Sonata – Concerto per a oboè i piano

La composició està concebuda en tres moviments que poden ser també interpretats, si es desitja, com a tres peces independents: Obertura, Berceuse i Tarantella. L’Obertura segueix una gran forma Sonata en tota la seva estructura temàtica. Sense ser una obra atonal, no segueix cap pla tonal tradicional en les seves seccions Exposició, Desenvolupament i Reexposició. A tempo d’Allegro, el solista manté un diàleg variat amb l’acompanyament que, com en totes les meves sonates, sovint adquireix relleus prominents. Un punt culminant s’assoleix cap al final del Desenvolupament, així com també a la brillant Coda. La Berceuse és una peça molt lírica i expressiva amb algun punt de malenconia on l’oboè canta en tots els seus registres, des del fosc greu fins al fi i dolç registre agut. La Tarantella, tal com el títol apunta, és una dansa ràpida i divertida on el solista llueix les seves possibilitats virtuosístiques en el primer tema, i les expressives en el segon. Abans de la Cadenza, i a fi de descansar el solista, el piano (o l’orquestra) obre un important espai tensional a la manera d’interludi. Un escurçada i modificada reexposició dels dos temes combinats condueix a un final trepidant.