Sonata – Concerto per a oboè i piano (o orquestra de cambra) (Piano red.)

Seduït per la bellesa expressiva i la lírica de l’oboè, i per la meva especial predilecció pel gènere Sonata per a instrument i piano, a petició de la jove i excepcional oboista Pilar Bosque, vaig començar a escriure aquesta sonata durant el mes de desembre del 2009. Paral·lelament a aquest desig, el grup Enigma de Saragossa i el seu director Juanjo Olives, m’encomanaren escriure una obra per a orquestra de cambra durant les mateixes dates. Ajuntant el dos projectes, vaig dissenyar una obra que pogués ser Sonata i Concert al mateix temps. Així doncs, a l’hora d’escriure la part de piano ja tenia en ment la futura orquestració de l’obra.

La composició està concebuda en tres moviments que poden ser també interpretats, si es desitja, com a tres peces independents: Obertura, Berceuse i Tarantella. L’Obertura segueix una gran forma Sonata en tota la seva estructura temàtica. Sense ser una obra atonal, no segueix cap pla tonal tradicional en les seves seccions Exposició, Desenvolupament i Reexposició. A tempo d’Allegro, el solista manté un diàleg variat amb l’acompanyament que, com en totes les meves sonates, sovint adquireix relleus prominents. Un punt culminant s’assoleix cap al final del Desenvolupament, així com també a la brillant Coda.

La Berceuse és una peça molt lírica i expressiva amb algun punt de malenconia on l’oboè canta en tots els seus registres, des del fosc greu fins al fi i dolç registre agut.

La Tarantella, tal com el títol apunta, és una dansa ràpida i divertida on el solista llueix les seves possibilitats virtuosístiques en el primer tema, i les expressives en el segon. Abans de la Cadenza, i a fi de descansar el solista, el piano (o l’orquestra) obre un important espai tensional a la manera d’interludi.

Un escurçada i modificada reexposició dels dos temes combinats condueix a un final trepidant.