Canción primera (Cançó primera), per a orquestra

Aquesta obra és l’orquestració d’una peça originalment escrita per a guitarra, distingida amb el Primer Premi en la primera edició del Concurs de Composició per a Guitarra del Certamen Internacional Miquel Llobet 2020, a Barcelona. S’inspira en el poema homònim de Miguel Hernández, la veu del qual, com a il·licità, sento molt propera. La fondària de la seva paraula m’ha acompanyat des de sempre, i cercar en els seus versos l’impuls creatiu va ser, més que una elecció, un retorn natural a les meves arrels.

Tot i que existeix una certa afinitat estructural entre el poema i la música, no hi ha entre tots dos una correspondència literal. L’obra no il·lustra el text, sinó que intenta traduir l’atmosfera que aquest em suggereix. Em vaig proposar captar aquesta bellesa fràgil que, sota la seva delicadesa, pot amagar profunds perills. D’aquí el seu subtítol: “Avui l’amor és mort, i l’home assetja l’home”.