Viola Concerto (orq. simfònica)

Escrit per encàrrec del Festival de Música Española de León 2006, i per a ser estrenat el mes de juliol per l’orquestra Ibèrica amb el violista Luis Muñiz i dirigit pel propi autor.

Sempre especialment motivat per escriure un concert per un instrument tradicionalment més mancat de repertori, la viola té una bellesa peculiar. Pot ser àgil com el violí i profunda com el violoncel, agafant el millor dels dos grans instruments de corda.

L’obra està planificada en 4 moviments aparellats (2 i 2) amb una sola interrupció.

L´Adagio elegiaco és un moviment curt de caire introductori. El so intens del registre greu de la viola en el primer tema contrasta amb el segon en el registre agut més serè i contemplatiu. Una última idea, de caràcter codal, fa baixar la música al registre greu inicial. Sense pausa s’encadena el segon moviment trepidantment viu a ritme ternari sota una insistent idea de notes repetides. De forma ternària (A-B-A), la part central desenvolupa el primer tema del primer temps, i en presenta un de nou amb incessants canvis de compassos. Després d’una escurçada reexposició, segueix una excitant coda molt virtuosa i brillant.

El Lento espressivo és un moviment agitat, de gran intensitat emocional i tensional. Els harmònics de la part central donen un apropiat contrast fred enmig de la gran intensitat del moviment. La Cadenza segueix sense interrupció fent de nexe entre els dos darrers moviments. Comença meditativa i tranquil·la i al bell mig introdueix l’Allegro amb els seus principals temes dràsticament canviant el caràcter i precipitant l’entrada de l’orquestra.

El darrer moviment és essencialment rítmic i enèrgic. Els múltiples accents a parts febles creen la sensació de nombrosos compassos irregulars malgrat estar escrit tot en mètrica simple. El segon tema prové del primer moviment i al final de l’obra es barreja el tema principal del tercer temps amb elements extrets de tot el moviment.

Aquesta obra fou originalment escrita per a viola i orquestra de corda, però des del primer moment de concebre l’obra, el compositor ja tenia en ment de fer una instrumentació per a orquestra complerta (amb vents i percussió). Amb l’orquestra simfònica, l’obra guanya en diversitat tímbrica i brillantor i el so del solista destaca més dins del teixit acompanyant.