Anaforismes

El recurs estilístic del missatge literari anàfora, del llatí anaphora i al mateix temps del grec, és un cas particular de figura retòrica del mateix tipus que l’al·literació, consistent en una repetició de paraules (en aquest cas la cèl·lula musical) a l’inici de las frases, tant de manera continua, com discontinua. De la mateixa manera, una cèl·lula musical prolífica, utilitzada dins la tècnica de la composició musical, pot ser germen de diverses concepcions, estats, etapes, fases, moments, períodes, situacions, circumstàncies o actituds amb la seva situació geogràfica a la partitura, i ser al mateix temps, transmissor fidel amb un tractament harmònic adequat, i creador de sentiments, amorosos, reflexius, afectius, passionals, irritants, odiosos o afectuosos. També pot ser element inicial d’una seqüència progressiva, arrel d’una construcció piramidal, idea central d’un col·loqui entre diferents parts solistes o orquestrals i entre d’altres accepcions, ciment de frases escolàstiques inspirades, orientades als sentiments més romàntics, així com element generador d’un ordre matemàtic de desenvolupament, en una composició musical, y sobre tot això, i posant com a límit la imaginació del compositor, element generador causant de projectes musicals orientats especialment a la comunicació entre les persones.