Fantasia descriptiva “ROMERIA A NOSTRA SENYORA DE MONTSERRAT”

Joan Carreras i Dagas (1823-1900) fou un dels músics més importants de la Girona del s. XIX. Compositor molt prolífic, fou també el fundador de la primera escola musical a Girona, pels volts del 1850. Exercí també el seu magisteri a l’escola de cecs de Barcelona, on obtingué la plaça de director, i, després de formar part de l’orquestra del Liceu i de l’església de Santa Maria del Pi, emigrà a França, on treballà a Pons com a músic i pedagog. Finalment tornà a la Bisbal de l’Empordà, on moriria l’any 1900. El seu fons de partitures comprèn més de dues mil obres i, un cop comprat per la Diputació de Barcelona, esdevingué la base del fons musical de la Biblioteca de Catalunya.

A falta de una evidència que demostri el contrari, la Fantasia descriptiva “Romeria a Nostra Senyora de Montserrat” pot ser considerada com el primer poema simfònic de l’àmbit cultural català. Gràcies a una nota situada en una de les darreres pàgines del manuscrit, podem datar-la en l’any 1870, moment en que va ser interpretada a l’Escola de Cecs de Barcelona, amb gran èxit.

Segons les anotacions que l’autor escriu en diversos moments de la partitura, podem entendre aquesta obra com una il·lustració d’una processó de fidels que es dirigeixen a la muntanya de Montserrat per a retre culte a la Verge, i els diferents moviments descriuen de manera més o menys viscuda i costumista les diferents etapes de l’ascensió a la muntanya.

L’orquestració emprada és la clàssica de l’època romàntica, amb la seva secció de corda, vents, metalls i timbals com a únic element de percussió, acompanyat en altres moments pel triangle, la caixa i el bombo. Com a element diferenciador, direm que les quatre trompes varien la seva afinació al llarg de l’obra, essent unes vegades afinades en La,  i d’altres en Mi o en Sol. Hem optat per transcriure totes les trompes a l’afinació més comú en Fa. Pel que fa a les indicacions interpretatives i textos, hem optat per deixar-los tal com figuren a l’original.

I. L’albada (El amanecer)
II. In memoria aeterna
III. Es reuneixen els romers (Se reunen los romeros
IV. Marxa dels romers (Marcha de los romeros)
V. Cançó del pastor (Canción del pastor)
VI. El carril
VII. Interludi (Interludio)
VIII. Pujada a la muntanya de Montserrat (Subida a la montaña de Montserrat)
IX. Entrada al temple i salve a la Verge per l’Escolania (Entrada al templo y salve a la Virgen por la Escolania
X. Fi de la romeria – Fin de la romeria