Dos Homenajes (Dues homenatges)

Els dos homenatges tenen en comú la figura de la soprano Victoria de los Ángeles, considerada com la cantant més completa de tots el temps. Les dues cançons es poden interpretar de manera independent, encara que allò ideal seria considerar-les com un tot.

La soprano va comptar amb la col·laboració de diversos pianistes, i entre els que tingueren major continuïtat i especial amistat hem de citar als catalans Albert Guinovart i Manuel García Morante.

El text del primer homenatge, «El arrullo de Victoria», es basa en una successió d’opinions elogioses de diferents col·legues, amics i admiradors entusiastes de la veu de Victoria de los Ángeles, com Jaume Aragall, Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Renée Fleming, Birgit Nilsson i Antonio Gala. La cançó està esquitxada en tres ocasions pel tema «Canción de cuna para dormir a un negrito» del compositor Xavier Montsalvatge, una de les cançons que més va interpretar pel món la soprano catalana, i amb la que amanyagava tombada al terra al seu fill Juan Enrique. Precisament, Albert Guinovart utilitza aquesta melodia com introducció de la seva cançó titulada “Morir», pel que també constitueix el meu petit homenatge al meu col·lega i homònim, cortesia que reitero finalitzant la meva cançó amb les darreres notes de la seva.

En el segon homenatge, «Manuel, amigo Manuel», utilitzo un petit text propi que fa referència a la gran amistat que es professaren Victoria de los Ángeles y Manuel García Morante, així com la gran complicitat musical que va existir entre ells i que comentava la pròpia soprano.

En la segona secció de la peça, cito l’alegre cançó popular catalana «La Margarideta», doncs la solien interpretar com el punt final dels seus concerts.

«Manuel, amigo Manuel», és, en definitiva, la representació d’una actuació d’ambdós músics, i per aquesta raó he introduït mostres gestuals del seu gran afecte.

Albert Nieto (2020)