Bergamote et Pamplemousse, per a piano a 4 mans

Quan vaig compondre l’obra el 2009 la Marina estava acabant la carrera de Filologia i estàvem molt involucrats en la cultura francesa. Marina creava un projecte musical i poètic, mai estrenat, que encaixava amb això. La pintura de Watteau, les seves Fêtes galantes, l’Arlequí i els personatges de la Commedia dell’Arte, la seva relació amb el simbolisme francès amb Verlaine i Debussy, el retorn a formes neoclàssiques, com Pour le piano, tot plegat em va inspirar la música amb la qual em volia acostar a aquests models. Bergamote et Pamplemousse són dos cítrics acolorits i aromàtics que encaixen bé amb aquestes idees en principi alegres. No obstant això, també contenen l’amargor que forma part de l’esperit humà.

És, en definitiva, una broma virtuosa, una representació, una paròdia, una obra teatral que mostra la realitat per les dues bandes. Bergamote i Pamplemousse també poden ser dos personatges complementaris representats pels dos pianistes.

Tècnicament volia fer un treball que tingués força rítmica i so. El Preludi (Prélude) és molt accentuat, insistent i una mica salvatge. S’ha d’interpretar amb molta vehemència i bon ritme.

El segon moviment és una Sarabanda alla Bach (Sarabande) que interpreta el Secondo, mentre que un enutjós Primo es dedica a trencar la serietat de la música amb acords dissonants.

El Final és una dansa en 5/8, amb força irregularitats i canvis de caràcter, amb un ús del desenvolupament motívic, que finalment recupera el personatge del primer moviment.

Joan Josep Gutiérrez Yzquierdo