Simfonia núm. 6 “Concisa” (banda)

La Simfonia núm 6 “Concisa” fou escrita durant l’estiu de 2011 per encàrrec de la Banda Simfònica Lira Castellonera de Castelló de la Ribera (València) y del seu director José Tello per tal que fos presentada com a obra lliure en el Certamen de Bandas de Música de Valencia, 2012. Es tracta d’una simfonia escrita per a la sonoridad d’una gran orquestra de vent i percussió, tot i que paral·lelament també n’he fet una adaptació per a orquestra.

Després de la meva Simfonia núm. 5 “Mundus Noster”, estrenada per l’Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya el març de 2011, que és una obra llarga, i programàtica en quatre moviments, aquesta sisena simfonia està concebuda considerablement més curta i no segueix un programa extern establert, sinó que es caracteritza per ser música pura. Inclou cinc moviments directes, sense massa desenvolupaments ni manipulacions temàtiques. D’aquí ve el subtítol de “Concisa”. Els moviments planificats són els següents:

1. Frontal
2. Seguici
3. Scherzo
4. Passacaglia
5. Finale

Frontal, tal com indica el títol, és un moviment ràpid, d’impacte directe. A continuació hi ha una forma Sonata modificada, amb un primer tema coratjós i ple d’energia, mentre que el segon és líric i íntim, presentat per l’oboè.

Seguici té un caràcter cerimonial. El tema principal és presentat pel bombardí baix, amb un ritme de marxa. A continuació hi ha un instant amb diverses intervencions relaxades de solistes per a iniciar un nou espai de gran tensió que portarà a la reexposició del tema principal instrumentat de manera brillant. Un procés de distensió conclou el moviment que es va desintegrant.

Scherzo és breu, colorista i molt ràpid, amb constants canvis de compassos irregulars. L‘alternança de passatges rítmics amb d’altres més lírics i el gran virtuosisme instrumental, aporten al moviment una gran vivacitat i contrast.

Un seguit de 10 notes, ja presentat a l’Scherzo, serveix com a tema obstinat de la Passacaglia. De gran desenvolupament dramàtico, la Passacaglia comença de manera misteriosa en el registre greu i gradualment, seguint un complex procés contrapuntístic, s’expandeix fins a arribar a un ff explosiu que enllaça amb el Finale.

Viu i dinàmic, el darrer moviment té el caràcter directe del primer. Dos temes principals dominen tot el moviment, el primer rítmic i decidit i el segon expansiu i molt lírico. Breus referències a temes del primer i segon moviment apareixen en la curta part central per a preparar un abreujada reexposició i una brillant Coda, recordant breument la Passacaglia.