Sonata per a flauta i piano, Op. 21 (DIG)

La Sonata per a flauta i piano, Op. 21 fou composta durant la primavera-estiu de 1979, a Barcelona. La seva gestació fou llarga, ja que va coincidir amb el servei militar de l’autor. La Sonata es toca sense interrupció, però està estructurada en dos moviments: el primer, lent i líric, exhibeix en el seu expressiu final una cadència que actua com a pont entre aquest i el segon, a l’excitant ritme del qual contribueixen els incessants canvis de tempo i els passatges virtuosístics per part d’ambdós instruments. En la part central apareix una nova melodia sostinguda per interessants harmonies cromàtiques. Reapareixen també alguns elements melòdics del primer moviment, així com el tema principal, tocat ara amb sons harmònics. Després d’un suau pont a càrrec del piano, la Sonata acaba amb una recapitulació parcial de la part ràpida i una curta i excitant Coda.