Descripció
Autor
Text
Instrumentació
Durada
Pàgines
Any composició
ISMN
Referència
Aquest modest Lied per a veu mitja i piano està dedicat a les meves dues actuals professores de cant, la soprano Alícia Martínez Bonfill i la mezzo-soprano Anna Alàs i Jové. Els el dedico amb tot el meu respecte i agraïment per tot el que m’han ensenyat. El text parteix d’un exercici que vaig escriure a classe d’alemany amb la professora Renate Kächel, que fa ja molts anys em va ensenyar a estimar la llengua alemanya, una llengua que ha estat sempre present a casa de la meva família, ja que els meus pares van passar part de la seva joventut com a Gastarbeiter (treballador emigrant) a diverses ciutats alemanyes.
El text és una reflexió sobre la finitud de la vida i la importància d’intentar deixar quelcom que ens sobrevisqui. En el moment de la meva vida en que ho vaig escriure, pensava jo, com a jove impulsiu i estúpid que era, que algun text meu sobreviuria al final que a tots ens espera. Des de fa cinc anys tinc tres éssers meravellosos, als quals he canviat molts bolquers, que de ben segur deixaran millor testimoni de la meva existència.
Encara no hi ha ressenyes.