Descripció
Autor
Format
Instrumentació
Plantilla
Durada
Pàgines
Any composició
ISMN
Referència
Escrita el 1989 per encàrrec de la Florida State University, l’òpera en dos actes Reverend Everyman és una de les obres més ambicioses i dramàtiques de l’autor.
Concebuda per a versió televisiva, l’òpera fou representada en teatre a Tallahassee, i més tard a Portland (Oregon), amb gran èxit d’audiència i crítica.
La història medieval de Jederman, un home famós enfrontant-se amb terror a la mort, és actualitzada en l’Amèrica contemporània per un telepredicador protestant que és castigat a la mort pels seus comportaments irregulars. El gloriós Reverend, amb tota la seva gran popularitat, queda desolat davant la mort després de demanar, sense resposta, ajuda tots els seus amics, familiars i seguidors.
La mort no té amics i espanta a tothom. Totes les riqueses i ambicions d’aquest món es redueixen a res davant d’aquest inevitable final.
Després de l’estrena de l’òpera, i en vistes a una major difusió de la música, l’autor combinà el Preludi, Interludi i Finale, que sense interrupció i a la manera d’un curt poema simfònic, sintetitza el contingut argumental de l’òpera.
En el Preludi apareix la imatge aterridora de l’home de la mort, representada pel contrafagot i trombons, davant la grandesa de l’home poderós. Més tard, apareix el tema amorós de la seva humil esposa (tema de l’oboè) que adquireix un desenvolupament agitat. El Preludi clou amb una nova aparició de la mort.
L’Interludi és un espai musical brutal entre les escenes 1 i 2 del Acte 2, just després que el Reverend s’afronta cara a cara per última vegada amb la mort. La insistència rítmica és omnipresent i la música és tot energia, exuberància i dramatisme.
El Finale il·lustra la imatge cansada d’un home desolat i repenedit que suplica ajuda. Sobre un obstinat planyívol dels violoncels apareixen imatges passades fugaces a la manera de flashback que turmenten l’heroi derrotat. Una sensació de solitud, impotència i estranyesa situen l’home abandonat en un escenari buit esperant que la dama negra se l’endugui.
Salvador Brotons
Encara no hi ha ressenyes.