Sonata – Concerto per a fagot i piano

1. Intrada e Cadenza
2. Romanza
3. Giocosa

En tota la meva producció compositiva, destaquen les sonates per a instrument i piano. Aquest és un gènere que em permet expressar-me amb profunditat cercant al màxim les possibilitats expressives del solista, acompanyat d’un piano molt interactiu. És per això que les darreres sonates que he compost també han esdevingut concerts per a solista i orquestra.El fagot és un instrument molt expressiu, de considerable tessitura i amb una tècnica complexa, actualment molt millorada.

Estructurada en tres moviments, la sonata té una forma un xic atípica. El primer moviment és relativament curt, com una introducció en diàleg antifònic entre el piano i el solista. Segueix una pujada tensional que culmina amb el tema principal en ff a l’orquestra. Una variada cadenza a càrrec del solista serveix de punt per enllaçar sense interrupció amb la Romanza.

Lenta i harmònicament expressiva posa en relleu les qualitats líriques del fagot en tota la seva extensió. Consta d’un sol tema amb un interludi creixent com a part central. El tema apareix tres cops diferentment glosat a les dues darreres aparicions.

El darrer moviment (Giocoso) és el més complert, consistent i elaborat dels tres. És una forma sonata joiosa i alegre, defugint el caràcter burlesc que massa sovint s’ha associat al fagot. El primer tema és típicament fagotístic (obert, content i articulat) mentre que el segon tema és eminentment líric, presentat en el registre agut de l’instrument. Després d’un desenvolupament variat, segueix una reexposició modificada principalment per l’aparició del tema de la Romanza al registre greu del piano, al mateix temps que el fagot dissenya arabescos d’altres temes. Una virtuosística Coda un xic més animada clou la sonata-concert de forma brillant.