Concert en Do M per a piccolo i orquestra, RV 443 (Adapt. per a flautí i orquestra de flautes)

Poc comentari necessita aquest Concert en Do M per a flautí i orquestra, RV 443, d’Antonio Vivaldi, un dels tres concerts de l’autor per a aquest instrument i de sobres conegut per tots els flautistes.

A finals de la dècada del 1980 jo formava part de la recent creada Orquesta de Flautas de Madrid, una de les primeres formacions d’aquest tipus a Espanya, fundada i dirigida per Salvador Espasa. No era fàcil, almenys aquí, trobar repertori per a aquesta formació, així que havíem de buscar-lo per diferents mitjans a l’estranger alhora que alguns dels integrants de l’Orquestra vam començar a fer arranjaments i transcripcions, alhora que s’encarregava a alguns compositors espanyols la composició d’obres que vam estrenar en diversos concerts. En aquella època jo dedicava força temps a l’estudi del flautí, i aquest concert, per descomptat, era una de les obres amb què gaudia d’aquest instrument. Per això va ser la primera obra que vaig decidir adaptar per la nostra formació. Al principi, com que la disposició d’instruments de registre greu era molt limitada, vaig optar per destinar un violoncel a interpretar la veu original del baix. Afortunadament, han anat apareixent nous instruments de la família que han fet possible estendre la tessitura de la formació cap al registre greu, com ara les flautes contrabaix i subcontrabaix.

Aquesta edició consta de picolo (flautí) solista, tres veus de flauta en Do, flautes alt en Sol i flautes baix, als quals s’ha afegit, de forma opcional, la flauta contrabaix, present ja a les actuals orquestres de flautes.

Ángel Luis Rodríguez