Suite pantomímica

El títol de Suite Pantomímica prové dels efectes de moviment dels intèrprets, donant a l’obra una dimensió teatral diferent. L’obra consta de sis moviments agrupats per parelles: Intrada-Corale Divertimento-Marcia (Marxa) Burlesca-Inno (Himne) Hi ha, doncs, només dues interrupcions entre moviments dins l’obra. La Intrada es planteja amb un diàleg entre els dos instruments a l’escenari (trombó i tuba) i les dues trompetes llunyanes fora de l’escenari. Mica en mica les trompetes s’apropen fins que entren. Un cop els quatre a dins la sala, s’estableix una lluita entre ells força agressiva. Quan la discussió s’escalfa, la trompa interromp la lluita amb un crit des de l’intern. Un cop calmada la cridòria i amb la trompa ja dins l’escenari, tots cinc s’apleguen en l’ambient recollit del Corale. Tal com apunta el seu títol, Divertimento juga amb els ritmes creuats causats pels accents a temps febles i constants canvis mètrics. La Marcia que segueix sense interrupció ve a ser una paròdia de la disciplina militar, sempre sota un ritme, aquí sí, molt estricte. En la Burlesca, de tempo ràpid, tornen els efectes pantomímics amb una còmica baralla entre el trombó i les trompetes (glissandi del trombó versus els frullati de les trompetes. Contrasta la lírica part central amb frases llargues a càrrec de la trompa i després la trompeta. El diàleg de l’inici de l’obra torna tímidament per créixer gradualment arribant en la seva culminació al tema del Corale plantejat com un Inno per la seva grandiositat. Els instrumentistes toquen aquest final tots alçats projectant el so cap a l’audiència en un final majestuós i brillant.