Descripció
Autor
Text
Format
Instrumentació
Durada
Pàgines
Any composició
ISMN
Referència
Jacint Verdaguer (1845-1902) no va ser només capellà, sinó també – al final de la seva vida, quan va escriure “La Lluna” – astrònom aficionat. En aquest poema, fusiona la noció cosmològica i la noció religiosa del cel. Els seus éssers celestials són sobrehumans en la mesura que no experimenten malalties, desastres naturals o la mort, però s’assemblen a nosaltres pel que fa a la seva susceptibilitat davant del poder destructor de l’ego.
Encara no hi ha ressenyes.