El combat

Jaume Pahissa inicià la carrera com a compositor sota la tutela d’un jove músic que  acabava d’arribar de Brussel·les: Enric Morera. A partir d’aquell primer contacte amarat de l’esperit dels modernistes i de la influència wagneriana, Jaume Pahissa i Jo s’abocà de ple a les tècniques de la composició i a la música simfònica. L’estil propi i l’harmonia innovadora i arriscada que el caracteritzaren ràpidament li aportaren un reconeixement immediat.
El poema simfònic El combat s’estrenà el 15 de novembre del 1906 al Teatre Novetats sota la direcció del propi compositor. Fou un concert simfònic amb un programa totalment centrat en les seves obres; l’avalava l’èxit assolit prèviament amb l’obra escènica La presó de Lleida, estrenada el mes de març d’aquell mateix any. Tot i que El combat fou concebut com a peça amb entitat pròpia, al cap d’uns
anys Jaume Pahissa la incorporà a l’obra lírica Canigó, concretament a l’obertura del tercer acte. Aquesta obra està basada en el poema de Jacint Verdaguer, amb llibret de Josep Carner. S’estrenà a les Arenes de Figueres el 10 de juny del 1910 sota la direcció escènica d’Adrià Gual.
El manuscrit de l’obra El combat ve encapçalat per aquestes paraules:
En la tranquil·litat d’una immensa i verda plana s’ouen els sons llunyans de les
trompes de guerra. Els dos exèrcits es cerquen i es baten; la calma del pla
desapareix en l’horrible estrèpit del combat. Després de l’última envestida
victoriosa, queda en el camp sols l’honor de la batalla, i altra volta la dolça
Naturalesa torna a florir en la tranquil·litat de la plana incommovible.