Riera avall (Sardana)

Estrenada el 1922, Riera avall és l’única sardana que va compondre Margarida Orfila. La podem situar al final de la seva primera etapa compositiva, després d’haver escrit obres per a piano, cançons i peces corals, en un moment en què la seva producció es va veure alentida per la maternitat i la dedicació a la vida familiar.

Per a aquesta obra, va reutilitzar motius del seu cor a set veus del mateix títol, datat el 1909 i basat en un poema d’Apel·les Mestres. Fidel al seu estil, Orfila utilitza l’harmonia i les textures com a elements clau per crear colors i contrastos entre les diferents seccions.

Riera avall va ser interpretada arreu de Catalunya en diversos aplecs sardanistes entre 1922 i 1929, per cobles com La Principal de Peralada i la Cobla Barcelona, entre d’altres, al costat de sardanes de compositors molt més coneguts, com Pep Ventura, Enric Morera o Joaquim Serra. En aquest context, la presència d’Orfila com a única compositora resulta especialment rellevant, tenint en compte el predomini d’autors masculins.