres se centren principalment en la música de cambra. Afavoreix sempre el virtuosisme expressiu, buscant instrumentacions orgàniques inusuals, desafiant sovint les capacitats dels intèrprets. Els temes que sovint es troben a la seva música solen ser els somnis, la meditació, els riures i la ironia, l’ansietat i la pena, la fascinació per l’esperit humà, les cultures i la natura. La major part de la seva música gravita cap a melodies senzilles, modes neoclàssics, experiments harmònics i tocs propers a l’esperit i caràcter de la dansa.

Fins ara ha compost centenars de peces per a estudiants, aficionats i professionals, des de peces per a solo fins a peces orquestrals, des de repertoris clàssics fins a música tradicional d’orient a oest. Actualment segueix component noves obres.

Name

Name

Name

Name

Name

Name

Name

Name

U

Name

Name

Name

Name

Name

Name

V

Compositor, director, catedràtic

Andrés Valero-Castells

Catedràtic al Conservatori Superior "J. Rodrigo" de València, Acadèmic de la M.I. Acadèmia de la Música Valenciana. Director de la Banda Municipal de A Coruña.

(Silla, 1973)

Completa la seua formació als Conservatoris Superiors de València i Múrcia, on es titula en huit especialitats, quatre de les quals amb Menció d’Honor i Premi Extraordinari Final de Carrera en Composició. Entre el seu professorat hi destaca R. Ramos, L. Balada, E. García Asensio, E. Cifre, M. Galduf, F. Tamarit, J. Mª Vives, o V. Campos. Ha assistit a nombrosos cursos de perfeccionament i de postgrau. Ha obtingut el Diploma d’Estudis Avançats (D.E.A.) per la Universitat Catòlica de València.

És catedràtic de Composició al Conservatori Superior «J. Rodrigo» de València des de 2004.

Ha rebut importants premis i distincions. Les seues obres han estat interpretades a molts països d’Europa, com també als EUA, el Canadà, l’Argentina, Puerto Rico, Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Mèxic, Japó, Corea, Singapur, Hong Kong, Turquia, Australia, o Xina. Ha rebut encàrrecs de vàries institucions, així com d’importants conjunts i solistes. Les seues partitures han estat editades a Espanya, França, Suïssa, i els EUA. Compta amb una extensa discografia publicada a Espanya, Noruega, França, Suïssa, Holanda, Portugal, Polònia, els EUA, i el Japó.

Ha format part com a membre directiu de l’Associació de Compositors Simfònics Valencians, i ha estat compositor resident del Festival Internacional Spanish Brass (Alzira, 2005), de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (2005-06), del “I Festival en Escalera” (Abanilla, 2021), i del Festival Brassurround (Torrent, 2022). És el primer compositor viu del qual s’ha interpretat una obra en el Palau de les Arts Reina Sofia de València (2006). Pertany a la M. I. Acadèmia de la Música Valenciana.

Compositor, trompetista i pianista

Victor Vallés

Actualment és cap del departament de Composició i Instrumentació del Conservatori de Dénia i director de la Unió Musical d'Ondara. Premiat en nombrosos concursos de composició, les seves obres han sigut interpretades en festivals internacionals importants.

Víctor Vallés Fornet neix a Vergel (Alacant) el 1984. Estudia trompeta, piano i composició, obtenint el Premi Extraordinari Final de Carrera al CSM de València i realitzant un treball de recerca publicat a la revista especialitzada en música contemporània Espacio Sonoro. El 2010 finalitza el Màster de Música a la UPV amb un treball de recerca sobre Carmelo A. Bernaola. Estudia adreça amb José R. Pascual-Vilaplana (durant 4 anys).

Obres seves han estat interpretades a Festivals a França, Argentina, Portugal i Espanya, destacant: “Punt de Trobada”, “Spanish Brass Alzira”, “Brassurround Torrent”, “Temporada Avuí Música”, “Ensems”… estrenant obres a els mateixos, intèrprets de la talla de Josep Fuster, Vicent López, Amors Grup de Percussió, SBLM, Quintet Costa, Art of Brass València, Bandes Municipals de València, Mallorca i Bilbao…

Algunes d’aquestes obres estan registrades tant a Cd, com a partitura a les editorials Al Port, Brotons & Mercadal, B&M Llevant, Omnes Band, Piles, MusicVall i l’editorial Spanish Brass (SB).

Ha estat premiat en nombrosos concursos de composició, tant per a banda (Muro, Alcoi, Villena, Crevillent, Benidorm…) com en música de cambra (destacant els 3 obtinguts al SBALZ, el Solfes de la Mediterrània i la menció d’honor a Montserrat) i de dolçaina (Muro i Biar).

Com a docent, ha impartit classes d’harmonia i anàlisi als Conservatoris d’Alacant, València, Torrent i Carcaixent. Actualment és cap del departament de Composició i Instrumentació del Conservatori de Dénia i director de la Unió Musical d’Ondara.

1949-2017, Sofia, Bulgaria

Marin Valtschanov

Va ser professor de fagot al l'Acadèmia Nacional Bulgara i solista de fagot del Bulgarian National Radio Symphony Orchestra. Les seves obres van ser interpretades a Europa, Àsia, els Estats Units i Amèrica Llatina.

07.08.1949 – 26.10.2017, Sofia – Bulgaria

Marin Valtschanov es va graduar l’any 1973 al State Academy of Music, en l’especialitat de fagot, amb el professor Hristo Proshkov. Va estudiar composició amb el professor Pencho Stoyanov, així com també amb Lazar Nikolov. El 1971 va esdevenir membre de la Bulgarian National Radio Symphony Orchestra, com a solista principal. El 1974 va rebre el premi del 6th National Competition for Singers and Instrumentalists. El 1977 va entrar a formar part del State Academy, on va impartir classes de fagot i el 1998 en va esdevenir el professor titular. Té una activa agenda de concerts a Bulgària i a l’estranger, com a solista i com a intèrpret de música de cambra. També és membre del Academic Wind Quintet, integrat pels principals professors d’instruments de vent del State Academy of Music. Aquest conjunt presenta un repertori divers, amb obres dedicades de diferents compositors búlgars.

Marin Valtschanov ha compost dues òperes de cambra, obres per a orquestra, obres de cambra, cançons i música de cinema, entre d’altres obres. Les seves composicions, i particularment les obres instrumentals de cambra, han estat interpretades a Europa, Àsia, els Estats Units i Amèrica Llatina. El 1988 va prendre part de la Decade of the Bulgarian Culture a Alemanya.

Compositor

Eligio Vila

Eligio Vila neix a Lantaño (Portas) l’1 de gener de 1943. Inicia els seus estudis musicals amb José Laguarta al seu lloc natal i continua al Conservatorio Profesional de Música de Pontevedra i als superiors de Vigo, A Coruña i Madrid, on obté el títol de professor superior d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació.

Des del 1993, any en que s’estrena la seva obra Variaciones para Orquesta, Op. 1, la seva música, la qual sempre ha rebut l’aplaudiment càlid del públic i de la crítica especialitzada, ha sonat a Itàlia (Pont-Saint-Martin Auditorium); Veneçuela (Aula Magna de la Universidad Central de Venezuela, Universidad Centro-Occidental Lisandro Alvarado a l’Estat Lara, Auditorio LagunaMar Resort a la Illa Margarita, Teatro Rosalía de Castro a Caracas i a la Sala de Conciertos “Cruz Ávila Mujica“ a l’Estat Nova Esparta); Xile (Viña del Mar); Portugal (Hall da Câmara Municipal de Paços de Ferreira, Auditorio Municipal de Lousada, Igreja Matriz de Felgueiras, Igreja da Madalena de Paredes i Igreja da Misericórdia de Penafiel), i a Espanya (Palacio de Congresos y Exposiciones de Madrid, Palacio de la Ópera de A Coruña, Auditorio de Galicia en Santiago de Compostela, Museo de Bellas Artes de A Coruña, Museo de Arte Contemporáneo de A Coruña, Centro Torrente Ballester de Ferrol, Sociedad Filarmónica de Monforte de Lemos, Sala Fundación SGAE de Santiago de Compostela, Fundación Barrié de la Maza en Vigo, Fundación Barrié de la Maza a A Coruña, Teatro Afundación Vigo, Pazo da Cultura de Pontevedra i Cidade da Cultura a Santiago de Compostela).

Vila ha escrit diverses obres per encàrrec per  les següents orquestres, institucions o intèrprets:

Meditaciones Sinfónicas (Orquesta Sinfónica de Galicia).

Orquestració de la Sinfonía africana “Pangeia” per a orquestra i cors amb motiu del 25è aniversari de la independència d’Angola (Orquesta do Norte de Portugal).

Sinfonietta (Fundación Festival Internacional de las Artes de Isla Margarita).

Trío para clarinete en La, violonchelo y piano (clarinetista xilè Fernando V.
Hammersley).

Les orquestres més destacades que han interpretat la seva música són: Orquesta Sinfónica de Galicia, Orquesta Sinfónica de Venezuela, Orquesta Sinfónica Municipal de Caracas, Orquesta Sinfónica del Estado de Nueva Esparta (Venezuela), Orquesta Sinfónica del Estado de Lara (Veneçuela) i Orchestre d’Harmonie du Val d’Aoste (Italia).

La seva música ha sonat sota la batuta de directors tan importants com: Víctor Pablo Pérez, Carlos Riazuelo, Ecberht Lucena, Lu Jia, Rafael Montes, Carlo Rizzi i Guillermo García Calvo, entre d’altres.

La música de cambra ha estat interpretada pel Shostakovich Ensemble, Grupo
Instrumental Siglo XX, Artemis Ensemble, Trío Cassadó, etc.

El seu nom i biografia estan incloses en importants publicacions com:
Enciclopedia Galega Universal, Gran Enciclopedia Gallega, International Who’s Who in Music and Musicians’ Directory (IBC de Cambridge, Inglaterra) i a Gallegos (Quién es quién en la Galicia del Siglo XXI, editat per El Correo Gallego).

L’any 2014 fou homenatjat a la Mostra Musical do Eixo Atlántico, concurs transfronterer en el que han participat instrumentistes de Galicia i Portugal.

Eligio estudià harmonia i contrapunt amb Enrique Saavedra i Ildefonso García
Rivas, composició i instrumentació amb Roxelio Groba, música dramàtica amb Román Alís i cant gregorià a l’Abadía de Santo Domingo de Silos (Burgos) amb el mestre de capella José Luis Angulo.

Flautista, compositor, director

Juanjo Villarroya

Juanjo Villarroya Grau

(*Benicarló, 1964)

Realitzà estudis superiors de flauta travessera al CSMM de Barcelona amb Rafael Casasempere. Finalitzats amb Matrícula d’ Honor i Premi extraordinari de final de carrera, fou convidat per William Bennett a realitzar un curs Advanced Level de flauta a la Royal Academy of Music of London (1992 – 1993). Va cursar la carrera de composició al Conservatori Superior de Castelló.

Com a intèrpret, l’any 1990 guanyà el I Premi del Concurs de Grups de Música de Cambra de Sant Joan de Vilatorrada, obtingué el III premi a la VII Mostra de Joves Intèrprets de la Generalitat de Catalunya a Barcelona (1991) i fou finalista del Concurs Paper de Música a Capellades (1999). L’any 1994 fou convidat a la IV edició del Concours International Jean-Pierre Rampal a París.

En la vessant de compositor, l’any 2006 va ser guardonat amb el Premi Matilde Salvador de Composició (València) i el I Premi de Composició per a Música Tradicional Jaume Blanch (Tortosa).

Ha estat professor del Conservatori de La Diputació de Tarragona i de diverses escoles de música de Castelló i Tarragona. Ha dirigit bandes de música a Alcanar, Santa Magdalena i Rossell, i la temporada 1998-1999 va dirigir la secció de vent de la Jove Orquestra dels Centres d’Ensenyament Musical de la Diputació de Tarragona. Actualment és membre del quartet de flautes renaixentistes Choristica Fistularum i del conjunt barroc Musica Figuraliter.

Name

Name

Name

Name

Name

Name

Name

W

Name

Name

Name

Name

Name

Name

X

Name

Name

Name

Name

Name

Name

Y

Compositor, pianista

Luis Yuste

Professor de Fonaments de Composició al CPM “Jose Manuel Izquierdo” de Catarroja. És consultor extern de la Universitat Internacional de València.

Luis Yuste Martínez neix a Utiel el 1969. Cursa els estudis al CSM de València i al CNR de Bordeus (França). Obté els títols de Professor de Piano, Professor Superior de Solfeig i Professor Superior de Composició. Rep el Premi d’Honor en l’especialitat d’Harmonia del CSM de València. Realitza cursos de perfeccionament amb els professors Emmanuel Ferrer, Luis Blanes, Charles Rosen, Samuel Adler, Emilio Molina, Carl Schachter, Roy Howat, treballant de manera més continuada amb el professor i compositor català Carles Guinovart. L’any 2002 obté per concurs-oposició la plaça de professor de Fonaments de Composició. És doctor en música per la Universitat Politècnica de València (2016). Algunes de les seves obres forment part  d’enregistraments dedicats a la música per a teclat, interpretades pels pianistes Miguel Álvarez-Argudo (Compositors valencians del segle XX, Historia del pianismo valenciano, Compositors valencians del segle XXI) i Óscar Oliver (Álbum para niños, vol. 1, 2 y 3). Ha treballat al CPM de Llíria, al CPM i CSM de València i des del 2012 desenvolupa la seva activitat docent com a professor de Fonaments de Composició al CPM “Jose Manuel Izquierdo” de Catarroja. De la mateixa manera, és consultor extern de la Universitat Internacional de València. El 2019 publicà el llibre Final cerrado-Final abierto. La experimentación cadencial final en la literatura pianística del s. XIX.

Name

Name

Name

Name

Name

Z

Compositora, professora de llenguatge musical, piano, harmonia i acompanyament

Esperanza Zubieta

Esperanza Zubieta Trives neix a Colindres (Cantàbria) el 1963. Inicia els seus estudis musicals al Conservatorio Profesional de Música “Jesús de Monasterio” de Santander, continuant al Conservatorio Profesional de Música “Ataúlfo Argenta”. Es trasllada al Conservatorio de Música de Bilbao “Juan Crisóstomo Arriaga”, on obté el Títol Superior de solfeig, teoria de la  música, transposició i acompanyament. Finalitza els seus estudis de Composició al Conservatorio de Música de San Sebastián, obtenint la Titulació Superior d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació.

Compagina la seva formació acadèmica amb la feina com a professora de llenguatge musical, piano complementari, harmonia i acompanyament al Conservatorio Profesional de Música “Jesús de Monasterio”, des del mes de setembre de 1991 fins al juny de 2004. Ocupant després la plaça de Cap de Departament de Llenguatge Musical, durant els cursos acadèmics 2004/2005 i 2005/2006, al Conservatorio Elemental de Torrelavega.

Ha compost diverses obres per a piano, guitarra, flauta i piano, cor, orquestra de cambra, música per a banda, cançons populars, nadales, etc., essent ja estrenades algunes d’elles. És autora del preludi per a guitarra “…a través de una ventana”, estrenada l’any 2009 dins el cicle Sábados musicales, així com també, i dins del mateix cicle, dues obres per a flauta i piano: Recuerdos de viaje i Desolación y fantasía, l’any 2010. Compositora de la Sinfonía cántabra; interpretada per diversos cors de Cantàbria i la Banda Municipal de Santander, al Palacio de Deportes de Santander el 10 d’agosto de 2010, en motiu del Xè Aniversari de la Gala del Folklore Cántabro.

Autora de Tres piezas para dos flautas y piano, estrenada als VII Sábados Musicales, març de 2011 i la seva primera obra editada per l’Editorial B&M Llevant, Edicions Musicals S.L, amb qui signa un contracte per l’edició, reproducció i distribució de les seves obres el mes de febrer de 2011. Firmant un segon contracte, posteriorment, amb l’editorial Musicvall, Edicions Musicals CB, de València i que ja ha publicat la seva primera fantasia per a violoncel i piano “…entre las aguas”.

Name

Name

Name

Name

Name

Name

Name

Name

Name

Name

Name