Descripció
Autor
Instrumentació
Durada
Pàgines
Any composició
ISMN
Referència
La present edició de les quatre peces per a violoncel de Joan Pujol i Mateu s’ha basat en els manuscrits que el Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) conserva en el Fons Joan Pujol Mateu. Van ser les filles de Joan Pujol les que van donar aquestes partitures al CEDOC el desembre de l’any 1953, per honorar el desig del seu pare.
La Melodia per a Violoncell (Estil segle xvii) és, cronològicament parlant, la primera de les quatre, i porta dues dates de composició. En llapis consta la data de gener de 1929, que correspondria a l’esborrany, mentre que a sota de la signatura de la primera pàgina, en tinta, hi consta l’any 1930, que entenem que és la data de la versió definitiva. És escrita per a violoncel amb acompanyament d’orgue romàntic, tot i que la peça també funciona amb acompanyament d’harmònium o de piano. La indicació «estil segle xvii» ens assenyala la voluntat —una mica fantasiosa— de Joan Pujol d’evocar l’esperit barroc. És una peça lírica, molt expressiva i d’aire religiós.
Segueix la Sardaneta per a Violoncell i piano, que és una obra fresca, vital, amb data de composició de desembre de 1931. Com augura el títol, té l’estructura i els elements motívics típics de la sardana. A continuació ve la Romàntica, peça musical per à Violoncell i Piano, que porta com a data de composició l’any 1932. L’estructura de la peça és la típica del lied ternari i, tal com evoca el títol, és molt expressiva.
La quarta i última peça és El borinot malaurat, amb el subtítol Allegro caracteristic per a Violoncell, una obra finalitzada també l’any 1932. Aquest títol, que traspua un sentit de l’humor ben simpàtic, recorda el d’El vol del borinot de Rimski-Kórsakov, que és un fragment instrumental de l’òpera Skazka o Tsare Saltane (‘El conte del tsar Saltan’) que sovint s’ha arranjat per a diversos instruments, també per a violoncel amb acompanyament de piano. Pujol en pren la idea musical d’una línia melòdica farcida de notes que imita el brunzit d’un borinot que vola. L’adjectiu malaurat segurament justifica les inesperades irregularitats rítmiques del violoncel.
Marc Renau i Marta Augé
Encara no hi ha ressenyes.