Descripció
Autor
Text en català
Instrumentació
Durada
Pàgines
Any composició
ISMN
Referència
Aquestes tres cançons criolles que avui us presentem, venen de la Mediterrània, del sol i la lluna, d’un món somiat i feèric (de fades) on realitat i fantasia, el concepte hel·lenístic de la vida, l’amor i la mort, són tan presents a les arrels de la nostra Catalunya.
La primera, Non-non per a l’eternitat, és la cançó que la deessa Astarté li canta al seu fill, concebut amb un humà, al que li desitja la immortalitat i alliberar-lo del dolor, la vellesa i la mort.
La segona, Cançó d’amor en forma d’havanera, és la representació idealitzada de dos amants que es troben dins del Mediterrani, i descriu la joia de la dona en retrobar-se amb el seu amant, fonent-se tots dos en un sol ser, i desapareixent sota les aigües.
La tercera, A la meva mort, li dedico a la fetillera morena, d’ulls negres, que em vindrà a cercar i em demanarà comptes del meu pas en aquest món. Tot això, en un llenguatge bàsicament tonal, amb algunes lleus dissonàncies, ben entenedores al segle XXI.
Encara no hi ha ressenyes.