Paseo por lo posible (Passejada per allò possible)

Aquest trio fou escrit durant l’any 2002 i revisat a principis de 2010, per a la formació d’oboè, fagot i piano. Aquesta formació permet unes possibilitats tímbriques i expressives molt peculiars, essent a la vegada molt atractives, fins a arribar al punt d’haver esdevingut una formació estandarditzada en el repertori.

L’obra està concebuda en un sol moviment de construcció tripartida, obeint a una estructura de forma sonata, on la part de desenvolupament ha estat canviada per una secció amb temàtica nova de tempo lent, emulant així els tradicionals tres moviments (ràpid – lent – ràpid) d’un concert. El piano és l’encarregat de presentar-nos el principal motiu musical de l’obra ja des de la introducció i, a manera de recitatiu, induir-nos en un món de somni. A l’exposició, se’ns presenten primer el fagot i després l’oboè, als quals, s’afegeix el piano i entonen desenfadades converses al llarg de la secció. El temps lent, es caracteritza per un to nostàlgic i per la possessió d’un gran lirisme, en el que hom pot trobar cert paral·lelisme amb la mística oriental que duu a l’èxtasi. A continuació ve la reexposició i tanca amb una coda. Aquesta última té un caràcter marcial i és el clar símptoma que el somni s’està tornant malson, arribant fins i tot a un caos sonor, del qual, només ens en podrà despertar l’oboè amb el seus aguts repetits intensament. Destaquen els sons metàl·lics del fagot i el to desvetllador de l’oboè.

Youtube