Dolça infantesa, per a banda simfònica

Dolça infantesa ha estat producte d’un encàrrec de la Banda de l’Associació musical “Verge dels Prats de l’Aldea (Baix Ebre, Tarragona) i particularment del seu director Àlex Rodriguez Belvís.

Ell mateix em va proposar la idea de compondre música sobre temes infantils populars catalans. Vaig trobar el projecte molt interessant per el repte d’escriure una obra original per a Banda Simfònica d’una mida mitjana i d’una dificultat assequible. La durada havia de ser de uns 8 minuts. La majoria d’obres que he escrit per a Banda Simfònica són de dificultat alta i em feia una particular il·lusió escriure una peça curta i no difícil per a Banda. Així que, un cop conegudes totes les condicions prèvies, he escrit una obra ben tonal d’una tirada en unes tres setmanes.

Vaig fer una mica de recerca de cançons infantils catalanes i de les moltes trobades en vaig seleccionar set d’elles amb el següent ordre d’aparició: “Cançó dels colors” , “Sol solet”, “Cargol treu banya”, “Paf era un drac màgic”, “Els tres tambors”, “Les nenes maques” i “En Joan petit quan balla”.

Les cançons són presentades i tot seguit desenvolupades amb canvis d’instrumentació i tonalitats que donen varietat tímbrica i sonora. Entre cançons hi ha diversos ponts d’enllaç musicals originals meus. He buscat les tonalitats més apropiades per la Banda d’entrada i que els tempi i dificultat tècnica no siguin gens extremes.

La composició te una forma A-B-A essent la part B un petit parèntesi al bell mig de l’obra. La part A és la més llarga i presenta les sis primeres cançons. L’obra comença a tempo “Andante” però mica en mica s’incrementa la velocitat passant a “Moderato” i després a “Allegro”. A la curta part central (B) a tempo ben Lent (Largo) i sota una harmonia dels metalls amb sordina, l’oboè i el flautí suggereixen melodies presentades anteriorment.

La tornada de la part A ofereix canvis de caràcter i instrumentació i la introducció de la cançó “En Joan petit”. Com a cloenda, l’obra troba la seva culminació amb la simbiosi de “Els tres tambors” i “Les nenes maques” trenant un final ben brillant.

Salvador Brotons