Cromos d’història natural (veu baixa i piano)

Quan en Jaume Creus em va presentar el seu cicle de poemes Cromos d’història natural tot d’una vaig pensar en la possibilitat d’escriure un cicle de cançons. La temàtica era molt variada i atractiva i em va agradar per la vivacitat de la paraula, així com pel seu caire lacònic. Tots els poemes que havia musicat anteriorment eren força extensos i em va motivar la possibilitat de fer vuit cançons breus i directes.

Primer vaig escriure l’obra per a veu i piano i més tard la vaig instrumentar per a cobla ampliada.

Vaig escollir els cromos en funció de les seves possibilitats expressives i també per motiu de contrast.

L’oreneta és ràpida i fugaç. El ritme de semicorxeres a la part de piano, imitant les ales, domina de principi a fi.

La garota, misteriosa d’aspecte però deliciosa de gust, adquireix una dimensió més dramàtica.

El cucut, on la veu canta serenament sota llargues i sostingudes harmonies del piano on sobresurt un gentil cucut a la part aguda.

La libèl·lula, on els seus salts donen un aire més grotesc i humorístic.

Els calamars es presenten relaxats amb bonics colors amb algun toc fúnebre.

Les abelles juguen amb el zumzeig del seu vol a la veu acompanyat d’un dinàmic ritme de fuses al piano sota un caràcter d’scherzo

L’aranya sorprèn amb moviments sobtats i agressius, contrastant amb el seu estatisme.

Els grills i llagosts, amb la seva gran cridòria, posen un punt final brillant a l’obra.

 (Salvador Brotons)