Els bells camins

Exactament 40 anys són els que separen les 4 Cançons sobre poemes de M. Martí i Pol, Op. 26 d’aquest cicle del mateix poeta.

La motivació de tornar a escollir textos de Martí i Pol va venir de la fascinació pel primer poema que obre aquest cicle, Sé que em faig vell que tenia en ment musicar-lo des de feia molt de temps. Va ser en el mes que vaig fer 60 anys que, per desig personal, i tal volta per reflexionar un xic sobre el pas del temps, que vaig començar a compondre aquest cicle.

Per no deixar un poema sol i degut a la meva particular admiració pel poeta osonenc, he afegit tres poemes més del mateix llibre de poemes (Els bells camins) tancant així un cicle amb un petit viatge emocional.

Sé que em faig vell comença en el registre greu del piano, tenebrós i fosc, seguint el contingut del text. Creix i tensa en la part central arribant a un punt àlgid i vibrant quan el poeta es pregunta: Què sé de mi? per tornar mica en mica al registre greu inicial a la part final de la cançó.

Neu segueix un procés completament invers al de la primera cançó: S’inicia al registre sobreagut del piano per aconseguir un ambient fred i evocatiu de la neu. La part central es desenvolupa bàsicament en el registre greu, adquirint un caràcter de marxa fúnebre quan el text parla del pas del temps. Després d’un espai més agitat que culmina en un espai àlgid, la música es fon en el registre agut i suau del principi, cercant la llum.

Sempre és incert és una cançó contrastant: Ràpida i activa amb una certa agressivitat, sempre seguint el missatge del poema, el piano té una part molt activa i virtuosística. La duresa de la vida es reflecteix en els cops curts i punyents de la música. La part final de la cançó, és calmada i relaxada degut al contingut moralitzant del poema.

Creixences clou el cicle i curiosament també el llibre del poeta Els bells camins. Ve a ser un cant d’amor a la vida on el poeta es submergeix en el somni per cercar un sentit lúcid i clar a la nostra existència. Musicalment és una cançó amb molta varietat de sensacions i moviment, per acabar amb un ambient llunyà, perdent-se en el registre agut cap un imaginable viatge celestial.

Vocalment parlant, aquest cicle està pensat per a veu aguda, soprano o tenor amb una àmplia extensió (Re 3 – Si bemoll 4).