Chamber Symphony

La Simfonia de cambra ha estat interpretada diverses vegades i fou presentada durant la gira americana de la Longines Symphonette. Una crítica de l’Orlando Sentinel diu: “La Simfonia de cambra de James Niblock va resultar ser l’obra més interessant de la vetllada, i l’orquestració es va adequar perfectament a la Symphonette. És una obra fresca i exuberant, melodiosa i lleugerament dissonant. El moviment lent tenia qualitats elegíaques. El mestre Piastro la va dirigir amb gust i entusiasme i la interpretació fou pulcra i clara, amb una textura transparent.” En el primer moviment contrasten els destacats motius rítmics amb les llargues línies melòdiques. El segon és un moviment Adagio que presenta melodies fluïdes a la corda amb solos del vent, cantant per damunt de la corda. El tercer moviment és un “tour de force” amb ritmes asimètrics persistents. L’Allegro final és un rondó amb diversos dissenys melòdics i rítmics.