Pinzellades dalinianes

Pinzellades dalinianes fou escrita durant l’estiu de 2013 a petició del magnífic trombonista Ximo Vicedo. L’espectacularitat del metall és tan extraordinària que em vaig decidir a fer una obra virtuosa pel solista però també molt integrada dins el conjunt. El quintet adquireix un gran protagonisme durant tota l’obra. És doncs, un concert per a solista “contra” un conjunt poderós i molt actiu. Per raons de color i contrast, he trobat en les creacions de Dalí la meva espurna d’inspiració. Les visions surrealistes del seus originals quadres, donen molt de joc a diverses interpretacions i permeten tota mena de combinacions sonores.

He triat quatre composicions ben conegudes dins la immensa obra del geni dalinià per dividir l’obra en quatre moviments:

Somni causat pel vol d’una vespa… planteja dos discursos ben diferenciats: l’estàtic nu femení (trombó solista) vers els seus somnis agressius i ben actius (quintet), sempre alternant dos tempi diferents (Calmo- Presto). A mesura que progressa el moviment, el solista creix també en intensitat i dinamisme.

La persistència de la memòria, conegut popularment com “els rellotges tous”, és un quadre molt impactant per la insistència d’un temps feixuc omnipresent que va desfent la nostra existència. Sota uns efectes de pizzicati a temps lent, a compàs de 5/4, el solista presenta el primer tema de caràcter planyívol.  La part central és una marxa creixent, creant tensió i dramatisme sempre sota un obstinat impertorbable.

El tercer quadre, de títol llarguíssim, és un Scherzo de moviment ràpid i desigual. Amb constants canvis de compàs, la música vol descriure el naixement inquiet del nou home. Tot gira, tot es mou i tot és fugaç per insinuar agitació i inestabilitat.

Les temptacions de Sant Antoni és un fabulós quadre amb protagonistes enfrontats: L’home contra les seves principals temptacions: Poder, sexe i fama. Com en el primer quadre, l’home està representat pel solista i el conjunt per les temptacions. Les corbes sinuoses de la part central, a temps de vals, fan al·lusió a les provocacions sexuals femenines. Tota la resta de l’obra gira entorn les figures de poder: El cavall exageradament musculat i els pesants elefants de potes llargues són descrits amb una música de ritme insistent, sempre forta, que provoca la perdició de la raça humana. Tota la part final del moviment, culmina amb un bombardeig continu que tot ho destrueix.

Salvador Brotons