Descripció
Autor
Format
Instrumentació
Plantilla
Durada
Pàgines
Any composició
ISMN
Referència
El discurs musical evoluciona cap a un llenguatge típic del ballet. A partir d’aquí, el seu caràcter dramàtic i misteriós ens porta cap a una secció inicialment tranquil·la i agitada després, fins aconseguir la plenitud sonora al final. Tot el que ve a continuació, és d’una profunditat religiosa notable.
L’Andante és la consecució del grau suprem de la mística.
Posteriorment, la por i els elements grotescos contrasten amb l’espiritualitat i la pau interior.
A l’Allegro final, la temàtica i l’orquestració responen a un concepte menys espiritual i més mundà, mantenint-se viu l’interès que deriva de la força dramàtica, per concloure amb fanfàrria en un tràgic desenllaç.
Encara no hi ha ressenyes.