Sonata per a violoncel i piano

La present edició de la Sonata per a violoncel i piano en Re Major d’Antoni Botey i Badia està basada en el manuscrit de l’obra que l’Orfeó Badaloní conserva en el seu arxiu. Aquest manuscrit, i la resta de manuscrits de música de cambra de Botey, els va custodiar la família fins l’any 1974, quan la cunyada d’Antoni Botey, Joaquima Alsina i Casanovas, les donà a la centenària entitat badalonina, de la qual Antoni Botey havia estat un dels membres fundadors i primer director artístic.

L’any 1914 Botey va guanyar el premi extraordinari de violí que concedia l’Ajuntament de Barcelona, amb un premi que consistia en una pensió —l’equivalent d’avui d’una beca— per estudiar al prestigiós Conservatori de Brussel·les. La Primera Guerra Mundial va frustrar aquest camí i Botey romangué a Barcelona estudiant composició amb Enric Morera. En aquest període Botey va compondre obres per a cant i piano, i obres instrumentals de cambra com aquesta sonata per a violoncel i piano.

La Sonata per a violoncel i piano mostra el caràcter i la personalitat d’un compositor ambiciós. El primer moviment és extraordinàriament líric, incansable, obsessiu. El segon moviment és més íntim i molt expressiu, i el tercer és enèrgic i resolutiu, amb una cita destacada i significativa del tema principal del primer moviment.

Marc Renau i Marta Augé