La tapada del Retiro, Sinfonía, per a orquestra simfònica

La tapada del Retiro va ser representada per primera vegada al Teatre del Liceu el 26 de febrer de 1853, dins la temporada lírica del teatre. Hem de situar la gestació de l’obra en un context molt particular del panorama musical barceloní. La premsa de l’època apunta que la mateixa direcció del teatre havia fomentat la creació de sarsueles per poder recuperar-se econòmicament després de la fallida presentació de l’Ernani de Verdi. Manent era compositor i mestre de capella, però fins dos anys abans, havia format part de la plantilla de l’orquestra del Teatre del Liceu.

En aquell moment, l’estil italià era el predilecte de l’audiència. Aquest estil era molt pròxim a Manent pel seu ofici com a contrabaixista de teatre d’òpera, però també per la importantíssima tradició operística italiana que havia viscut a Menorca. També hem de suposar que va ser testimoni directe de les primeres representacions de sarsueles arribades a Barcelona. Així doncs, el binomi entre l’estil italià i la influència de l’obra lírica espanyola acabada d’arribar de Madrid, marcaria el punt de partida del compositor en el gènere de la sarsuela.