Missa de Rèquiem

L’obra que presentem va ser publicada per l’editorial milanesa Vismara a les darreries del segle XIX. És d’una clara estètica romàntica, i, tot i no comptar amb uns efectius orquestrals nombrosos, l’efecte de les seccions greus de les cordes contrasta amb el ric i melangiós so de l’orgue que acompanya l’obra i li confereix un grau de recolliment i afectació dolorosa realment corprenedor.

El primer moviment està escrit en La menor, i en ell s’exposen  les primeres lamentacions sobre el destí de l’ésser humà. En el seu desig del descans etern s’assembla a tots els rèquiems, fent palès aquest desig amb els tutti corals i amb dues breus intervencions solistes a càrrec de la soprano i el baix.

El segon moviment alterna les tonalitat de Sol menor i el seu relatiu major, Si bemoll, per tal de contrastar el desig suplicant de la calma eterna amb la memòria duradora dels que han marxat. L’orgue subratlla i complementa amb subtilesa les frases dels violoncels i contrabaixos, que acompanyen de manera suau i dolça per moments les intervencions del cor.

El tercer moviment ens imbueix en una atmosfera violenta, on el to de Sol menor gairebé no es abandonat mai, i el cor canta gairebé sempre a l’uníson i ens transmet el significat real del text: el dia de la ira, el dia del judici s’aproxima, i el temor apressarà el cor dels morts quan el jutge celestial baixi dels cels per a jutjar-los.

El quart moviment s’inicia amb un solo de baix en la tonalitat de Sol menor que ràpidament modularà a Si bemoll major. Quan la part dramàtica del judici final hagi passat, el baix cantarà gairebé amb alegria del regne celestial, i aquest efecte de lluminositat que ens aportarà la modalitat major es confirmarà en l’entrada del cor, que, amb notes curtes i gairebé juganeres, demanarà al rei celestial la salvació final.

El “Recordare” que conforma el cinquè moviment és, sens dubte, el més complex, llarg i ric formalment i musical de tota l’obra. Escrit en un principi en tonalitat de La bemoll major, a mesura que la música variï entre els diferents solistes en alternança amb el cor se sentiran també els tons de Fa menor i La menor. En la primera secció tenim una exposició del tema del “Recordare” entre els diferents solistes, que donen pas a un episodi de tutti coral i, un cop superada aquesta part, els solistes tornen a cantar, aquest cop en la tonalitat de Fa menor, canviant a Fa major i tornant a reunir-se amb el cor, el qual iniciarà una fuga amb la paraula “amén” en La menor.  Aquesta secció acabarà amb el cor a tutti en la tonalitat de La menor.

El sisè moviment és d’una gran senzillesa però també efectivitat. Escrit en Mi menor, el “sanctus” que entona el cor està acompanyat per un ostinato de les cordes que dota d’un gran dinamisme i força a aquesta part del Rèquiem.

El setè moviment és la part més suau i dolça de l’obra. Es tracta d’una ària per a baríton sobre el text del “Benedictus”, escrit en la tonalitat de Fa major, que ens fa oblidar per moments que estem escoltant una obra sobre la mort.

El penúltim moviment, escrit en Do menor, ens transporta de nou a la misèria humana, als pecats dels quals només Jesús ens redimeix com a anyell de Déu. El cor canta en tutti amb harmonies austeres però molt efectives per a crear un clima de recolliment previ a l’últim moviment del Rèquiem.

L’últim moviment, en la tonalitat de La menor, alterna moments d’un lament melangiós per part de la soprano solista amb la resposta contundent del cor. L’ànima de l’ésser humà anhela ésser alliberada de la mort i del patiment etern, i la cadença picarda del final ens anuncia que la salvació de l’home és possible.

Per a realitzar aquesta edició ens hem basat en l’original de la partitura que es troba a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Hem procedit a escriure les veus, originalment en clau de do per a soprano, alto i tenor, en les claus habituals avui en dia de Sol.

I. Introitus (Requiem) e Kyrie
II. In memoria aeterna
III. Dies irae
IV. Tuba mirum
V. Recordare
VI. Sanctus
VII. Benedictus
VIII. Agnus Dei
IX. Libera me