Three American Dances (Tres danses americanes)

Aquesta obra, escrita l’any 1960, ha estat interpretada en diverses ocasions, tant a Amèrica com a l’estranger. El compositor diu: En realitat, el títol fa referència a un estil o caràcter expressiu, on els moviments no són ben bé  moviments de dansa, sinó que simplement s’hi vol expressar un cert caràcter de dansa tradicional americana. Així doncs, es tracta, en el sentit literal de la paraula, de música “abstracta”; i no de la reproducció d’una dansa popular o d’un ball de saló. És una evocació del seu esperit, tal com passa amb un minuet de Mozart, que no pot ser dansat, però culmina aquesta diversió cortesana.

Per tant, no hem de buscar correspondències literals, sinó observar que, en efecte, el compositor ha fet molt bé la seva feina, imposant una forma unitària a tota l’obra (la manera antiga que respon a l’esquema ràpid-lent-ràpid, que els compositors han utilitzat satisfactòriament des de molt abans de Bach fins a temps més recents), com també en els moviments individuals, els quals són d’extensió correcta i elegantment articulats. estan articulats elegantment. L’orquestra és gran, però manejable a nivell econòmic; l’estil és del segle XX, però no avantguardista.