Ataràxia, Moviment simfònic núm. 2 per a orquestra

Ataràxia és una composició escrita durant la tardor del 1984. Fou una proposta del mestre Antoni Ros Marbà. Ell m’havia promès programar la meva Simfonia núm. 2 aquella temporada però a darrera hora no va ser possible. Aleshores em digué: “Si escrius una obra curta, no massa difícil per una orquestra reduïda, te la programo per aquesta mateixa temporada”. No vaig dubtar-ho un moment i tot seguit vaig començar aquesta obra d’esperit relaxant, plaent i bonic. El títol fou posat més tard tot buscant un nom que reflexes aquest esperit.

Segons els filòsofs grecs, Ataràxia és l’estat de l’ànima gràcies al qual assolim l’equilibri emocional i finalment la felicitat. És tranquil·litat i impertorbabilitat de la raó i els sentiments.

Aquesta composició segueix una forma A-B-A o Lento – Allegro moderato – Lento.

Comença en el registre agut de les cordes a temps lent cercant un ambient relaxat. El primer tema és presentat pels violins i contestat per les cordes greus. El vent fusta introdueix idees diferents de ritmes més flexibles. Tota aquesta part conté motius que seran desenvolupats a la secció B.

A l’Allegro moderato, el clarinet presenta un tema ondulant molt característic, que esdevindrà un dels temes principals de l’obra. Poc més tard els violins presenten una nova melodia acompanyada per sota per motius ondulants del tema del clarinet. El metall agita un xic el ritme i fa créixer la intensitat per culminar amb la tornada de A, ara instrumentat pletòricament, introduint un brillant contracant a les trompes i fagots. L’arpa destensa la música per plantejar una Coda lenta a les cordes que tot pujant d’emoció culmina barrejant el tema ondulant amb d’altres motius en un final lluminós.

YouTube