L’Oreneta de Queralt (cor mixt i piano)

L’ORENETA DE QUERALT

A tots allarga estesa la mà dreta

la Verge encisadora que somriu.

Només el cor senzill de l’oreneta

ha endevinat que ens ofereix un niu.

Quan els ocells fugien a bandades,

no va seguir la ruta de l’estel;

I mantenint les ales desplegades,

damunt dels dits va deturar el seu vol.

De dia, el doll de precs, de pau l’amara

i, en arribar la fosca de la nit,

Maria sol cantar El Noi de la Mare,

a mitja veu, per adormir el Petit.

El Nen Jesús té un llibre per joguina,

ja que és el Pàrvul més espavilat,

i tant li plau llegir la Llei divina

com jugar un xic amb l’au del seu costat.

Amb ulls desperts, s’adona l’oreneta

que han coronat la Reina de Queralt,

i, en un mal son, ha vist que a la mà dreta

li pren el niu un atribut reial.

Però la Reina, que primer fou Mare,

refusa el ceptre d’or dominador.

Mirant el Fill que amb la mà esquerra empara,

allunya de l’ocell tota la por.

I l’oreneta beneeix l’estrella

que l’ha guiada per tan bon camí.

Si creà Déu un cel per aus com ella,

devia fer-lo molt a prop d’aquí.

Neus Rallarà i Viñas

Berga, juliol de 1990