Sonata-Fantasia, per a violoncel i piano

La Sonata-Fantasia la vaig escriure per encàrrec del Duo Brotons format pel meu nebot Héctor Báscones, violoncel i Gerard Sala, piano, l’estiu del 2021. Volien una obra no massa llarga, bonica, expressiva i brillant.

Aquesta és la meva segona Sonata per a violoncel i piano. La primera la vaig compondre de molt jove l’any 1978 quan tenia 19 anys i sota el número d’opus 19, i era moment doncs, d’escriure una segona Sonata. Per diferenciar-la de la primera, aquesta és una peça en un sol moviment sense interrupció amb una forma més lliure. D’aquí el títol de Sonata-Fantasia.

L’obra s’inicia a temps Lent on el piano introdueix quatre acords que seran el leitmotiv de la composició. El violoncel presenta el primer tema expressiu i contemplatiu en el registre agut sota un acompanyament llunyà del piano.

Segueix una transició un xic més agitada per arribar a un punt tensional culminant amb la tornada dels quatre acords de la introducció. Després d’una distensió, el piano reprèn el tema principal sota un contracant imitatiu a càrrec del violoncel.

Un moviment ràpid s’encadena sense interrupció en una difuminada forma Sonata: Un primer tema melòdic-virtuós, un pont a càrrec del pianista i un segon tema a 7/8 que comença tímidament i creix gradualment cap un punt àlgid.

La part central de l’obra ve donada per un espai de “Cadenzas” individuals un xic més lliures a càrrec del violoncel i del piano desenvolupant petits motius presentats anteriorment.

Segueix una reexposició modificada i ampliada, amb el record del primer tema lent de la peça entremig, per dur-nos a una Coda eminentment virtuosa i brillant signant el final amb els quatre acords inicials.

(Salvador Brotons)