L’interès pel flautí com a especialitat diferenciada de la seva germana gran (la flauta) ha anat creixent en els darrers temps. L’expressivitat, l’emissió del so, la respiració i tot un cúmul d’altres motius que han fet que el flautí avui dia requereixi un estudi específic profund de l’instrument, separat del de la flauta.

Venint d’una família de flautistes, i havent començat l’estudi de la música de petit, el flautí fou el meu primer instrument musical. Tal volta d’aquí ve la meva identificació del so del flautí amb la veu d’un nen. La innocència, puresa, fluïdesa i dolçor del seu so em recorda la infantesa. Davant del repte d’escriure un concert per a flautí, no he volgut caure en el parany d’escriure una obra plena de sons d’ocells, trinats, passatges de tècnica brillant, registre agut, etc. El meu desig era expressar quelcom més profund amb la veu d’un nen. Inspirat en la lectura del llibre Diàlegs amb Àxel del menorquí José Antonio Fortuny, on ell mateix explica la seva lluita de nen contra una atrofia muscular espinal degenerativa, he trobat una història plena d’humanitat on combina la innocència, els brutals reptes a superar amb el gradual esforç lluitador i el triomf de la ment per damunt del cos.

El concert fou compost durant l’estiu de 2012, a petició d’un bon nombre d’intèrprets i està dedicat al meu pare, mestre meu i flautí solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona durant 42 anys.

(Salvador Brotons)

Youtube