Descripció
Autor
Instrumentació
Durada
Pàgines
Any composició
ISMN
Referència
Aquesta peça rep la inspiració de dues coses, els pianos de joguina i l’obsessió amb la gran quantitat de sons que ens ofereix la pluja, des del moment en que les gotes comencen a caure, continuant per l’augment de la intensitat de la tempesta, fins que només sentim el degoteig residual dels desaigües desallotjant l’agua sobrant. El son de les gotes de pluja ha de ser variable, en rang i intensitat. La producció del so s’ha de realitzar amb els nusos i el tou dels dits colpejant la tapa superior del piano de joguina, aquests sonaran més aguts als extrems i més greus al centre.
Encara no hi ha ressenyes.