Descripció
Autor
Format
Instrumentació
Plantilla
Durada
Pàgines
Any composició
ISMN
Referència
Phaedo (Fedó) és un dels Diàlegs de Plató més fascinant. Relata la conversa entre Sòcrates i els seus amics a la cel·la de la mort durant les últimes hores de la seva vida.
No és el propòsit dels compositor reproduir musicalment tots els pensaments profunds del diàleg, sinó més aviat expressar el concepte general platònic de la preexistència, de la vida corporal i de l’alliberament.
La peça comença amb una part lenta que evoca el món de les essències pures on l’ànima adquireix el coneixement dels universals abans del naixement. En aquest món etern, les idees absolutes s’insinuen però no es presenten del tot.
La unió de l’ànima amb el cos s’inicia quan comença el temps (entrada dels Timbals. Tempo ràpid). Quan comença la vida corporal, l’ànima queda empresonada pel cos, el qual és l’arrel de tot el maligne i l’obstacle més gran perquè l’ànima assoleixi el saber. La lluita just acaba de començar. En aquesta desgraciada unió, el coneixement dels conceptes universals s’adquirirà recordant les essències pures que l’ànima ja va aprendre en la seva preexistència abans del naixement.
Es presenten els tres elements fonamentals de l’ànima:
- Thymos o el cavall de noble esperit que duu l’energia (percussió i música posterior de metall en ritme imparable)
- El desig d’apetit del cavall degenerat (música de cordes amb moviments agitats).
- L’intel·lecte o la raó humana d’auriga que controla sense passió les dues forces (música estàtica d’instruments de vent de fusta sobre un pedal de vibràfon).
Sota el control del intel·lecte, la música mica en mica esdevé més plaent, harmoniosa i plàcida. La lluita, però, torna quan els tres elements entren en conflicte.
El predomini d’un o altre dels tres elements de l’ànima dona origen a tres diferents disposicions de caràcter. La interacció dels tres elements sota el control de l’intel·lecte és l’objectiu ideal final de l’existència humana: assolir el coneixement de la veritat (mescla de tot el material musical temàtic).
La mort arriba amb la culminació de l’esmentat procés d’auto purificació. El filòsof espera amb ànsia la mort, ja que així l’ànima queda alliberada dels sentits del cos maligne. Després de la mort (cop de tam-tam), l’ànima torna al seu món original pur on, després d’un procés de purificació, recobrarà el seu estat immortal.
Phaedo va ser composada durant la primavera de 1991 a Portland OR I va ser guardonada en el 20è premi per a Joves compositors organitzat per Joventuts Musicals (JJMM) de Barcelona.
L’any 2018, el compositor va revisar la peça a fons afegint alguns canvis instrumentals.
Encara no hi ha ressenyes.