Tuba Concerto

Després d’escriure Concerti per a gairebé tots els instruments de l’orquestra, vaig pensar que la tuba també mereixia una atenció especial. És un instrument amb gran profunditat, bona autonomia, possibilitats expressives i actualment també amb una bona agilitat tècnica. Com he fet amb diversos Concerti tardans, m’acosto a la peça perquè sigui també adequada com a Sonata. Per tant, la part del piano és idiomàtica per al pianista, però al mateix temps pensava en els nombrosos colors tímbrics de l’orquestració. El Concert està previst amb la tradicional estructura de tres moviments amb una extensa cadència en solitari cap al final del primer moviment.

El Concert està previst amb la tradicional estructura de tres moviments amb una extensa cadència en solitari cap al final del primer moviment. L’orquestra interactua contínuament amb el solista mantenint un diàleg tímbric molt ric al llarg de la peça.

L’Allegro està escrit seguint una forma de Sonata modificada no tonal. El primer tema té una afirmació poderosa plena de vitalitat amb un fort caràcter rítmic. La segona idea és molt melòdica, presentada primer pel solista i repetida per l’orquestra. A la secció de desenvolupament s’introdueixen diversos materials nous i curts que interactuen amb motius extrets dels dos temes principals. Segueix una recapitulació reduïda i modificada que condueix a una extensa Cadenza del solista. Una Coda porta el moviment a un final brillant.

L’Andante lamentoso és un moviment profundament sentit en forma A-B-A. La primera idea és un tema líric de dol presentat al registre baix de la tuba. La secció del mig presenta un nou tema que flueix i que de mica en mica es fa més gran per arribar a un punt culminant tensional. Després d’una distensió, la idea principal torna amb un acompanyament diferent per esvair el moviment amb dos rangs contrastats: la tuba en l’extrem greu contra la flauta i el flautí i els violins harmònics en el registre agut.

Gairebé sense pausa, comença el Presto leggero desenvolupant inicialment la idea que flueix a partir de l’Andante. Aquest serà un moviment virtuosístic ràpid amb diversos canvis de mesura dominats principalment pel 7/8. El segon tema és molt més expressiu i cantable en 2/2. Hi ha un extens intermedi d’orquestra abans de tornar les dues idees principals per donar una pausa al solista. S’enfronta a una secció final desafiadora plena de difícil exhibició tècnica. El Concert acaba amb molta força.