Nocturn per a un capvespre blau

Subtils, evocadors, d’aires tradicionals mallorquins, un pèl arabitzants, els primers acords del corn anglès del Nocturn per a un capvespre blau d’Antoni Parera Fons preparen l’oient per entrar en un món de clarobscurs en el qual violins i fustes desdibuixen la realitat. Entre l’impressionisme i la modernitat, el compositor de Manacor suggereix el moment de transició que hi ha entre el dia i la nit, entre la llum i la foscor, entre la vida i el res; un moment ple d’incògnites i d’esperances, serè i de forta càrrega poètica.

La melodia inicial marca el tema principal i crea un peculiar clima d’incertesa i meditació que, a mesura que avança la composició, s’entrelliga amb un segon tema contrastant de caràcter misteriós. Aquestes dues línies melòdiques es van entortolligant com dues lianes que creixent de manera conjunta i paral·lela per oferir moments de fort dramatisme i tensió musical juntament amb altres de dubte, tristor i expectació que acabaran bastint aquest espai entre meditatiu i poètic que el compositor vol expressar. Estrenada el 2009 per encàrrec de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la direcció de Josep Pons, Nocturn per a un capvespre blau es vincula estretament a dos cicles de cançons del compositor, El darrer viatge, sobre poemes de Guillem d’Efak, i Les trente-trois noms de Dieu, basat en un text de Marguerite Yourcenar, dues peces que tenen la mort molt present i que van ser enregistrades respectivament pels barítons Joan Pons i José van Dam.

Marta Porter

AUDIO