Octet de vent

Aquesta obra s’estructura en tres moviments i té una durada de 10 min. Ve a representar l’entrada en el període més àlgid de la vida de Joaquim Homs, puix que el 1967 passa pel tràngol de perdre la seva esposa, la pintora Pietat Fornesa, el 1970, es veu profundament afectat per la mort del seu mestre i amic Robert Gerhard i el 1971 esdevé el decés de Joan Prats, amic i col·laborador d’iniciatives culturals. D’alguna manera aquest Octet sembla expressar, ja amb tot el dramatisme, el que significà la mort de la seva esposa, Pietat Fornesa, que tingué lloc el 7 de maig del 1967. El compositor perd la companya que, essent pintora, compartia les seves inquietuds artístiques i entenia en profunditat les seves idees. Si fins aleshores i, en ocasions, l’obra d’Homs podia manifestar un cert hermetisme i una mena de racionalisme, la malaltia i la mort de qui sempre l’acompanyà, influeix en què el contingut deixi pas al to confidencial. D’alguna manera, el fet de compondre, més que una qüestió estètica, a causa d’aquesta dolorosa vivència ara es revesteix d’una voluntat primordialment comunicativa. L’estil és més punyent i èpic. Hi ha interiorització del contingut expressiu i voluntat de comunicar sentiments. Només cal escoltar l’inici d’aquest Octet per a percebre com una mena de caiguda, d’enderrocament d’un existir que suscita la tristesa per tots els moments perduts, la rebel·lia de l’home en sentir-se obligat a admetre un destí irreversible.

 F. Taverna-Bech (compositor)

Novembre 2005