Memoràlia, Moviment simfònic per a orquestra

Tots som conscients del paper que la memòria juga en les nostres vides i, a mesura que aquestes es prolonguen, s’incrementa la presència i el sentit de la memòria més remota respecte la més immediata, en contemplar el passat des d’una perspectiva més àmplia. De la mateixa manera, és capital i imprescindible la intervenció de la memòria per a la plena fruïció de la música ja que, sense ella, es reduiria a sensacions inconnexes mancades de sentit. Memoràlia (1989), paraula inexistent al diccionari, vol suggerir la seva intenció i el seu contingut. Concebuda en un sol moviment polimòrfic, les 12 seqüències que la integren es basen en breus cites d’obres meves dels anys 1925, 1934, 1948, 1967 i 1972. Com es pot observar per les seves dates, totes elles expressen sensacions i sentiments que s’inicien amb les il·lusions de la joventut, continuen amb les interrogacions de l’adolescència i períodes de plenitud, seguits per adversitats que culminen en els dos últims, deixant pas a una certa serenitat final plena de records del passat. Cal destacar que, tot i la diversitat de circumstàncies que es reflecteixen en els diferents períodes de l’obra, crec que sempre existeix entre ells una unitat profunda evident que les relaciona íntimament entre si,  com a reflexos d’una mateixa vida.

Joaquim Homs (1991)