Trio per a clarinet en La, violoncel i piano

Els dos primers moviments s’adscriuen a una estètica post-simbolista amb trets com l’harmonia natural, basada en el fenomen fisico-harmònic, la bitonalitat, la superposició de capes texturals, les textures simètriques… tot embolcallat de certa solució de continuïtat entre seccions a través d’una atmosfera hipnòtica. A més, en el segon moviment s’aborden fragments de pura improvisació com l’inici del clarinet, amb una continuïtat discursiva que contrasta deliberadament amb la desconnexió melòdica present en el material que s’hi sobreposa del violoncel i el piano, amb formes que il·lustren un alt component visual geomètric. El tercer i el quart moviment transcorren segons un llenguatge costumista que mostra els elements circumdants de l’àmbit geogràfic i artístic de l’autor.

YouTube