Festa hongaresa

L’obra té l’origen en un encàrrec del flautista virtuós i bon amic Claudi Arimany per compondre una obra per a dues flautes i piano en homenatge als germans Franz i Carl Doppler, grans flautistes i compositors hongaresos del segle XIX. Aquesta composició es diu Souvenir à Franz et Carl Doppler, Fantasia concertant per a dues flautes i piano, Op. 166.

Un cop acabada l’esmentada obra, vaig veure que aquesta composició podria tenir una més gran dimensió i difusió si l’ampliés i la instrumentés per a banda simfònica. Amb un nou títol i també un nou concepte ha nascut Festa hongaresa.

És una obra obertament tonal i neoromàntica, basada en nombrosos temes populars  hongaresos de diversa procedència, barrejats amb altres originals meus.

Concebuda de dalt a baix sense interrupció, la podem subdividir en tres parts:

La primera és un A-B-A lent, expressiu, relaxat i cromàtic on les diverses famílies instrumentals dialoguen gentilment. Un petit punt culminant arriba en la tornada de A.

La segona és una part més dinàmica, rítmica i colorista, amb intervencions destacades de la percussió  i el metall. El tempo és més ràpid i àgil.

La darrera part, com hom pot esperar, són unes Csárdás. Ràpides i amb diverses ornamentacions, contenen diversos temes, tots hongaresos i brillants. Una curta part central majestuosa i més lenta posa contrast a una música de caràcter trepidant. És un altre A-B-A tot i que la part B és força concisa i la reexposició de A escurçada. L’obra fineix amb una Coda d’allò més brillant.