Bass Clarinet Concerto

I – Fantasia

II – Cantilena

III – Dionisiaca

Em va fer molta il·lusió quan en David Gould, excel·lent clarinetista de Nova York, em va encarregar la composició d’una nova peça per a clarinet baix i piano. He escrit un bon nombre de sonates o peces per a instrument i piano, però no sé per què, encara no havia compost res per a clarinet baix i piano.

El clarinet baix és un instrument molt expressiu, amb una àmplia tessitura, possibilitats tècniques i un immens ventall dinàmic; sorprèn que encara no tingui una literatura de concerts més significativa. Així fou com vaig escriure aquesta Sonata – Concerto, per a clarinet baix i piano o orquestra amb gran entusiasme.

Com ja havia fet amb altres instruments solistes, el fet que la peça pogués ser una Sonata o un Concert, ja estava previst des del principi. He intentat compondre una obra escrita idiomàticament per al piano, però també l’he orquestrat amb bon resultat.

El primer moviment, Fantasia, s’estrenà com a peça separada a la Conferència de l’Associació Internacional de Clarinet celebrada a Ostende (Bèlgica, juliol del 2018). Els dos últims moviments es van escriure més tard, durant el mes de setembre del mateix any.

Es tracta de música pura, sense cap programa específic. No hi ha experiments amb estranys efectes sonors dels que estem tan cansats de sentir en la música contemporània. Es tracta només d’una peça per gaudir de les melodies, divertir-se tocant i escoltant, mostrant les qualitats expressives del clarinet baix, amb una activa part de piano o d’una colorista orquestra.

La Fantasia està escrita seguint la forma Sonata, lliure de connotacions tonals. La primera idea parteix directament d’un tema decidit i rítmic. A continuació, un virtuós passatge fa de transició cap a una segona idea més relaxada, presentada pel clarinet baix i repetida pel piano, sota l’acompanyament d’uns contracants del clarinet baix. Després d’una secció de desenvolupament mitjançant la fragmentació i la manipulació del material presentat, s’arriba a un punt culminant rítmic i intens. Una recapitulació escurçada i modificada ens porta cap a la cadenza del solista. Una breu Coda finalitza la peça, basada principalment en el patró rítmic presentat al final de la secció de desenvolupament, combinat amb el cap de la primera idea.

La Cantilena és un moviment líric breu i expressiu en forma A-B-A. El solista presenta el tema principal directament amb un acompanyament harmoniós i delicat. La part B és només un passatge de transició per recuperar el tema melòdic, ara al piano o a l’orquestra, mentre el clarinet baix ho embelleix amb nous contrapunts.

La Dionisiaca, com el seu títol indica, és un moviment ràpid ple de canvis de compassos i patrons rítmics irregulars. Molt inestable i demoníac, té dos temes principals: el primer és virtuós i el segon una mica més cantabile. No hi ha cap secció de desenvolupament, sinó una recapitulació modificada amb diversos canvis i diferents transicions afegides. Una Coda basada en el material anterior acaba la peça de manera brillant.

Els tres moviments d’aquesta Sonata – Concerto també es poden interpretar de manera separada com a peces independents.