Capriccio

El Capriccio per a clarinet i piano Op.10 va ser un encàrrec de la Direcció del Conservatori Professional de Música i Dansa de Palma per a ser estrenada a l’Auditori d’aquest centre el dia 9 de desembre del 2002 en el concert inaugural del curs acadèmic 2002/2003. Està dedicada al Duo Picornell-Jagla, que és el grup que la va estrenar. La peça fou composada durant l’octubre del 2002. Està escrita en un sol moviment, estructurat en tres seccions: Allegro grotesco – Adagio amabile – Vivace e ritmico. L’obra comença amb una petita introducció de 8 compassos (Andante) on es presenta un grup de 6 notes que actuarà com a Leitmotiv de tota l’obra. Allegro grotesco: escrit en forma de sonata, presenta un primer tema clarament derivat del Leitmotiv, complementat amb diferents motius que passaran d’un instrument al’altre. El segon tema és més cantabile, però el caràcter continua essent de paròdia (diferents efectes de glissandi, trinos i frullato contribueixen a aquest fi). La secció central Adagio amabile és molt lírica. Predomina el clarinet, mentre el piano fa un acompanyament polifònic que es basa en un baix obstinat (el Leitmotiv), que sonarà durant tota la secció. Gairebé al final, hi ha un passatge una mica virtuós del clarinet a mode de cadenza. Una petita reexposició ornamentada tanca aquesta part. Vivace e ritmico és un final energètic en l’estil d’un Rondó. El tema principal és una variació quasi obsessiva del Leitmotiv. En els diferents episodis apareixen transformats els temes més característics de les seccions anteriors. Ple de canvis rítmics i contrastos, conclou l’obra de forma molt brillant.

AUDIO