Descripció
Autor
Instrumentació
Durada
Pàgines
Any composició
ISMN
Referència
Es tracta de dues obres per a piano basades en un mateix material, originalment pensat com un nocturn. La primera, Quasi improvisato, escrita el 2008, respon a la petició que feu Miguel Álvarez-Argudo (a qui va dedicada l’obra), d’una peça per a piano de caràcter improvisat. El discurs es desenvolupa configurant dues peces que transcorren paral·leles, alternant el seu contingut: una mesurada de manera més rigorosa i de caràcter més líric, i l’altra més lliure, en la que destaquen les sonoritats de clúster. L’obra fou estrenada per Miguel Álvarez-Argudo a l’Institut Francès de València el 17 de maig de 2008, dins el 30è Festival Internacional de Música Contemporània ENSEMS de València.
La segona visió, Dialogue avec Monique, fou composta l’any 2011. En ella s’extreu l’aspecte més íntim i emotiu d’aquest material comú, que ara es reflecteix en una conversa entre dos amants. L’obra recull sonoritats de la música de Franz Liszt, entre les quals, la cita, al final, de la melodia principal del seu estudi transcendental núm. 9 «Ricordanza» com a model de l’expressió de la tendresa. Està dedicada a Mónica Ros Tur i fou estrenada por Miguel Álvarez-Argudo a la Universitat de València el 13 de maig de 2011 dins el 33è Festival Internacional de Música Contemporània ENSEMS de València.
Encara no hi ha ressenyes.