Fagot Concerto (fagot i banda)

1. Intrada e Cadenza
2. Romanza
3. Giocosa

El fagot és un instrument molt expressiu, de considerable tessitura i amb una tècnica complexa, actualment molt millorada.

Estructurada en tres moviments, el concert té una forma un xic atípica. El primer moviment és relativament curt, com una introducció en diàleg antifònic entre la banda i el solista. Segueix una pujada tensional que culmina amb el tema principal en ff en el conjunt instrumental. Una variada cadenza a càrrec del solista serveix de punt per enllaçar sense interrupció amb la Romanza.

Lenta i harmònicament expressiva posa en relleu les qualitats líriques del fagot en tota la seva extensió. Consta d’un sol tema amb un interludi creixent com a part central. El tema apareix tres cops diferentment glosat a les dues darreres aparicions.

El darrer moviment (Giocoso) és el més complert, consistent i elaborat dels tres. És una forma sonata joiosa i alegre, defugint el caràcter burlesc que massa sovint s’ha associat al fagot. El primer tema és típicament fagotístic (obert, content i articulat) mentre que el segon tema és eminentment líric, presentat en el registre agut de l’instrument. Després d’un desenvolupament variat, segueix una reexposició modificada principalment per l’aparició del tema de la Romanza al registre greu de la banda, al mateix temps que el fagot dissenya arabescos d’altres temes. Una virtuosística Coda un xic més animada clou el concert de forma brillant.