Suite a tres, per a flauta, oboè i clarinet (rev. 2024)

Escrita durant la tardor de 1977, als 18 anys, aquesta obra va ser concebuda originalment per a tres flautes (dues flautes i una flauta en sol) i pensada per ser interpretada en l’àmbit domèstic per tres generacions de flautistes —avi, pare i net— essent aquest darrer el compositor. Posteriorment, l’obra va ser adaptada per a flauta, oboè i clarinet.

Tal com indica el seu títol, es tracta d’un conjunt de peces breus amb materials musicals independents, excepte en les dues darreres seccions, el Recitatiu fugat i el Final, que reprenen el material temàtic de la Introducció i la Berceuse, respectivament.

El Divertiment i l’Scherzo tenen un caràcter lleuger i desenfadat, mentre que la Berceuse, amb el seu ritme balancejant en compàs irregular de 7/8, constitueix el moviment més expressiu i esdevé el nucli de la composició.

Salvador Brotons