Quan no hi siguis

Escrita en un sol moviment, l’obra presenta una estructura tripartita. S’inicia amb un tema de caràcter líric, que transmet el sentiment nostàlgic del poema. La flauta i l’oboè dialoguen amablement sense arribar a oposar-se, mentre el piano revesteix aquest diàleg amb harmonies embolcalladores i discretament sensuals. Irromp un segon tema (c. 65) més animat i amb el ritme més marcat, que no arriba a desenvolupar-se, sinó que enllaça amb la secció central de la peça (c.102). S’inicia, aleshores, un duet entre la flauta i l’oboè amb un tema molt emotiu que deriva ràpidament cap a un vals trist i amb certes influències de ritmes de tradició llatina. La tercera secció és una reexposició ornamentada i variada dels dos temes de la primera secció, però que van intensificant progressivament la càrrega emotiva del poema en què està inspirat. Quan no hi siguis és una obra que requereix un equilibri tímbric dels tres instruments que van teixint una textura essencialment contrapuntística. El piano fa la doble funció d’acompanyament i de tercer instrument solista, amb una escriptura plena de melodies internes. L’obra demana una bona interacció dels instrumentistes, que van intercanviant les funcions de melodia i acompanyament. Convé tenir, a més, cura de l’expressió del caràcter dels temes i de les subtileses tímbriques i melòdiques de l’obra.